Vés al contingut

Michio Kaku

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMichio Kaku
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 gener 1947 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
San José (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaNova York Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Harvard
Universitat de Califòrnia a Berkeley
Ellwood P. Cubberley High School Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiStanley Mandelstam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica i astronomia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic teòric, escriptor de no-ficció, locutor de ràdio, físic, personalitat televisiva, professor d'universitat, divulgador científic, futuròleg, escriptor científic, popular science author (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Princeton
Universitat de la Ciutat de Nova York
City College de Nova York Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsStanley Mandelstam Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit dels Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webmkaku.org Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0435434 TMDB.org: 83299
Facebook: michiokaku X: michiokaku Musicbrainz: 6015b68f-129b-465d-a85a-f059236d83c2 Discogs: 3293542 Goodreads author: 18800 Modifica el valor a Wikidata


Michio Kaku (San José, Califòrnia, 24 de gener de 1947) és un físic teòric dedicat a la divulgació científica a través de la ràdio i diversos llibres introductoris. Fill d'immigrants japonesos i educat als Estats Units, és autor de desenes d'articles i diversos llibres, alguns dels quals s'han traduït al castellà: La energía nuclear (1986), Visiones (1998), Hiperespacio (2001), El universo de Einstein (2005), Universos paralelos (2008) o Física del futuro (2011). Kaku ha destacat per la denúncia a la premsa dels mals usos de la ciència, fruit de la seva preocupació moral per les implicacions dels avenços dels seus col·legues.[1]

És professor universitari de teoria de cordes i en els seus escrits sovint aprofita les sèries de ficció per il·lustrar conceptes científics. Per exemple, a partir de la saga Star Trek va dividir els invents allà presentats en tipus d'"impossibles", entenent impossible com incapaç de ser realitzat amb la tecnologia actual (ja que segons ell la majoria d'invents presents van ser titllats d'impossibles en el passat).[2]

El primer tipus d'impossibles són aquelles propostes de la ciència-ficció que no violen les lleis de la física i que per tant podrien realitzar-se d'aquí a un parell de segles, com el teletransport. El segon tipus és en els camps de la ciència encara no coneguts, com el viatge en el temps, que implica desafiaments molt complexos. Per acabar hi ha els impossibles que atempten contra les lleis físiques i que, en cas d'existir, forçarien un canvi complet de paradigma. És un defensor acèrrim del nou ordre mundial.

Pels seus esforços per unir la ciència i la ciència-ficció, és premi Sir Arthur Clarke Lifetime Achievement Award 2021.[3]

Obra

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Drew, Bernard A. (Bernard Alger). 100 most popular nonfiction authors : biographical sketches and bibliographies. Westport, Conn. : Libraries Unlimited, 2008, p. 189. ISBN 978-1-59158-487-2. 
  2. «Michio Kaku» (en anglès). aps.org. [Consulta: 23 octubre 2022].
  3. «Dr Michio Kaku» (en anglès americà). clarkefoundation.org. [Consulta: 23 octubre 2022].
  4. Perucho, Manel. «'El futuro de la humanidad', de Michio Kaku». metode.cat, 11-07-2019. [Consulta: 23 octubre 2022].