Vés al contingut

Mim de l'illa de San Cristóbal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuMim de l'illa de San Cristóbal
Mimus melanotis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nombre de cries4 Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Gairebé amenaçada
UICN22711078 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaMimidae
GènereMimus
EspècieMimus melanotis Modifica el valor a Wikidata
Gould, 1837
Nomenclatura
Sinònims
  • Mimus melanotis (Gould, 1837)
  • Nesomimus trifasciatus melanotis (Gould, 1837)
  • Orpheus melanotis (Gould, 1837)[1]
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

El mim de l'illa de San Cristóbal[2] (Mimus melanotis) és una espècie[3] d'ocell pertanyent a la família Mimidae i un dels primers animals que Charles Darwin va trobar a les illes Galápagos quan hi va arribar l'any 1835.[4][5]

Morfologia

[modifica]
  • Fa entre 25 i 26 cm de llargària.
  • El mascle pot arribar a pesar 53,2 g i la femella 48.
  • Color marró grisenc per sobre i pàl·lid per sota. Els exemplars joves tenen més ratlles a la part inferior que els adults.
  • Tots dos sexes són semblants, tot i que la femella és un 10% més petita que el mascle.
  • El cant és melodiós i fort.[4][6]

Reproducció

[modifica]

Té lloc entre el gener i l'abril.[6]

Alimentació

[modifica]

Menja artròpodes, fruites i baies. De manera ocasional, també es nodreix de les paparres (Acarina) que parasiten les iguanes marines (Amblyrhynchus cristatus).[6]

Hàbitat

[modifica]

Ocupa una gran varietat d'hàbitats: des de les terres baixes fins al cim de l'illa on viu (a 715 m d'altitud), incloent-hi els manglars, matollars àrids, boscos abaldufats amb arbres dispersos (Bursera spp.), boscos de guaiabers i zones de cactàcies arborescents (Opuntia spp.). Tendeix a evitar els boscs densos i humits, les pastures i les àrees urbanes.[6]

Distribució geogràfica

[modifica]

És un endemisme de l'illa de San Cristóbal (illes Galápagos, l'Equador).

Estat de conservació

[modifica]

En queden només 8.000 exemplars i les seues principals amenaces són la pèrdua i degradació del seu hàbitat provocada per la introducció d'espècies exòtiques vegetals (com ara, Psidium guajava, Eugenia jambos i Rubus niveus) i animals (la rata negra i els gats assilvestrats), la presència de noves malalties (com ara, la malària aviària, la qual escapa al control del creixent nombre de granges de pollastres que hi ha a l'illa), el canvis climàtics lligats al fenomen d'El Niño, el sobrepasturatge de cabres, l'augment dels assentaments humans i d'altres activitats humanes.[6][7]

Referències

[modifica]
  1. BioLib (anglès)
  2. «Mim de l'illa de San Cristóbal». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/01/2022(català)
  3. The Taxonomicon (anglès)
  4. 4,0 4,1 ARKive Arxivat 2009-05-22 a Wayback Machine. (anglès)
  5. Darwin, C.R., 1845. Journal of researches into the natural history and geology of the countries visited during the voyage of H.M.S. Beagle round the world, under the Command of Capt. Fitz Roy, R.N. 2a edició. John Murray, Londres. «Darwin Online».
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 BirdLife International (anglès)
  7. Charles Darwin Foundation, 2006. Charles Darwin Research Station Fact Sheet: Mockingbirds (Nesomimus spp). Charles Darwin Foundation for the Galapagos Islands (AISBL), illes Galápagos, l'Equador.

Bibliografia

[modifica]
  • Del Hoyo, J., Elliott, A. i Sargatal, J., 2005. Handbook of the Birds of the World. Volum 10: Cuckoo-Shrikes to Thrushes. Lynx Edicions, Barcelona.
  • Dickinson, E.C. (ed.), 2003. The Howard & Moore Complete Checklist of the Birds of the World. 3a edició. Christopher Helm, Londres: 1-1039.
  • Monroe Jr., B.L. & Sibley, C.G., 1993. A World Checklist of Birds. Yale University Press, New Haven i Londres.

Enllaços externs

[modifica]