Mikola Kapustianski
| ||
| Biografia | ||
|---|---|---|
| Naixement | 1 de febrer de 1879 Txumakí (Ucraïna)  | |
| Mort | 19 de febrer de 1969 (als 90 anys) Múnic (Alemanya) | |
| Sepultura | Cementiri Litxakiv, поле 67 (2010–) 49° 50′ 00″ N, 24° 03′ 07″ E / 49.833407°N,24.052066°E Waldfriedhof de Munic (–2010) | |
| Nacionalitat | Ucraïnès | |
| Formació | Acadèmia Militar de l'Estat Major de les Forces Armades de Rússia | |
| Activitat | ||
| Camp de treball | Comandament militar, acció política i exèrcit | |
| Ocupació | Generalstabsoffizier (en)  , polític | |
| Partit | Organització dels nacionalistes ucraïnesos | |
| Carrera militar | ||
| Branca militar | Exèrcit Popular d'Ucraïna | |
| Rang militar | general | |
| Conflicte | Primera Guerra Mundial | |
| Premis | ||
 | ||
Mikola Oleksàndrovitx Kapustianski (en ucraïnès: Мико́ла Олекса́ндрович Капустя́нський; 1 de febrer de 1879 - 19 de febrer de 1969) va ser un general de l'exèrcit de la República Popular d'Ucraïna i un dels fundadors de l'Organització dels nacionalistes ucraïnesos. Va néixer a la Gubèrnia de Iekaterinoslav (a l'actual província de Dnipropetrovsk) al centre d'Ucraïna, llavors part de l'Imperi Rus.
Biografia
[modifica]Va lluitar a la guerra russo-japonesa i el 1912 es va graduar a l'Acadèmia de l'Estat Major de Sant Petersburg. Durant la Primera Guerra Mundial va ser ascendit a coronel. Després de la revolució de 1917, es va unir a les unitats ucraïneses de l'exèrcit rus i va acabar esdevenint cap d'estat major de la Primera Divisió del Primer Cos d'Ucraïna l'agost de 1917 i, a principis de 1918, cap d'estat major del front sud-oest. Sota el Directori de la República Popular d'Ucraïna, va servir com cap d'operacions i després com intendent general de l'exèrcit.[1] El 1920 va ser ascendit a general de brigada.
Després de la guerra, Kapustianski va emigrar a Polònia i després a França. Va ser un fundador de l'Organització de nacionalistes ucraïnesos i membre del seu Provid, o Direcció, des de 1929 fins a la seva mort el 1969.[2] Durant la ruptura entre Andrí Mèlnik i Stepan Bandera dins de l'OUN, es va posar del costat del més moderat i conservador Melnyk. Quan els alemanys van ocupar Ucraïna durant la Segona Guerra Mundial, Kapustinsky va exercir de vicepresident del Consell Nacional d'Ucraïna a Kíiv, però més tard va ser arrestat i empresonat pels alemanys. Durant la Segona Guerra Mundial, va cooperar amb els nazis i va intentar establir una secció ucraïnesa a la Wehrmacht.[3] Després de la guerra, es va establir a Munic i es va convertir en el primer cap de la secció militar del Govern a l'exili de la República Popular d'Ucraïna. Va escriure Pokhid ukraïns'kykh armii na Kyïv–Odesu v 1919 rotsi (La marxa dels exèrcits ucraïnesos a Kíiv–Odessa el 1919; 1922, 2a ed. 1946) i nombrosos articles sobre afers militars.[4]
Referències
[modifica]- ↑ М. Галаган. З моїх споминів. Львів. — 1930. ч.3. — с.11
- ↑ «Василь Заєць. До 125-річчя з дня народження Миколи Капустянського. «Нація і Держава», 26 липня 2004 р». Arxivat de l'original el 11 January 2007. [Consulta: 31 octubre 2006].
- ↑ «Русская армия в Великой войне: Картотека проекта».
- ↑ «Kapustiansky, Mykola». [Consulta: 2 novembre 2024].