Mines d'en Bernat
| ||||
| Tipus | mina  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localitzat a l'àrea protegida | Muntanyes de Begur | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Regencós (Baix Empordà) | |||
| ||||
| Història | ||||
| Primera menció escrita | 1902 | |||
Les Mines d'en Bernat, Mines Blanques o Terrera d'en Bernat són unes mines actives des de principis del segle xx fins als anys cinquanta, de les quals s'extreia argila per a ús industrial. Són al vessant sud del Quermany Gros, una muntanya a cavall dels municipis de Regencós i Pals (Baix Empordà). Hi ha diverses entrades cap a l'interior de la muntanya, que formen llargs passadissos rocosos i amb bifurcacions en el seu interior.
De les mines se n'obtenia caolinita, una argila blanquinosa que els dona el nom i que nodria principalment la indústria terrissera de la Bisbal d'Empordà, on s'utilitzava per fer engalba blanca. Algunes fonts apunten que també se'n va extreure ferro.[1] El document més antic que cita les mines és del 1902; l'explotació es va aturar la dècada del 1950.
Al nord del Quermany Gros també es va extreure argila, en aquest cas de color vermell fosc, a les Mines Negres, anomenades també de l'Avi Rajoler o d'en Bofill perquè les explotava Josep Bofill Pericay, veí de Pals. La terra ferruginosa d'aquesta explotació s'emprava en la manufactura d'atuells d'ús domèstic i càntirs.[1]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Rocas, Xavier; Roqué, Carles «Els jaciments arqueològics del Quermany Gros i Petit (Pals-Regencós)». Estudis del Baix Empordà, 34, 2015, pàg. 153-201.