Esfinx del til·ler

Esfinx del til·ler

Mimas tiliae
Dades
Hoste	vern, om, Til·ler, bedoll comú, vern pilós, Til·ler de fulla petita, Tell de fulla grossa i Quercus
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Insecta
Ordre	Lepidoptera
Subordre	Glossata
Infraordre	Heteroneura
Família	Sphingidae
Gènere	Mimas
Espècie	Mimas tiliae Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims	Sphinx tiliae Linnaeus, 1758 Smerinthus ulmi Heydenreich, 1851 Dilina tiliae brunnescens Staudinger, 1901 Dilina tiliae exstincta Staudinger, 1901 Dilina tiliae roseotincta Schawerda, 1922 Merinthus tiliae tilioides Holle, 1865 Mimas tiliae angustefasciata Vilarrubia, 1973 Mimas tiliae atroviridis Closs, 1911 Mimas tiliae bicolor Vilarrubia, 1973 Mimas tiliae bimaculata Gillmer, 1916 Mimas tiliae bimarginalis Gillmer, 1916 Mimas tiliae brunnea-centripuncta Tutt, 1902 Mimas tiliae brunnea-costipuncta Tutt, 1902 Mimas tiliae brunnea-marginepuncta Tutt, 1902 Mimas tiliae brunnea-obsoleta Tutt, 1902 Mimas tiliae brunnea-transversa Tutt, 1902 Mimas tiliae clara Closs, 1917 Mimas tiliae colon Gillmer, 1916 Mimas tiliae constricta Gillmer, 1916 Mimas tiliae diluta Cockayne, 1953 Mimas tiliae discifera Closs, 1917 Mimas tiliae excessiva Gillmer, 1916 Mimas tiliae fasciata Gillmer, 1916 Mimas tiliae griseothoracea Cabeau, 1931 Mimas tiliae inversa Gillmer, 1916 Mimas tiliae latefasciata Vilarrubia, 1973 Mimas tiliae lutescens Tutt, 1902 Mimas tiliae marginalis Mecke, 1926 Mimas tiliae margine-puncta Tutt, 1902 Mimas tiliae montana Daniel & Wolfsberger, 1955 Mimas tiliae pallida-centripuncta Tutt, 1902 Mimas tiliae pallida-costipuncta Tutt, 1902 Mimas tiliae pallida-maculata Lempke, 1959 Mimas tiliae pallida-marginepuncta Tutt, 1902 Mimas tiliae pallida-obsoleta Tutt, 1902 Mimas tiliae pallida-transversa Tutt, 1902 Mimas tiliae pallida Jordan, 1911 Mimas tiliae postobscura Lempke, 1959 Mimas tiliae pseudo-trimaculata Gillmer, 1916 Mimas tiliae pseudobipunctata Lempke, 1959 Mimas tiliae reducta Vilarrubia, 1973 Mimas tiliae rubra Cockayne, 1953 Mimas tiliae rufescens Vilarrubia, 1973 Mimas tiliae rufobrunnea Lenz, 1925 Mimas tiliae semicentripuncta Gillmer, 1905 Mimas tiliae semiobsoleta Tutt, 1902 Mimas tiliae suffusa Clark, 1891 Mimas tiliae transversa Jordan, 1911 Mimas tiliae typica-bipunctata Lempke, 1959 Mimas tiliae virescens-bipunctata Lempke, 1937 Mimas tiliae virescens-centripuncta Tutt, 1902 Mimas tiliae virescens-maculata Tutt, 1902 Mimas tiliae virescens-marginepuncta Tutt, 1902 Mimas tiliae virescens-obsoleta Tutt, 1902 Mimas tiliae virescens-transversa Tutt, 1902 Mimas tiliae virescens Jordan, 1911 Mimas tiliae viridis Closs, 1911 Mimas tiliae vitrina Gehlen, 1931 Smerinthus tiliae bipunctata Clark, 1891 Smerinthus tiliae brunnea Bartel, 1900 Smerinthus tiliae brunnea Caradja, 1893 Smerinthus tiliae centripuncta Clark, 1891 Smerinthus tiliae costipuncta Clark, 1891 Smerinthus tiliae immaculata Bartel, 1900 Smerinthus tiliae maculata Wallengren, 1863 Smerinthus tiliae obsoleta Clark, 1891 Smerinthus tiliae pechmanni Hartmann, 1879 Smerinthus tiliae ulmi Bartel, 1900

L'esfinx del til·ler (Mimas tiliae) és una espècie de lepidòpter ditrisi de la família dels esfíngids (Sphingidae) àmpliament distribuïda a la regió Paleàrtica, incloent-hi la península Ibèrica. L'eruga s'alimenta principalment de les fulles dels til·lers.

Descripció

Imago

Envergadura alar d'entre 60 i 80 mm. Espècie molt variable. Cos gris verdós; tòrax amb tres franges verticals, una central i dues laterals més gruixudes, de color verd oliva, que acaben al cap, del mateix color. Ales anteriors de diverses tonalitats grisoses i en alguns exemplars rosades, amb una franja horitzontal irregular verda oliva fosca. Ales posteriors marronoses clares amb una franja submarginal gruixuda fosca i una de marginal marró. La forma brunnea substitueix els colors verdosos per marronosos. Marges de les ales irregulars, imitant una fulla.

• 
  Eruga a punt de pupar
• 
  Mimas tiliae ♂
• 
  Mimas tiliae ♂ △
• 
  Mimas tiliae ♀
• 
  Mimas tiliae ♀ △

Eruga

Entre 55 i 65 mm de longitud. Cos verd o verd-blavós clapejat de blanc-groguenc amb 7 ratlles diagonals grogues o blanques, l'última acaba en una cua, blava per dalt i rosada i groga per baix, típica dels esfíngids. Alguns exemplars tenen taques rogenques al cantó de cada ratlla. Crida l'atenció la protuberància rugosa groga que té al segment 13, darrere de la cua. Crida l'atenció la forma del seu cap, triangular, que diferencia inconfusiblement aquesta espècie d'altres de la mateixa família. Quan està a punt de crisalidar, l'eruga canvia de color i adquireix tons rosats.

Distribució i hàbitat

Es pot trobar per gran part de la regió Paleàrtica, des de la península Ibèrica a la Xina. A la península Ibèrica es troba sobretot a la franja septentrional. Principalment boscs amb til·lers, tot i que també es pot trobar en jardins i zones aïllades amb presència de la planta nutrícia. L'eruga s'alimenta sobretot de Tilia; també pot fer´ho de Prunus, Betula, Alnus glutinosa, Alnus incana i Ulmus glabra.

Període de vol i hibernació

A la península Ibèrica vola generalment en dues generacions, la primera entre abril i juny i la segona entre agost i setembre. A regions més fredes, vola en una única generació estival. Hibernació com a pupa en una cambra subterrània.

Costums

L'adult presenta una espiritrompa atrofiada, cosa que impossibilita la seva alimentació, això fa que els imagos només puguin viure uns pocs dies. Normalment els ous es ponen individualment o en parelles.

Referències

• Helgard Reichholf-Riehm, 1985. Mariposas. Editorial Blume. ISBN 84-7031-555-2.
• D.J. Carter & B. Hagreaves, 1987. Guía de Campo de las Orugas de las Mariposas y Polillas de España y de Europa. Ediciones Omega. ISBN 84-282-0798-4.
• P.C. Rougeot & P. Viette. Guía de Campo de las Mariposas Nocturnas de Europa y Norte de África. ISBN 84-282-0567-1.

Enllaços externs

• Sphingidae of Western Palaearctic (anglès)
• UK Moths (anglès)
• Biodiversidad Virtual (castellà)