Miguel María Iribarren
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1782  Urrotz (Navarra) |
| Mort | 16 abril 1837 (54/55 anys) |
| Ideologia | Carlisme |
| Activitat | |
| Ocupació | militar, polític, militar carlí |
Miguel María Iribarren (Urrotz, 1782 - 16 d'abril de 1837) fou un militar carlista d'origen basc. Va participar en la primera guerra carlina i va ser dels primers a unirse a la rebel·lió que va esclatar el 1833 quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.[1]
Biografia
[modifica]El 1812 era sergent major i comandant interí del regiment de cavalleria d'hússars de Navarra de la divisió del general Espoz y Mina. Sent general durant la primera guerra carlina va comandar la columna cristina de la Ribera de Navarra, amb la que el 1836 va derrotar Francisco Iturralde a Cárcar i a Ramon Cabrera a la batalla de Rincón de Soto,[2] dispersant completament els 900 infants i 400 cavalls carlins i la fugida del general tortosí, sol i ferit.
El 24 de maig de 1837 el seu exèrcit, de 10.000 a 11.000 homes d'infanteria, 1.000 cavalls i 14 canons, va ser vençut per les forces carlines a la batalla d'Osca, morint l'endemà a l'hospital d'Almudébar per les ferides rebudes en combat.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Miguel María Iribarren» (en castellà). Real Academia de la Historia, 2008. [Consulta: 27 novembre 2020].
- ↑ Calbo y Rochina de Castro, Damaso; Cabrera y Griñó, Ramón. Historia de Cabrera y de la guerra civil en Aragon, Valencia y Murcia (en castellà), 1843, p. 240-241.
- ↑ «Miguel María Iribarren» (en castellà). Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 22 agost 2015].