Milnesium
 Milnesium tardigradum  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Tardigrada |
| Classe | Eutardigrada |
| Ordre | Apochela |
| Família | Milnesiidae |
| Gènere | Milnesium Louis Michel François Doyère, 1840 |
.svg){kind=icon}
Milnesium és un gènere de tardígrads.[1] Són ben comuns. Hom els pot trobar en una gran varietat d'hàbitats arreu del planeta.[2] Té un registre fòssil que s’estén fins al Cretaci, l'espècie més antiga trobada fins ara (M. swolenskyi) es coneix a partir de jaciments turonians a la costa est dels Estats Units.[3]
Dieta
[modifica]En un estudi amb mostra de 4000 exemplars de diverses espècies de Milnesi vora el 97% contenia tardígrads, rotífers o tots dos, mentre que només el 3% contenien nematodes o amebes, en el seu sistema digestiu.[4] No es va observar cap evidència de canibalisme.
Taxonomia
[modifica]La gran majoria de les espècies tardígrads es van descriure utilitzant poblacions individuals, de vegades fins i tot mostres individuals. A més, mai s’ha descrit la variabilitat intraespecífica entre múltiples poblacions verificades integrativament per a cap espècie de tardígrad.[5]
Alguns estudis han analitzat els caràcters morfològics i morfomètrics emprats per classificar les espècies de Milnesium i han determinat que per als tres primers estadis de desenvolupament, el caràcter més útil és la longitud del tub bucal [6] ja que l'amplada varia també amb l'edat.[4]
Condicions d'estrès
[modifica]Milnesium comparteix amb la resta de tardígrads la resistència a condicions físiques extremes (temperatures, humitat, radiacions). Per exemple M. tardigradum sobreviu a dosis elevades de radiació ionitzant en estats tant hidratats com anhidrobiòtics, però la irradiació amb dosis més grans de 1000 Gy els fa estèrils.[7]
Taxonomia
[modifica]Les espècies descrites inclouen:[8]
- Milnesium alabamae Wallendorf & Miller, 2009[9]
- Milnesium almatyense Tumanov, 2006
- Milnesium alpigenum Ehrenberg, 1853
- Milnesium antarcticum Tumanov, 2006
- Milnesium argentinum Roszkowska, Ostrowska & Kaczmarek, 2015
- Milnesium asiaticum Tumanov, 2006
- Milnesium barbadosense Meyer & Hinton, 2012
- Milnesium beasleyi Kaczmarek, Jakubowska & Michalczyk, 2012
- Milnesium beatae Roszkowska, Ostrowska & Kaczmarek, 2015
- Milnesium berladnicorum Ciobanu, Zawierucha, Moglan & Kaczmarek, 2014[10]
- Milnesium bohleberi Bartels, Nelson, Kaczmarek & Michalczyk, 2014[11]
- Milnesium brachyungue Binda & Pilato, 1990
- Milnesium burgessi Schlabach, Donaldson, Hobelman, Miller & Lowman, 2018
- Milnesium dornensis Ciobanu, Roszkowska & Kaczmarek, 2015
- Milnesium dujiangensis Yang, 2003
- Milnesium eurystomum Maucci, 1991
- Milnesium granulatum Ramazzotti, 1962
- Milnesium jacobi Meyer & Hinton, 2010[12]
- Milnesium katarzynae Kaczmarek, Michalczyk & Beasley, 2004
- Milnesium kogui Londoño, Daza, Caicedo, Quiroga & Kaczmarek, 2015
- Milnesium krzysztofi Kaczmarek & Michalczyk, 2007
- Milnesium lagniappe Meyer, Hinton & Dupré, 2013
- Milnesium longiungue Tumanov, 2006
- Milnesium minutum Pilato & Lisi, 2016
- Milnesium quadrifidum Nederström, 1919
- Milnesium reductum Tumanov, 2006
- Milnesium reticulatum Pilato, Binda & Lisi, 2002
- Milnesium sandrae Pilato & Lisi, 2016
- Milnesium shilohae Meyer, 2015
- Milnesium swansoni Young, Chappell, Miller & Lowman, 2016[13]
- † Milnesium swolenskyi Bertolani & Grimaldi, 2000
- Milnesium tardigradum Doyère, 1840
- Milnesium tetralamellatum Pilato & Binda, 1991
- Milnesium tumanovi Pilato, Sabella & Lisi, 2016
- Milnesium validum Pilato, Sabella, D'Urso & Lisi, 2017
- Milnesium variefidum Morek, Gąsiorek, Stec, Blagden & Michalczyk, 2016
- Milnesium vorax Pilato, Sabella & Lisi, 2016
- Milnesium zsalakoae Meyer & Hinton, 2010[12]
Referències
[modifica]- ↑ «ITIS standard report: Milnesium (Doyère, 1840)». Integrated Taxonomic Information System. [Consulta: 14 febrer 2013].
- ↑ Nelson, Diane R. «Current Status of the Tardigrada: Evolution and Ecology 1» (en anglès). Integrative and Comparative Biology, Volume 42, Issue 3, 13-07-2002, pàg. 652–659. DOI: 10.1093/icb/42.3.652.
- ↑ «Milnesium Doyere 1840 (water bear)».
- ↑ 4,0 4,1 «Is the gut content of Milnesium (Eutardigrada) related to buccal tube size?». Zoological Journal of the Linnean Society, Volume 178, Issue 4, pàg. 794–803. DOI: 10.1111/zoj.12459.
- ↑ Witold Morek, Daniel Stec, Piotr Gąsiorek, Bartłomiej Surmacz, Łukasz Michalczyk «Milnesium tardigradum Doyère, 1840: The first integrative study of interpopulation variability in a tardigrade species» (en anglès). Journal of Zoological Systematics and Evolutionary Research, 57, 1, 16-07-2018. DOI: 10.1111/jzs.12233.
- ↑ «What to do when ontogenetic tracking is unavailable: a morphometric method to classify instars in Milnesium (Tardigrada)» (en anglès). Zoological Journal of the Linnean Society, 03-03-2020, pàg. 797–808. DOI: 10.1093/zoolinnean/zlz099.
- ↑ «Radiation tolerance in the tardigrade Milnesium tardigradum» (en anglès). International Journal of Radiation Biology Volume 82, 2006 - Issue 12, 23-08-2006.
- ↑ .
- ↑ Wallendorf, Mark; Miller, William R. «Tardigrades of North America: Milnesium alabamae nov. sp. (Eutardigrada: Apochela: Milnesiidae) a new species from Alabama». Transactions of the Kansas Academy of Science, 112, 3–4, 2009, pàg. 181–186. DOI: 10.1660/062.112.0404. ISSN: 0022-8443.
- ↑ Ciobanu, Daniel; Zawierucha, Krzysztof; Moglan, Ioan; Kaczmarek, Łukasz «Milnesium berladnicorum sp. n. (Eutardigrada, Apochela, Milnesiidae), a new species of water bear from Romania». ZooKeys, 429, 2014, pàg. 1–11. DOI: 10.3897/zookeys.429.7755. ISSN: 1313-2970. PMC: 4137295. PMID: 25147467.
- ↑ Bartels, Paul J.; Nelson, Diane R.; Kaczmarek, Łukasz; Michalczyk, Łukasz «The genus Milnesium (Tardigrada: Eutardigrada: Milnesiidae) in the Great Smoky Mountains National Park (North Carolina and Tennessee, USA), with the description of Milnesium bohleberi sp. nov.». Zootaxa, 3826, 2, 2014, pàg. 356–68. DOI: 10.11646/zootaxa.3826.2.5. ISSN: 1175-5334. PMID: 24990052.
- ↑ 12,0 12,1 Meyer, Harry A.; Hinton, Juliana G. «Milnesium zsalakoae and M. jacobi, two new species of Tardigrada (Eutardigrada: Apochela: Milnesiidae) from the southwestern United States». Proceedings of the Biological Society of Washington, 123, 2, 2010, pàg. 113–120. DOI: 10.2988/09-29.1. ISSN: 0006-324X.
- ↑ «Tardigrades of the Tree Canopy: Milnesium swansoni sp. nov. (Eutardigrada: Apochela: Milnesiidae) a new species from Kansas, U.S.A.». Zootaxa, 4072, 5, 2016, pàg. 559–568. DOI: 10.11646/zootaxa.4072.5.3. PMID: 27395945.