Miguel Santaeulalia Núñez
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 juliol 1943 (81 anys) Burjassot (Horta Nord) |
| Activitat | |
| Ocupació | artista faller |
| Família | |
| Fills | Miguel Santaeulalia Serrán, Pedro Santaeulalia Serrán, Alejandro Santaeulalia Serrán, José Santaeulalia Serrán |
| Pare | Salvador Santaeulalia Fito |
Miguel Santaeulalia Núñez (Burjassot, 3 de juliol de 1943) és un artista faller.[1] Representa la segona generació d'una nissaga d'artistes fallers iniciada pel seu pare Salvador Santaeulalia[2] als anys seixanta. Els seus fills Miguel, Alejandro, Pedro i José formen part de la tercera generació i tots ells estan vinculats a la creació de Falles en diferents àmbits.
Inicia la seua carrera professional als anys setanta[3] una vegada après l'ofici a l'obrador del seu pare. Després d'aconseguir bons resultats en seccions inferiors i recomanat per Vicent Tortosa Biosca, debuta en la secció especial de les Falles de València l'any 1974 amb "Martiris", per la comissió Exposició-Misser Mascó. Planta també a la màxima categoria a les demarcacions de la Plaça La Mercé, Bailén-Xàtiva[4] i la Plaça del Pilar,[5] però és als anys huitanta i sobre tot noranta quan aconsegueix guanyar diversos primers premis[6] plantant Falles per l'Associació Cultural Fallera Na Jordana, comissió amb la qual va mantindre una de le relacions professionals més llargues[7] de la història de la festa.
Durant la seua trajectòria ha aconseguit en quatre ocasions el Ninot indultat als anys 1986, 1987, 1991 i 1995.[8] L'any 1989 planta "Benvolguts Reis d'...Occident" per la Falla de l'Ajuntament de València.[9] És considerat el primer artista en utilitzar el suro blanc a les falles.[10]
Referències
[modifica]- ↑ «La factoría de los Santaeulalia» (en castellà). Las Provincias. [Consulta: 18 desembre 2018].
- ↑ Castelló, Joan. Santaeulalia, la firma : una saga de artistas falleros entre dos siglos (en castellà). València: Albatros, 2003, p. 120. ISBN 84727425989788472742598.
- ↑ Borrego, Francisco «Miguel Santaeulalia, genio de la "salsa" fallera». El Turista Fallero, 1998.
- ↑ Castelló, Joan «Miguel Santaeulalia: "El dit era poder en el franquisme, ara les falles necessiten més autonomia». Llibret A.C. Falla Raval Sant Agustí 2018, 12-02-2018, pàg. 67.
- ↑ «Nuestros artistas». Comissió fallera Plaça del Pilar. [Consulta: 20 desembre 2018].
- ↑ «Històric de primers premis de falla en Secció Especial (1942-2018)». Levante-EMV, 09-01-2016. [Consulta: 18 desembre 2018].
- ↑ «Quines són les relacions artista-comissió més longeves de les Falles d'Especial?». Levante-EMV, 04-04-2017. [Consulta: 18 desembre 2018].
- ↑ «Històric ninots indultats». Junta Central Fallera. Arxivat de l'original el 2018-12-20. [Consulta: 20 desembre 2018].
- ↑ «Històric Falles Municipals». Junta Central Fallera. Arxivat de l'original el 2018-12-20. [Consulta: 20 desembre 2018].
- ↑ Collado, Enrique Francisco. Fallas de Valencia : la riqueza de un fenómeno de comunicación popular y participativa (tesi) (en castellà). València: Universidad CEU Cardenal Herrera, 19 de juny de 2017, p. 74. Arxivat 2018-12-15 a Wayback Machine.