Minaret de Jam
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Minaret i jaciment arqueològic  | |||
| Part de | Minaret and Archaeological Remains of Jam (en)  | |||
| Construcció | 1194 | |||
| Cronologia | ||||
| 2002 | llista del Patrimoni de la Humanitat en perill | |||
| Característiques | ||||
| Material | maó | |||
| Mesura | 65 ( ) m | |||
| Superfície | zona tampó: 600 ha | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Shahrak District (Afganistan) (en) | |||
| Localització | Firozkoh | |||
| ||||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Data | 2002 (26a Sessió) | |||
| En perill | 2002 | |||
| Identificador | 211-001 | |||
El minaret de Jam i altres restes properes al poble de Jam són un monument de l'Afganistan declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2002. Es tracta d'una torre cilíndrica d'uns 65 metres d'alçària, del segle xii, construïda amb rajola elaborada, amb una inscripció blava al capdamunt, amb alta qualitat de construcció i excel·lent decoració. L'escala interior té 180 escalons. Es troba a la riba del riu Tagao Gumbaz (afluent de l'Heri Rud) entre muntanyes, a la província de Ghur, districte de Shahrak.
Fou construït pel gúrida Ghiyath al-Din Muhammad ibn Sam, el cinquè soldà, al centre dels seus dominis, i ha estat considerat l'única resta de la capital gúrida, Firuzkuh, fundada el 1145. Fou destruït pels mongols el 1221. Fou redescobert per la comissió russoafganesa de delimitació de fronteres el 1885 i només fou visitat excepcionalment, a causa de les dificultats d'accés al lloc, que és a 1.900 metres sobre el nivell de la mar i proper a muntanyes de 3.500 metres. Maricq i Wiet, que el van estudiar el 1957, són els que en van recollir la major informació. El 2003, s'hi va iniciar un projecte arqueològic. A la vora, hi ha el poblet del mateix nom. Prop del monument, s'han trobat el que podrien ser restes d'una mesquita.
Des del 2012 el minaret està inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat en perill a causa del mal estat en què es troba a causa de l'erosió, que pot provocar-ne l'esfondrament.
Bibliografia
[modifica]- D. C. Thomas, D.C. "Archaeological Investigations at Jam, Afghanistan", al-‘Usur al-Wusta 18/1, 1-6.
- A. Maricq i G. Wiet, Le minaret de Djam, la decouverte de la capitale des sultan Ghórides (XII-XIII siecles), París 1959.
- D. C. Thomas, "Fīrūzkūh: the summer capital of the Ghurids", A.K. Bennison i A.L. Gascoigne (eds.) Cities in the pre-modern Islamic world: the urban impact of religion, state and society. Londres: SOAS / Routledge Studies on the Middle East, 115-144, 2003.
- D. C. Thomas, K. Deckers, M.M. Hald, M. Holmes, M. Madella i K. White. "Environmental Evidence from the Minaret of Jam Archaeological Project, Afghanistan". Iran 44, 253-76, 2006.
- D. C. Thomas, D.C. i A. Gascoigne. "Recent Archaeological Investigations of Looting around the Minaret of Jam, Ghur Province", a J. van Krieken-Pieters (ed.) Art and Archaeology of Afghanistan: its Fall and Survival. A Multi-disciplinary Approach. Leiden: E.J. Brill, 155-167, 2006.
- F. B. Flood, "Jam minaret" a Encyclopaedia Iranica
