Milton Santos
| |||
| Nom original | (pt) Milton Almeida dos Santos  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 3 maig 1926 Brotas de Macaúbas (Brasil) | ||
| Mort | 24 juny 2001 (75 anys) São Paulo (Brasil) | ||
| Causa de mort | càncer de pròstata | ||
| Grup ètnic | Afrobrasilers i negres | ||
| Formació | Universitat Federal de Bahia | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Globalització, geografia humana, geografia, geografia social, urbanisme i desenvolupament urbà | ||
| Ocupació | geògraf, advocat, professor d'universitat | ||
| Ocupador | Universitat de São Paulo | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Premis | |||
| Lloc web | miltonsantos.com.br… | ||
 
| |||
.jpg)
Milton Santos (Brotes de Macaúbas, estat de Bahia, 3 de maig de 1926 – São Paulo, 24 de juny de 2001) va ser un reconegut geògraf i advocat brasiler, nomenat doctor honoris causa per vint universitats europees i llatinoamericanes, intel·lectual de referència i estudiós dels problemes de la globalització i el Tercer Món.[1]
Biografia
[modifica]Va néixer a la regió de Chapada Diamantina el 1926.[2] A Salvador va cursar els estudis primaris i els universitaris a la Facultat de Dret de la Universitat Federal de Bahia, acabant-los el 1948.[2] El 1958 es va doctorar en Geografia per la universitat francesa de la Salle,[2][3][4] iniciant llavors una carrera docent internacional que el portà a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (1971), la Universitat de Toronto (1972), la Universitat Central de Veneçuela (1974), la Universitat Estatal de Campinas (1975) i la Universitat de Colúmbia (1976).
A finals dels anys 1970 va tornar al Brasil, primer com a professor convidat de la Facultat d'Arquitectura i Urbanisme de la Universitat de São Paulo (1978), després com a professor titular visitant de la Universitat Federal de Rio de Janeiro (1979), i finalment com a catedràtic de Geografia Humana a la Universidade de São Paulo, institució en la qual desenvoluparia una fecunda labor acadèmica fins al final dels seus dies.[4]
Pensament
[modifica]Santos definí dos termes clau: horitzontalitat i verticalitat, atès que les respostes científiques les donen els humans i els grups científics i financers, però s'investiga amb la finalitat del benefici econòmic (espai vertical dels diners).[2]
El seu pensament sobre la disciplina geogràfica i sobre els problemes socials de la segona meitat del segle XX estan recollits en una extensa producció bibliogràfica que sobresurt per la seva originalitat, rigor i vivesa. Milton Santos va escriure més de quaranta llibres, amb aportacions teòriques en el camp de la geografia humana i de l'urbanisme de gran rellevància, així com dos centenars d'articles en revistes especialitzades. La seva herència intel·lectual està compendiada en un dels seus darrers llibres, A natureza do espaço. Técnica e tempo. Razâo i emoçâo (1996).[5]
A més, Santos va participar en diversos debats sobre els enfocaments teòrics i metodològics que s'aplicaven, en aquells moments, a l'anàlisi del procés d'urbanització d'Amèrica Llatina.[2]
Obra publicada
[modifica]- L'espace partagé (1975),
- Por uma geografía nova (1978),
- Pobreza urbana (1978),
- El trabajo del geógrafo en el Tercer Mundo (1978),
- Espaço e sociedade (1979),
- Economía Espacial (1979),
- Pensando o espaço do homem (1982),
- Ensaios sobre a urbanizaçâo latinoamericana (1982)
Referències
[modifica]- ↑ Lloberas Lafuente, David. «Milton Santos, la vigència del seu pensament». Catarsi Magazín, 14-01-2022. [Consulta: 17 gener 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Milton Santos: aspectos de sua vida e obra». www.ub.edu. [Consulta: 7 febrer 2018].
- ↑ http://educacao.uol.com.br/biografias/milton-santos.jhtm
- ↑ 4,0 4,1 «Copia archivada». Arxivat de l'original el 3 de setembre de 2017. [Consulta: 26 novembre 2012].
- ↑ Santos, Milton (2000) La Naturaleza Del Espacio: Técnica y Tiempo: Razón y Emoción. Barcelona: Ariel. ISBN 9788434434608