Mihran Mihrevandak
| Biografia | |
|---|---|
| Activitat | |
| Ocupació | governant  |
| Altres | |
| Títol | Marzban d'Armènia (573 (Gregorià)–573 (Gregorià)) |
| Família | Mihran |
El general Mihran Mihrevandak va ser marzban d'Armènia de l'any 572 al 573 o 574. Pertanyia a la família dels Mihran, una de les set grans cases que van existir durant l'Imperi Persa i l'Imperi Sassànida, anomenades el set clans parts. Es deien descendents de la dinastia dels arsàcides.
Els armenis, dirigits per Vardan III Mamikonian es van revoltar contra el marzban Suren, al que van matar. El rei sassànida Cosroes I va enviar al seu general Mihran Mihrevandak que va entrar al país amb un exèrcit de vint mil homes.
Vardan II va fer front a Mihran a la plana de Khalamakh, a Taron, el va derrotar i li va prendre els elefants. Mihran va evacuar Armènia l'any 573. Segons Sebeos, un altre general de nom Golon Mihran va ser nomenat marzban i va envair Armènia, va ocupar Ankl i algun altre lloc i va dictar una amnistia general l'any 574, política que va defensar el patriarca Movsès II d'Elivard (574-604). Els armenis van perdre Dara i van fracassar davant Nisibe l'any 573. Van demanar una treva de dos anys que van aconseguir mitjançant el pagament d'una indemnització de 45.000 sòlids d'or. No s'ha pogut establir si Mihran Mihrevandak i Golon Mihran (Velon-Mihr) són la mateixa persona.
El príncep Pilipos de Siunia (Felip de Siunia), lloctinent de Mihran Mihrevandak, va exercir un temps com a marzban (574-576).[1][2]
Referències
[modifica]- ↑ Grousset, René. Histoire de l'Arménie des origines à 1071. París: Payot, 1973, p. 242-245.
- ↑ Pourshariati, Parvaneh. Decline and fall of the Sasanian empire : the Sasanian-Parthian confederacy and the Arab conquest of Iran. Londres: I.B. Tauris, 2011, p. 103. ISBN 9781845116453.