Mina a cel obert
Hom coneix com a mineria a cel obert[2] o pedrera, aquells aprofitaments miners o explotacions mineres, que es desenvolupen en la superfície del terreny, a diferència de la mina subterrània o de perforació. La mineria a cel obert s'aplica quan els dipòsits comercialment útils es troben prop de la superfície. S'empren mitjans mecànics o explosius per a remoure els terrenys que recobreixen o envolten la formació geològica que forma al jaciment, o banc de materials. Aquests materials es denominen, genèricament, estèril, mentre que a la formació a explotar se'n diu mineral. L'estèril excavat és necessari apilar-ho en runams fora de l'àrea final que ocuparà l'explotació, amb vista a la seva utilització en la restauració de la mina.
Abans d'iniciar qualsevol projecte d'extracció de materials, s'ha de revisar i considerar el compliment de la normativa en les diverses matèries: fiscal, laboral, de salut i de seguretat social, realitzant també, de ser requerit, l'estudi d'Impacte Ambiental, i presentar-lo per a la seva avaluació davant les autoritats estatals en matèria d'ecologia i medi ambient, qui s'encarregaran d'establir les mesures de restauració, recuperació, sosteniment i manteniment per a esmorteir l'impacte ambiental de l'activitat extractiva.[3]
Les mines a cel obert són econòmicament rendibles quan els jaciments afloren en superfície, es troben prop de la superfície, amb un recobriment petit o la competència del terreny no és estructuralment adequada per a treballs subterranis (com ocorre amb la sorra o la grava). Quan la profunditat del jaciment augmenta, l'avantatge econòmic del cel obert disminueix en favor de l'explotació mitjançant mineria subterrània.
Tipus de mines
[modifica]Els principals tipus de mines a cel obert són:
- Pedreres
Les pedreres són mines a cel obert, generalment de petita grandària, que exploten materials que no requereixen una concentració posterior, sinó, com a molt, una trituració o classificació per grandàries. Els materials obtinguts en pedreres són els àrids, les roques industrials i les roques ornamentals.
- Cortas
Les cortas són explotacions tridimensionals de jaciments que evolucionen en profunditat, generalment de substàncies metàl·liques, encara que també n'hi ha de carbó. La morfologia típica d'una corta és similar a un con invertit.
L'arrencada del mineral i de l'estèril, en gran manera en les mines metàl·liques, es realitza generalment mitjançant perforació i voladura. La càrrega se sol efectuar amb pales carregadores i el transport mitjançant bolquets. En el cas de les de carbó, l'arrencada del mateix es realitza mitjançant pales excavadors o rotopales. La dimensió final de la corta (la seva profunditat) ve donada pel que es coneix com a ràtio: La proporció entre l'estèril que cal excavar respecte al mineral que s'explotarà. En augmentar la profunditat de la tala, el ràtio augmenta, de manera que els costos d'excavació de l'estèril augmenten, i per tant els costos creixen.
- Descobertes
Les descobertes són, bàsicament, forats bidimensionals que s'utilitzen en jaciments horitzontals o gairebé horitzontals. D'aquesta manera l'explotació es realitza a una cota més o menys constant.
La seqüència típica d'una explotació per descoberta és:
- Retirada de la coberta vegetal;
- Arrencada del recobriment;
- Explotació de la capa; i
- Restauració
En alguns casos és possible realitzar el que es coneix com a mineria de transferència. Consisteix a utilitzar els materials arrencats del recobriment per a realitzar la restauració, sense necessitat d'un apilament intermedi.
- Al·luvions o plaers
Correspon a l'explotació de dipòsits de sorra en antics llits de rius o platges, amb la finalitat de recuperar or, pedres precioses o altres elements químics valuosos.
Mines a cel obert destacades
[modifica]Algunes mines d'aquest tipus són:
- Bajo de la Alumbrera - Provincia de Catamarca
- Veladero – Provincia de San Juan
- Manantial Espejo – Provincia de Santa Cruz
- Mina Candelaria – Regió d'Atacama
- Chuquicamata – Regió d'Antofagasta
- Ministro Hales – Regió d'Antofagasta
- La Escondida – Regió d'Antofagasta
- Los Pelambres – Coquimbo
- Crucitas – San Carlos, Alajuela, Costa Rica
- Mines d'Alquife – Provincia de Granada, Espanya
- Corta Atalaya – Huelva, Espanya (en desús)
- Cerro Colorado – Huelva, Espanya
- Filón Norte – Tharsis - Província de Huelva, Espanya (en desús)
- Cobre Las Cruces – Sevilla, Espanya
- La Herradura – Caborca, Sonora
- Cerro de San Pedro – San Luis Potosí, Mèxic
- El Peñasquito – Mazapil, Zacatecas, Mèxic
- La Caridad – Nacozari, Sonora, Mèxic
- Buenavista del Cobre – Cananea, Sonora, Mèxic
- Río Huaytepue – Perú
- Toquepala – Perú
- Cuajone – Perú
- Cerro de Pasco – Perú
- Antamina – Perú
- Yanacocha – Perú
- Las Bambas – Perú
- Antapaccay – Perú
Vegeu també
[modifica]- Miner
- Impacte ambiental potencial de l'extracció i processament de minerals
- Carta dels recursos naturals
- Mineria d'or
Bibliografia
[modifica]- Javier Rodríguez Pardo; Buenos Aires : Fundación Centro de Integración, Comunicación, Cultura y Sociedad. Vienen por el oro, vienen por todo. 1ª. Argentina: Ediciones CICCUS, 2009. ISBN 978-987-9355-98-5.
Referències
[modifica]- ↑ «Economía Colombiana». Embajada de Colombia en Canadá. Arxivat de l'original el 20 de desembre de 2008. [Consulta: 20 gener 2009].
- ↑ «Definició al DIEC». DIEC. [Consulta: 5 gener 2025].
- ↑ «Estudio de la cadena productiva de los materiales pétreos».
Enllaços externs
[modifica]