Milà xiulador
Haliastur sphenurus  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Longevitat màxima | 11 anys |
| Pes | 56,5 g 710 g 840 g |
| Envergadura | 133 cm |
| Nombre de cries | 2 |
| Període d'incubació de l'ou | 36 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22695091 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Accipitriformes |
| Família | Accipitridae |
| Gènere | Haliastur |
| Espècie | Haliastur sphenurus (Vieillot, 1818) |
| Tipus taxonòmic | Haliastur |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Milvus sphenurus |
.svg){kind=icon}
El milà xiulador[1] (Haliastur sphenurus) és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae).[2][3] Habita boscos clars, sabana, llacs, rius, pantans i costes d'Austràlia, Nova Guinea i Nova Caledònia. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[4]
Descripció
[modifica]El milà xiulador medeix entre 50 i 60 cm, i l'envergadura de les ales es troba entre els 123 i els 146 cm.[5] Els mascles pesen entre 600 i 750g i les femelles entre 750 i 1000g. Com passa amb la majoria de rapinyaires, les femelles són més grans i pesades que els mascles; les femelles poden arribar a ser un 21% més grans i pesar 42% més que els mascles.[6]
El plomatge no varia entre mascle i femella. Els adults són d'un color marró pàl·lid al cap, pit i cua, amb ales marrons i plomes de vol negres. Les cries són d'un to marró vermellós molt ratllat amb prominents taques pàl·lides a les ales.
En general, el milà xiulador sembla de cap petit i cua llarga, amb les puntes de les ales molt a prop de la seva cua en repòs. Tot i que les seves potes són curtes, l'ocell camina fàcilment per terra.
Ocell propagador del foc
[modifica]A les sabanes tropicals austràlianes està documentat que el milà xiulador i altres espècies de rapinyaires, com el milà negre i el falcó berigora, poden actuar com a propagadors intencionals del foc en època d'incendis, per tal de facilitar la seva activitat cinegètica. Aquest comportament consistiria en traslladar troncs de fusta o flocs d'herba encesa, des d'àrees on s'està produint la ignició cap a àrees properes, cercant d'atrapar preses expulsades pels incendis forestals. Els aborígens australians tenen coneixement ecològic tradicional d'aquest fet des de fa molt de temps, el qual està incorporat fins i tot en la seva mitologia.[7]
Referències
[modifica]- ↑ «Milà xiulador». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 11 desembre 2022 (català)
- ↑ «Hoatzin, New World vultures, Secretarybird, raptors» (en anglès). IOC World Bird List Version 12.2. International Ornithologists' Union, 01-07-2022.
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 282. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ BirdLife International. «Whistling Kite. Haliastur sphenurus» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2016. [Consulta: 7 novembre 2022].
- ↑ Handbook of the Birds of the World, volume 2. Barcelona: Lynx Edicions, 1994. ISBN 84-87334-15-6.
- ↑ Ferguson-Lees, James; David A. Christie. Raptors of the World. Londres: Christopher Helm, 2001. ISBN 0-7136-8026-1.
- ↑ Bonta, Mark; Gosford, Robert; Eussen, Dick; Ferguson, Nathan; Loveless, Erana; Witwer, Maxwell «Intentional Fire-Spreading by "Firehawk" Raptors in Northern Australia». Journal of Ethnobiology, vol. 37, 4, 2017, pàg. 700. DOI: 10.2993/0278-0771-37.4.700.
