Vés al contingut

Miguel Ferrari

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMiguel Ferrari
Biografia
Naixement30 agost 1963 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Caracas (Veneçuela) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, director de cinema, guionista Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm1133652 TMDB.org: 937007
Facebook: ferrarimiguel X: ferrarimiguel Instagram: ferrarimiguel Modifica el valor a Wikidata

Miguel Ferrari (Caracas, Veneçuela, 30 d'agost de 1963) és un actor i director de cinema i televisió veneçolà. S'ha destacat en el gènere de les telenovel·les va començar en la reeixida telenovel·la de Marte Televisión, Piel, que li va obrir camí per a participar en nombrosos dramàtics veneçolans, entre els seus últims treball destaca la seva participació en la telenovel·la de Venevisión, Mi ex me tiene ganas, on va interpretar a Jaime Cordero.

Biografia

[modifica]

Es va iniciar en el món artístic el 1986, quan va diplomar de l'Escola Nacional de Teatre. En aquest mateix any va debutar en el teatre L'Ateneu de Caracas en una obra anomenada Mariana Pineda, a partir d'aquest moment Miguel emprèn una llarga trajectòria en les taules.

En 1990 incursiona en la televisió ingressant a Marte TV, allí realitza produccions com La traidora de Kiko Olivieiri, Casa Diana de José Ignacio Cabrujas, Sirena i La llaman Mariamor.

Posteriorment, ingressa a RCTV on interpreta personatges en telenovel·les com Reina de corazones, La soberana, Juana la virgen i Amor a palos.

Recentment Mi ex me tiene ganas ha estat l'última producció on ha actuat, escrita per Martin Hahn i en la qual va resultar ser el temut bruixot, assassí en sèrie que va posar en escac a tots els personatges de la telenovel·la transmesa per Venevision.[1]

Ha realitzat telefilms com El Atentado del Papa i La Mujer de la playa. A la pantalla gran ha protagonitzat pel·lícules com Muchacho solitario de César Bolívar, El tinte de la fama de Alejandro Bellame, Perro corazón, Francisco De Miranda i Último Cuerpo.

Viatja a Madrid on estudia Direcció de Cinema a l'Escuela de Cine y Televisión Septima Ars.

En 2012, Miguel debutà en la direcció amb la pel·lícula Azul y no tan rosa, la història que aborda la paternitat homosexual.[2] Gràcies a aquesta pel·lícula rep el Premi Goya a Millor Pel·lícula Iberoamericana.[3]

Gràcies al seu inigualable treball, Ferrari ha rebut premis i reconeixements com a Premi Juana Sujo (1991), Premi Marco Antonio Ettedgui (1996), Premi Municipal de Teatre (1997), Premi Nacional de l'Artista (1998), Premi Marco Antonio Ettedgui (1998), Premi Municipal de Cinema (1999), Premi Celcit (2002), Premi Municipal de Cinema (2008) com a millor actor de repartiment, Premi Festival de Cinema de Mèrida (2008), Premi del Festival de Cinema Nacional de Margarita (2008) i Premi Municipal de Cinema (2008) com a millor guió per a pel·lícula de curtmetratge.

Filmografia

[modifica]

Telenovel·les

[modifica]
Any Títol Personatge Cadena
1992 Piel Agustín Marte Televisión
1992 Las dos Dianas Mercurio Marte Televisión
1993 Sirena Jason Marte Televisión
1996 La llaman Mariamor Yago Monteverde Marte Televisión
1998 Reina de corazones Pajarito RCTV
2001 La soberana Benedicto RCTV
2002 Juana, la virgen Armando Salazar RCTV
2005 Amor a palos Numa Custodio Moreira RCTV
2012 Mi ex me tiene ganas Jaime Cordero Venevisión

Cinema

[modifica]
Any Títol Rol/Personatge Nota
2019 La noche de las dos lunas (en fase de producció) N/A Director, guionista, productor
2017 Oh mami blue tiburcio Actor
2016 El Inca Zambrano N/A
2013 Bolívar, el hombre de las dificultades Morillo N/A
2012 Azul y no tan rosa N/A Director, guionista, productor
2011 Cortos Interruptus N/A Director, guionista, productor
2011 El último cuerpo Nelín Sangretti N/A
2008 Todo lo que sube N/A Director, guionista
2008 Perros corazones Tomás N/A
2008 El tinte de la fama Héctor N/A
2007 Puras joyitas Rodilla N/A
2006 Francisco de Miranda Cajigal N/A

Sèrie

[modifica]
Any Títol Cadena Nota
2010 Los hombres de Paco Antena 3 1 Capítol
2000 Plaza alta Canal Sur

Referències

[modifica]
  1. «Mi ex me tiene ganas develó la identidad del Brujo». Arxivat de l'original el 2021-04-17. [Consulta: 29 novembre 2015].
  2. «La homosexualidad según Miguel Ferrari». Arxivat de l'original el 8 de desembre de 2015. [Consulta: 29 novembre 2015]. Arxivat 2015-12-08 a Wayback Machine.
  3. «Miguel Ferrari: "Ha sido un año fantástico para el cine venezolano"». [Consulta: 9 febrer 2014].

Enllaços externs

[modifica]