Miguel Hidalgo y Costilla
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (es) Miguel Gregorio Antonio Ignacio Hidalgo y Costilla y Gallaga Mondarte Villaseñor  8 maig 1753 Corralejo de Hidalgo (Virregnat de Nova Espanya) | ||
| Mort | 30 juliol 1811 (58 anys) Chihuahua (Virregnat de Nova Espanya) | ||
| Causa de mort | pena de mort, ferida per arma de foc | ||
| Sepultura | Monument a la Independència | ||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Formació | Universitat Michoacana de San Nicolás de Hidalgo Real y Pontificia Universidad de México | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Catolicisme i independentisme | ||
| Lloc de treball | Morelia Dolores Hidalgo San Felipe Guadalajara | ||
| Ocupació | Líder de la Guerra d'independència de Mèxic | ||
| Activitat | 1810 - | ||
| Ocupador | Universitat Michoacana de San Nicolás de Hidalgo (1779–1792) | ||
| Alumnes | José María Morelos y Pavón | ||
| Carrera militar | |||
| Lleialtat | Mèxic | ||
| Rang militar | Generalíssim | ||
| Conflicte | Guerra d'independència de Mèxic | ||
| Família | |||
| Pare | Cristóbal Hidalgo y Costilla | ||
Signatura  | |||
 | |||
Don Miguel Hidalgo, de nom complet Miguel Gregorio Antonio Ignacio Hidalgo y Costilla Mandarte Villaseñor y Lomelí (Corralejo, Guanajuato, 8 de maig, 1753 – San Cristóbal Ecatepec, 30 de juliol, 1811), fou el cap de la revolta novohispana a favor de la igualtat de totes les ètnies del virregnat i la redistribució de la terra, a més del suport a Ferran VII contra les forces invasores de Napoleó.[1] És considerat l'home que va iniciar la independència de Mèxic, encara que en realitat només buscava una autonomia més gran per a la Nova Espanya.
Era vicari de l'església de Dolores de Guanajuato, on inicià l'educació popular, raó per la qual fou considerat com a intel·lectual perillós i heretge per la Inquisició. Hidalgo parlava castellà, mexicà, francès, llatí, otomí i tarasco.
El 16 de setembre de 1810, va fer la proclama coneguda com a Grito de Dolores ("¡Viva la religión!, ¡viva nuestra madre santísima de Guadalupe!, ¡viva Fernando VII!, ¡viva la América y muera el mal gobierno!"),,[2] amb suport de 300 partidaris, entre ells molts indis nahua i otomí. L'objectiu era prendre el control de la Nova Espanya fins que els francesos deixessin d'ocupar el territori espanyol i Ferran VII tornés al poder.[3]
Va vèncer els reialistes a San Miguel el Grande, Celaya (20 de setembre), Guanajuato (29 de setembre), i Valladolid (avui dia Morelia) (17 d'octubre), però fou vençut per Calleja a Aculco (7 de novembre) quan marxava sobre la ciutat de Mèxic. Fou capturat a Norias de Baján quan fugia als Estats Units, i afusellat poc després. Un indi tarahumara li va tallar el cap després de mort per a cobrar una bonificació de vint pesos.
Atès que va començar la revolta per la independència de Mèxic, ha estat considerat pels mexicans com el Pare de la Pàtria. En honor seu, un estat de Mèxic porta el seu nom (Hidalgo).
Referències
[modifica]- ↑ Vianey. «Por qué Hidalgo aclamaba al rey de España en pleno grito de Dolores» (en castellà), 15-09-2019. [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ Rodríguez, O.; Jaime, E. La independencia de la América española (en castellà). México: Fondo de Cultura Económica, p. 284. ISBN 978-968-16-7556-1.
- ↑ «¿Cuál es el verdadero origen del grito de la independencia?» (en castellà), 15-09-2017. Arxivat de l'original el 2019-08-14. [Consulta: 18 octubre 2020].
Enllaços externs
[modifica]
- Biografia Arxivat 2008-08-22 a Wayback Machine. (castellà)
- Batalla "Monte de las Cruces" (castellà)
- Breu biografia (castellà)