Micronèsia
|
No s'ha de confondre amb els Estats Federats de Micronèsia. |
 |
S'ha proposat que «Micronèsia Espanyola» sigui fusionat a aquest article. (Vegeu la discussió, pendent de concretar). |
| Tipus | grup regió cultural regió geogràfica  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Part de | Oceania insular Oceania | ||||
| Localitzat a l'entitat geogràfica | oceà Pacífic | ||||
| Localització | |||||
| Entitat territorial administrativa | valor desconegut | ||||
| |||||
| Format per | |||||
| Característiques | |||||
| Lloc inscrit al Registre Nacional de Llocs Històrics | |||||
| Illes Wake | |||||
| Tipus | districte | ||||
| Data | 16 setembre 1985 | ||||
| Identificador | 85002726 | ||||
La Micronèsia és una regió d'Oceania que limita a l'oest amb les Filipines, al sud-oest amb Indonèsia, al sud amb Papua Nova Guinea i la Melanèsia, i al sud-est i a l'est amb la Polinèsia.[1] La paraula és un neologisme modern, fet del grec antic μικρόν, petit i νησoς o νηση, illa, península.[2]
La regió consisteix en centenars de petites illes repartides sobre una àmplia extensió del Pacífic occidental. Políticament, són dividides en set països:[1]
- Els Estats Federats de Micronèsia
- La república de les Illes Marshall
- La república de Palau
- La Commonwealth de les Illes Mariannes Septentrionals
- La república de Nauru
- La república de Kiribati
- El territori de Guam
Van ser colonitzat breument per Espanya de 1886 a 1899, que les van donar el nom de «Carolines» en honor del rei castellà Carles II (1661-1700). El 1899, Espanya desdinerada després de la Guerra hispano-nord-americana de 1898, les va vendre a Alemanya, que les va cedir al Japó al començament de la primera guerra mundial.[3] Després de la segona guerra mundial, els quatre primers van esdevenir el Fideïcomís de les Illes del Pacífic, o Trust Territory of the Pacific Islands, administrat pels Estats Units.[4]
Llengües
[modifica]Tots els pobles micronesis parlen llengües austronèsies, i gairebé totes aquestes pertanyen al subgrup oceànic de les llengües austronèsies. Només en trobem tres excepcions a la Micronèsia occidental: el chamorro de les Mariannes, el iapès dels Estats Federats de Micronèsia i el palauès; aquestes tres llengües pertanyen al subgrup malaiopolinèsic occidental, que inclou unes poques llengües parlades avui dia a les Filipines i Indonèsia. A l'extrem oriental dels Estats Federats de Micronèsia, les llengües nukuoro i kapingamarangi representen una extensió occidental de les llengües polinèsies.[5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Micronèsia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Pabón S. de Urbina & Vicenç Reglà i Jiménez et alii, José M. «μικρός, νησoς». A: Diccionari manual grec clàssic-català. Barcelona: Larousse, 2011, p. 397, 410. ISBN 978-84-7153-909-0.
- ↑ «Micronesia - Islands, Federated States, Sovereignty» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 8 juny 2024].
- ↑ Lotha, Gloria; et alii. «Trust Territory of the Pacific Islands» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 18-07-2023. [Consulta: 8 juny 2024].
- ↑ Shukla, Gaurav; et alii. «Micronesian languages | Austronesian, Oceanic, Polynesian» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 12-11-2007. [Consulta: 8 juny 2024].
