Vés al contingut

Milena Busquets

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMilena Busquets
Imatge
Diada de Sant Jordi (2015) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1972 Modifica el valor a Wikidata (51/52 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótraductora, escriptora, periodista, novel·lista Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2016Santiago International Book Fair 2016 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
MareEsther Tusquets i Guillén Modifica el valor a Wikidata

Milena Busquets Tusquets (Barcelona, 1972) és una escriptora catalana que escriu en castellà. Va treballar com a directora a RqueR. Va publicar la seva primera novel·la el 2008, que va passar desapercebuda, però la seva segona novel·la, També això passarà, va despertar l'interès de desenes d'editorials a la Fira de Frankfurt de 2014, havent-se de celebrar una subhasta per a la venda de drets.[1] L'obra va ser adquirida per editorials de renom com Hogarth Press (Estats Units), Gallimard (França), Rizzoli (Itàlia), Suhrkamp (Alemània), entre d'altres.[2]

En un to poètic i confidencial, Milena explica a la seva mare el difícil trànsit de la seva pèrdua.[3]

Família

[modifica]

Milena Busquets és filla de l'editora Esther Tusquets, fundadora de l'editorial Lumen, i neboda d'Òscar Tusquets. També és besneboda de Joan Tusquets.

Obra

[modifica]
  • 2008 — Hoy he conocido a alguien (Bruguera)
  • 2015 — También esto pasará (Anagrama), També això passarà, Ara Llibres, 2015, traducció de Lurdes Serramià.
  • 2019 — Hombres elegantes y otros artículos (Anagrama).
  • 2021 — Gema (Anagrama) Traducció al francès de Roberto Amutio (Gallimard)
  • 2022 — Las palabras justas (Anagrama), Les paraules justes, Amsterdam llibres, 2022, traducció de Lurdes Serramià.

Referències

[modifica]
  1. Marimon, Sílvia «Milena Busquets, un tsunami literari que ve de Frankfurt». Ara, 15-01-2015 [Consulta: 16 gener 2015].
  2. Néspolo, Matías «Milena Busquets se destapa». El Mundo, 20-10-2014 [Consulta: 16 gener 2015].
  3. Castillo, David «De les cartes d'amor com a art». El Punt Avui, 1-2001, pàg. 16 Cultura.