Mientras haya luz
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Felipe Vega |
Protagonistes | |
Producció | Gerardo Herrero i Paulo Branco |
Guió | Felipe Vega |
Música | Bernardo Bonezzi |
Dissenyador de so | Daniel Goldstein i Ricardo Steinberg |
Fotografia | José Luis López-Linares |
Muntatge | Iván Aledo |
Dades i xifres | |
País d'origen | Espanya |
Estrena | 1987 |
Durada | 116 min |
Idioma original | castellà |
Color | en blanc i negre |
Descripció | |
Gènere | misteri |
Mientras haya luz és una pel·lícula espanyola de misteri en blanc i negre del 1987 dirigida per Felipe Vega en el seu debut com a director.[1]
Argument
[modifica]Marisa és una dona madrilenya que ronda la quarantena i li explica a la seva filla estranyes històries mentre són esperant a un pas a nivell. Alhora, un antropòleg anomenat Jorge, recentment tornat de l’estranger, busca el seu antic mestre Jaime per retrobar-se amb el seu passat, però Jaime es veu implicat en una persecució amb un jeep que provoca la mort d’un adolescent i s’ha d’amagar a un motel. Allí escriu el seu diari personal sobre el seu treball, on s’endevina un passat tèrbol i sobrecollidor. Mentrestant, els homes del jeep acorralen Jorge i l’interroguen sobre el seu antic mestre.
Repartiment
[modifica]- Icíar Bollaín
- Rafael Díaz - Jaime
- Joaquín Hinojosa – Juan
- Teresa Madruga - Teresa
- Marisa Paredes - Marisa
- José Miguel Ganga
- Jorge de Juan - Jorge
Producció
[modifica]El començament del rodatge es produeix en 1985, amb exteriors a Riaza (Província de Segòvia), però degut al baix pressupost es va haver d'aturar nombroses vegades i només fou continuat gràcies als contactes amb Gerardo Herrero i Paulo Branco (productor de Manoel de Oliveira) al Festival Internacional de Cinema de Rotterdam, fins que es va acabar finalment el 1987.[2]
Crítiques
[modifica]« | "Bella i humil pel·lícula espanyola (...) rar, auster i exquisit estil (...) la intriga ordida li ve petita a l'alçada poètica del seu ordidor. | » |
— Ángel Fernández-Santos, El País [3] |
Reconeixements
[modifica]Va participar a la secció Zabaltegi-Nous realitzadors del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1987,[4]on va compartir el Premi CIGA als Nous Realitzadors amb El amor es una mujer gorda d'Alejandro Agresti.[5] També va obtenir el Premi Universitat d'Alcalá de Henares al Festival de Cinema d'Alcalá de Henares del 1987.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Mientras haya luz a Fotogramas
- ↑ Mientras haya luz a Criticalia
- ↑ Todeo un cineasta, El País, 30 de maig de 1988
- ↑ Con “El bosque animado”, el Festival de San Sebastián despertó de su letargo, La Vanguardia, 26 de setembre 1987
- ↑ Premis del 1987 al web del Festival de Sant Sebastià
- ↑ Palmarès a l'edició del Festival de 1987