Michelangelo Ricci
 Bust per Domenico Guidi (1619-1682) conservat a l'església de San Francesco a Ripa (Roma).  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 gener 1619 Roma (Estats Pontificis) |
| Mort | 12 maig 1682 (63 anys) Roma (Estats Pontificis) |
| Sepultura | San Francesco a Ripa, first chapel at right 41° 53′ 07″ N, 12° 28′ 23″ E / 41.8851661°N,12.4731469°E |
| Cardenal | |
| 1r setembre 1681 – | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat de Roma La Sapienza - dret (–1639) |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic |
| Ocupador | Cúria Pontifícia (1656–) |
| Membre de | Accademia della Crusca (1663–) |
| Professors | Benedetto Castelli |
Michelangelo Ricci (Roma, 30 de gener de 1619 - Roma, 12 de maig de 1682) va ser un cardenal i matemàtic italià, del segle xviii.
Vida
[modifica]Ricci era fill d'una família humil que es va esforçar a donar la millor educació possible als seus fills. Va sofrir atacs epilèptics des d'infant, el que no li va permetre ordenar-se sacerdot, com segurament eren les seves intencions.
Va estudiar matemàtiques amb Benedetto Castelli, coincidint amb Torricelli, del qui esdevindria gran amic.
Els seus estudis de teologia i lleis li van permetre treballar en la burocràcia vaticana sota tres papes successius: Alexandre VII, Climent IX i Innocenci XI. Aquest últim el va nomenar cardenal el 1681. En concret va ser secretari de la Sagrada Congregació de les Indulgències i les relíquies i consultor de la Sagrada Congregació de la Romana i Universal Inquisició.[1]
El 1668, juntament amb Giovanni Giusto Ciampini i Francesco Nazari, va ser fundador de Giornale de' letterati.[2] També va ser corresponsal a Roma de la florentina Accademia del Cimento.
Obra
[modifica]Només va publicar una petita obra (19 pàgines) titulada Exercitatio geometrica, De maximis et minimis (Roma, 1666).[3] Aquesta, però, va tenir molta difusió i va ser reimpresa a Anglaterra per Nicolaus Mercator el 1668 com un apèndix del seu tractat Logarithmo-technica. L'article tracta de dos temes:
- Trobar el màxim del producte , essent i nombres naturals.
- Aplicar aquests resultats a la determinació de les tangents a les paràboles .
Les demás contribucions matemàtiques de Ricci es troben en la seva correspondència (que no ha estat estudiada en profunditat) i inclouen estudis sobre l'espiral geomètrica (correspondència amb Torricelli 1644), sobre una família de corbes més generals que les cicloides ordinàries (1674), el tractament i càlcul de les tangents (1668).
Les seves habilitats en àlgebra el van fer molt conegut en el seu temps i molts científics contemporanis li escrivien demanant la seva opinió sobre els més diversos temes matemàtics.
Referències
[modifica]- ↑ Bustaffa, 2016, p. Diz..
- ↑ Dooley, 1995, p. 581.
- ↑ Hofmann, 1964, p. 139 i ss.
Bibliografia
[modifica]- Dooley, Brendan Maurice (ed.). Italy in the Baroque: Selected Readings (en anglès). Garland Publishing, 1995. ISBN 0-8153-1218-0.
- Hofmann, Jos E. «Uber die Exercitatio geometrica des M. A. Ricci» (en alemany). Centaurus, Vol. 9, Num. 3, 1964, pàg. 139-193. DOI: 10.1111/j.1600-0498.1964.tb00443.x. ISSN: 1600-0498.
- Tenca, Luigi «Michel Angelo Ricci» (en italià). Atti e Memorie dell'Accademia Patavina di Scienze Lettere ed Arti, Vol. 68, 1955-56, pàg. 142-158. ISSN: 0032-1400.
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Michelangelo Ricci» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Campedelli, Luigi. «Ricci, Michelangelo» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 26 abril 2014].
- Westfall, Richard S. «Ricci, Michelangelo» (en anglès). The Galileo Project, 1995. [Consulta: 23 setembre 2024].
- Bustaffa, Francesco. «Ricci, Michelangelo» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 2016. [Consulta: 23 setembre 2024].