Miquel Duran Pastor
Per a altres significats, vegeu «Miquel Duran». |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 15 octubre 1934 Palma (Mallorca) |
Mort | 10 abril 2016 (81 anys) Palma (Mallorca) |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
15 març 1979 – 31 agost 1982 Legislatura: primera legislatura espanyola Circumscripció electoral: Illes Balears Electe a: eleccions generals espanyoles de 1979 | |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
5 juliol 1977 – 23 març 1979 Legislatura: legislatura constituent d'Espanya Circumscripció electoral: Illes Balears Electe a: eleccions generals espanyoles de 1977 | |
Regidor de l'Ajuntament de Palma | |
1974 – 1978 | |
Tinent d'alcalde Palma | |
Dades personals | |
Formació | Estudi General Lul·lià Universitat de València Universitat de Barcelona |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | historiador, polític, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat de les Illes Balears |
Partit | Unió Mallorquina (1993–) Partit Liberal (1976–) |
Membre de | |
Premis | |
|
Miquel Duran i Pastor (Palma, 15 d'octubre 1934 - 10 d'abril de 2016) fou un historiador i ex polític mallorquí.[1]
Biografia
[modifica]Estudià filosofia i lletres a l'Estudi General Lul·lià de Palma, es llicencià en història a la Universitat de València i es doctorà a la Universitat de Barcelona. Després de treballar com a mestre a diverses escoles de Palma el 1973 aconseguí plaça com a professor a la Universitat de les Illes Balears, on fou catedràtic d'història des que guanyà la plaça en 1983.[2] També va ser magister de la Maioricensis Schola Lullistica del Consell Superior d'Investigacions Científiques i membre de la Junta Gestora de la Universitat de les Illes Balears.[3]
Va intervenir en política per primer cop quan fou nomenat tinent de batle i regidor de cultura de l'ajuntament de Palma entre 1974 i 1978.[4] En 1976 va ingressar al Partit Liberal d'Enrique Larroque, del qual en fou secretari general a les Illes Balears. Quan aquest partit es va integrar a la UCD, en fou el president a les Illes Balears el 1978-1979. Fou elegit diputat per les Illes Balears a les eleccions generals espanyoles de 1977[5] i 1979.
Com a diputat balear de la Legislatura Constituent d'Espanya formà part de l'Assemblea de Parlamentaris de les Illes Balears, de la que en fou secretari el 1977-1978. De 1978 a 1979 també fou conseller d'interior del Consell General Interinsular.[6] Després de l'ensulsiada de la UCD tornà al Partit Liberal, de la que en fou el president a les Illes Balears el 1983-1984. El 1988 va rebre la Medalla al Mèrit Constitucional. El 1993 va ingressar a Unió Mallorquina. El 2000 formà part del Consell Polític d'UM.
Fou membre de la Reial Acadèmia de Doctors i del Centre Europeu de Relacions Públiques.
Obres d'investigació
[modifica]- Aproximaciones históricas al romanticismo musical (1976)
- Repercusiones de la revolución de 1868 en Mallorca (1980)
- Bernat Nadal i Crespí: un bisbe solleric que fou diputat a les Corts de Cadis (1986)
- Sicut oculi: un tiempo pasado que no fue mejor, vigilantes y vigilados en la Mallorca de la postguerra, 1941-1945 (1992)
Referències
[modifica]- ↑ «Ha mort Miquel Duran». AraBalears. [Consulta: 10 abril 2016].
- ↑ «Miquel Duran Pastor». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats de la Primera Legislatura
- ↑ Un llibre honra el professor emèrit Miquel Duran Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. a Diari de Balears, 4 de desembre de 2013
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Joan Miralles i Montserrat. Discursos per la llengua. COnsell de Mallorca, 1999, p.264.
Enllaços externs
[modifica]«Obra de Miquel Duran Pastor» a Dialnet.
- Miquel Duran: A Bauzá le diría que un gobernante no debe ir contra lo que siente la sociedad, Diario de Mallorca, 30 de març de 2014
- Diputats balears al Congrés dels Diputats per la UCD
- Historiadors palmesans
- Regidors de l'Ajuntament de Palma
- Alumnes de la Universitat de Barcelona
- Alumnes de la Universitat de València
- Morts a Palma
- Historiadors balears contemporanis
- Diputats mallorquins al Congrés dels Diputats
- Polítics palmesans contemporanis