Vés al contingut

Mina de diamants de Catoca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióMina de diamants de Catoca

Imatge via satèl·lit de la mina
Dades
Tipusmina de diamants Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1996
Activitat
Produeixdiamant Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Propietat deEndiama (59%).
ALROSA (en) Tradueix (41%). Modifica el valor a Wikidata
Altres
Número de telèfon+244 226 624 000 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcatoca.com Modifica el valor a Wikidata

Facebook: catoca.oficial Instagram: sociedade_mineira_de_catoca LinkedIn: catoca Youtube: UCKrTyA-K-pA5v4767L7EntQ Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

La mina de diamants de Catoca és la quarta mina de diamants més gran del món, i es troba a Angola. La mina és propietat d'un consorci d'interessos miners internacionals, que inclou Endiama (empresa minera estatal d'Angola) (32,8% de la propietat), Alrosa de Rússia (32,8%), Odebrecht de Brasil (16,4%), i Diamond Finance CY BV Group (16,8%).[1] La mina està situada a 600 metres de profunditat en una xemeneia volcànica de kimberlita.[2]

La Mina de Catoca posseeix 639 mil metres quadrats d'extensió. Dona feina a 3.300 treballadors.[3]

Producció

[modifica]

La mina tenia producció d'1,8 milions de quirats (360 kg) en 2000 i 2,6 milions de quirats (520 kg) el 2001. La gestió de Catoca ha expandit activament la capacitat a la mina, de manera que els explotadors planejaven extreure fins a 5 milions de quirats (1.000 kg) el 2005. La mina produeix gemes d'una qualitat del 35%, en comparació amb una mitjana global del 20%; els diamants extrets a Catoca tenen un valor mitjà 75 a 100 dòlars USA per quirat (375 a 500 $/g). Les reserves estimades són de 60 milions de quirats (12.000kg).

Els diamants de la Societat Minaire de Catoca va encapçalar les vendes de 2009, amb un benefici net de 70 milions de dòlars USA, que resulta d'una producció bruta de 122,6 milions de dòlars USA. La informació està continguda en un informe anual de la companyia publicat al setembre de 2011. D'acord amb la font, les vendes van arribar 7.050.521 quirats, una taxa mitjana de 62,23 dòlars USA, un volum que representava al voltant del 78 per cent de la quantitat venuda per les empreses de diamants a tot el país. La nota afirma que, com a resultat del processament del mineral, la companyia va obtenir un total de 7,5 milions de quirats que va permetre establir els costos operatius.

El 2012 la mina va produir 6,5 milions de quirats de cada 10 milions de tones mètriques de producció de mineral.[4]

Geologia

[modifica]

Geològicament, la xemeneia de kimberlita de Catoca és un dels majors dipòsits de diamants primaris del món. L'edifici volcànic de Catoca és només lleugerament erosionat. Roques kimberlítiques de diferents fàcies componen un cràter d'aproximadament 1 km de diàmetre i una diatrema. L'estructura de la xemeneia i les condicions minaires del dipòsit es compliquen per intensos processos tectònics interns relacionats amb l'enfonsament de gran amplitud. Sobre la base de dades geològiques, es proposa un model estructural del dipòsit i un model paleovolcanològic de la xemeneia Catoca format durant un cicle complet que comença amb una etapa de vulcanisme actiu i completat per les etapes de disminució gradual d'activitat volcànica i sedimentació. Se suggereix que la kimberlita tuffisítica expulsada de la zona del cràter es va dipositar en la fase d'erupció volcànica activa d'específica suspensió piroclàstica com una barreja de vidres de baixa viscositat i sol aquós ric en serpentina.[5]

Referències

[modifica]
  1. Global Career Company. «Fazer Carreira em Catoca».
  2. Sol. «Catoca dá a volta à crise».
  3. LUSA - Agência de Notícias de Portugal. «Mina de diamantes da Catoca mantém exploração suspensa até fim de 2009».
  4. McClelland, Colin. «Angola's Catoca Diamond Complex to Add Mill as Miners Dig Deeper». Bloomberg. [Consulta: 20 maig 2014].
  5. Pervov, V. A., Somov, S. V., Korshunov, A. V., Dulapchii, E. V., & Félix, J. T. (2011). The Catoca kimberlite pipe, Republic of Angola: A paleovolcanological model. Geology of Ore Deposits, 53(4), 295-308.

Vegeu també

[modifica]