Miguel Lorente Acosta
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 octubre 1962  (62 anys)Serón (Província d'Almeria) |
.svg){kind=small} Delegat del Govern per a la Violència de Gènere | |
| abril 2008 – desembre 2011 ← Encarnación Orozco – Blanca Hernández (en)  → | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Granada |
| Activitat | |
| Ocupació | metge legista, professor d'universitat, escriptor |
| Ocupador | Universitat de Granada |
| Lloc web | miguelorenteautopsia.wordpress.com |
| |
Miguel Lorente Acosta (Serón, 7 d'octubre de 1962) és un metge i professor universitari espanyol.
Biografia
[modifica]Doctorat en medicina, és especialista en cirurgia i mèdic forense per oposició des de 1988. És professor titular habilitat de medicina legal de la Universitat de Granada. Té un màster en Bioètica i Dret Mèdic. Va ser director de l'Institut de Medicina Legal de Granada i coordinador general dels Instituts de Medicina Legal d'Andalusia. De desembre de 2006 a 2008 va ser director general d'assistència jurídica a víctimes de violència de la Conselleria de Justícia de la Junta d'Andalusia.[1]
Com a metge forense, Lorente ha aportat als textos elaborats en col·laboració amb l'Observatori la perspectiva científica i l'anàlisi mèdica forense dels fets i circumstàncies estudiats. Entre altres, figura com a expert en nombrosos dels informes anuals que l'Observatori publica sobre les sentències dictades en casos d'homicidis i assassinats de dones comesos en el si de la parella i en l'estudi sobre l'aplicació de l'agreujant de gènere en les sentències.
A més és professor de medicina legal en la Universitat de Granada i assessor de la Unitat d'Igualtat de la Universitat de Granada.
Té dos blocs: un és Cardiopatia poètica, on escriu els seus poemes i deixa sortir la seva vena més creativa i poètica.[2] I un altre on publica els seus articles i el nom dels quals és autòpsia.[3]
Trajectòria política
[modifica]Va ser nomenat Delegat del Govern per a la Violència de Gènere adscrit al Ministeri d'Igualtat a l'abril de 2008, en la segona legislatura del govern socialista de José Luís Rodríguez Zapatero en substitució d'Encarnación Orozco.[4] Va ocupar el càrrec fins a desembre de 2011, quan va ser substituït per Blanca Hernández Oliver.[5]
Va escriure nombroses publicacions dedicades a la violència contra la dona, la bioètica i l'anàlisi de l'ADN. És col·laborador permanent del diari El País, del lloc web Eldiario.es i del Huffington Post.[6][1][7]
Obres
[modifica]- Tú haz la comida, que yo cuelgo los cuadros: trampas y tramposos en la cultura de la desigualdad, Barcelona, Editorial Crítica, 2014, ISBN 9788498927115.[8]
- La mano del predicador: conclusiones forenses sobre la muerte de Jesús. Madrid, Aguilar, 2010, ISBN 9788403096073
- Los nuevos hombres nuevos: los miedos de siempre en tiempos de igualdad. Barcelona, Ediciones Destino, 2009, ISBN 9788423341214.[9]
- Guía de buena práctica clínica en abordaje en situaciones de violencia de género. Madrid, International Marketing & Communications, 2004, ISBN 9788468873558.
- El rompecabezas: anatomía del maltratador. Barcelona, Ares y Mares, 2004, ISBN 9788484325123.[9]
- Mi marido me pega lo normal: agresión a la mujer: realidades y mitos. Barcelona, Ares y Mares, 2001, ISBN 9788484324492.[8]
- Agresión a la mujer: maltrato, violación y acoso: entre la realidad social y el mito cultural. Granada, Comares, 1998, ISBN 9788481515923.
Premis i reconeixements
[modifica]- Premi "María Miaja" per la seva lluita en favor dels drets de les dones. Atorgat pel Partit Socialista. (2015)[10]
- Premi "Pedro Zerolo" per la seva trajectòria en defensa de la igualtat. Atorgat per l'escola de pensament feminista "Amelia Valcárcel". (2016)[11]
- Premi "Mujeres en unión" pel seu compromís amb les dones i la igualtat de drets. Atorgat per la Unión de Actores y Actrices d'Espanya. (2017)[12]
- III Premi Luisa de Medrano a favor de la igualtat de gènere. Atorgat pel Govern de Castella-la Manxa. (2017)[13]
- Premi Igualtat 2018, per la seva labor com a expert en violència de gènere. Atorgat per la Universitat d'Alacant. (2018)[14]
- Premi de l'Observatori contra la violència domèstica i de gènere 2019 per la seva labor més destacada en l'erradicació de la violència de gènere. (2019)[15]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Miguel Lorente». eldiario.es. [Consulta: 5 març 2016].
- ↑ «Cardiopatía poética» (en espanyol europeu). [Consulta: 28 febrer 2020].
- ↑ «AUTOPSIA» (en anglès). [Consulta: 28 febrer 2020].
- ↑ «El forense Miguel Lorente, nuevo delegado del Gobierno de Violencia de Género». El País, 17-04-2008. [Consulta: 5 abril 2015].
- ↑ «Blanca Hernández nueva delegada del gobierno para la violencia de género». La Información, 30-12-2011. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 5 abril 2015].
- ↑ «Artículos de Miguel Lorente». El País. [Consulta: 5 març 2016].
- ↑ «Miguel Lorente» (en anglès). Huffington Post. [Consulta: 5 març 2016].
- ↑ 8,0 8,1 «Miguel Lorente». Casa del Libro. [Consulta: 5 març 2016].
- ↑ 9,0 9,1 «Miguel Lorente». Planetalibros. Arxivat de l'original el 2016-03-07. [Consulta: 5 març 2016].
- ↑ Actualidad, Ceuta. «El doctor Miguel Lorente recibe el premio 'María Miaja' por su lucha en favor de los derechos de las mujeres» (en espanyol europeu). [Consulta: 10 juliol 2018].
- ↑ «Premio “Pedro Zerolo” a Miguel Lorente por su trayectoria en la defensa de la igualdad | El Independiente de Granada» (en castellà). [Consulta: 10 juliol 2018].
- ↑ «Un premio ‘Mujeres en Unión' para Miguel Lorente, director de Igualdad en la UGR» (en castellà). , 10-03-2017 [Consulta: 10 juliol 2018].
- ↑ Press, Europa «Miguel Lorente, III Premio Luisa de Medrano en favor de la igualdad de género de C-LM» (en castellà). , 15-12-2017 [Consulta: 10 juliol 2018].
- ↑ «Miguel Lorente, Premio Igualdad 2018 de la Universidad de Alicante» (en castellà). [Consulta: 10 juliol 2018].
- ↑ «El profesor de la UGR Miguel Lorente, premiado por el Observatorio contra la Violencia Doméstica y de Género» (en castellà), 21-02-2020. [Consulta: 28 febrer 2020].