Miguel Gustavo
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (pt-br) Miguel Gustavo Werneck de Sousa Martins  24 març 1922 Rio de Janeiro (Brasil) | ||
| Mort | 22 gener 1972 (49 anys) Rio de Janeiro (Brasil) | ||
| Sepultura | Cementiri de Caju | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Rádio Livre (en)  (1941–) | ||
| Ocupació | periodista, lletrista, compositor, locutor de ràdio | ||
| Nom de ploma | Miguel Gustavo | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Cònjuge | Sagramor de Scuvero Brandão (1946–1972) | ||
  
| |||
Miguel Gustavo (Rio de Janeiro, 24 de març de 1922 - Rio de Janeiro, 22 de gener de 1972), de nom complet Miguel Gustavo Werneck de Sousa Martins, va ser un escriptor, periodista i compositor brasiler.[1]
Nascut a Rio de Janeiro el 1922, va començar com a discjòquei de Radio Vera Cruz l'any 1941 i es va distingir com a compositor de jingles, a més d'haver compost èxits per a sambes i marchinhas.[2][3]
El 1950, va continuar component jingles, entre els quals Casas da Banha, que va causar polèmica per haver utilitzat un extracte de la melodia Jesús, l'alegria dels homes de Johann Sebastian Bach.[4]
El 1962 va compondre, amb Jorge Veiga, la cançó Brigitte Bardot (coneguda popularment com Brigitte Bardot-Bardot).[5] Amb motiu de la Copa del Món de Futbol de 1970, va compondre l'himne Pra frente Brasil (és a dir, "Endavant Brasil")[6] i la melodia es va convertir en un símbol de la Seleção i de l'ufanisme propagandista de la dictadura.[7] El mateix any va compondre la cançó A saia, inspirada en Miriam Batucada.[8]
Miguel Gustavo va morir l'any 1972, abans d'arribar als 50 anys, i està enterrat al cementiri de Caju.[9]
Més cançons
[modifica]- 1952: Baião das Mulheres, Miguel Gustavo i João S. Guimarães [10]
- 1953: Baião do Chofer, Miguel Gustavo
- 1956: A Dança Do Didu, Miguel Gustavo
- 1956: Boate Tra La Lá, Miguel Gustavo
- 1957: A Dança do Bidú, Miguel Gustavo
- 1957: A Fúria Louca de Jean Pouchard, Miguel Gustavo
- 1957: A Menina Canta, Miguel Gustavo
- 1957: Bem Vindo Seja, Miguel Gustavo
- 1958: Brabuletas de Brasília, Miguel Gustavo, Altamiro Carrilho i Carrapicho
- 1959: Baião Triste, Altamiro Carrilho i Miguel Gustavo
- 1962: Bacardy Chá-chá-chá, Miguel Gustavo
- 1970: Bloco Da Lua, Luiz Reis i Miguel Gustavo
- 1970: Brasil Eu Adoro Você, Miguel Gustavo
Referències
[modifica]- ↑ «Miguel Gustavo» (en portuguès brasiler). Dicionário Cravo Albin Da Música Popular Brasileira. [Consulta: 13 juliol 2023].
- ↑ «Miguel Gustavo - 100 anos do autor de Pra frente Brasil» (en portuguès). Música & História, 24-03-2022. [Consulta: 4 juliol 2023].
- ↑ Diniz, Sheyla. (tesi).
- ↑ Floriano, Raimundo. «MIGUEL GUSTAVO E O SESQUICENTENÁRIO DA INDEPENDÊNCIA» (en anglès), 12-11-2016. [Consulta: 13 juliol 2023].
- ↑ Vidigal, Raphael. «Jorge Veiga, ‘O Caricaturista do Samba’, encarnou o malandro carioca metido a grã-fino» (en portuguès brasiler). Itatiaia, 14-04-2022. [Consulta: 13 juliol 2023].
- ↑ Corti, Berenice «Lo "afro" en el jazz argentino: "Los blancos hacemos lo que podemos"». Actas del IX Congreso de la Rama Latinoamericana de la IASPM, 2010, pàg. 137.
- ↑ Rocco Junior, Ary José «“Todos juntos vamos, pra frente Brasil” – o futebol, os meios de comunicação, o público e o privado» (en portuguès). Revista Extraprensa, 3, 3, 02-12-2010, pàg. 756–771. DOI: 10.11606/extraprensa2010.77209. ISSN: 2236-3467.
- ↑ «Obra de Miriam Batucada é resgatada nas plataformas digitais» (en portuguès brasiler). Ziriguidum, 06-06-2020. [Consulta: 13 juliol 2023].
- ↑ «Miguel Gustavo». music.metason.net. [Consulta: 4 juliol 2023].
- ↑ «Miguel Gustavo - Discografia Brasileira». discografiabrasileira.com.br. [Consulta: 5 juliol 2023].