Mini e Mero
(2013) | |
Dades | |
---|---|
Tipus | obra de composició musical |
Història | |
Creació | 1972 |
Data de dissolució o abolició | 2018 |
Activitat | |
Gènere | Folk |
Governança corporativa | |
Seu | |
Format per | |
Mini e Mero va ser un duo de cantautors gallecs originaris de la comarca de la Terra Chá, província de Lugo. El conformaven Xosé Luis Rivas Cruz (Mini) i Baldomero Iglesias Dobarrio (Mero), músics, poetes, mestres i investigadors del folklore i la cultura tradicional gallega. Eren també membres històrics de Fuxan os Ventos[1] i components de A Quenlla.
Trajectòria
[modifica]A part de la seva producció discogràfica amb els grups citats, havien participat també junts o per separat en d'altres discs de música gallega, com el Quiquiriqui, produït el 2006 per l'Asociación de Gaiteros Galegos, i en obres teatrals com Pan, catro propostas arredor da malla.[2]
Cal destacar la seva tasca en la recopilació de contes, llegendes, refranys, dites populars o poemes, principalment de la seva Terra Chá natal i de les zones on exercien la seva feina com a mestres: Mesía (Mero) i Boimorto (Mini).
L'arxiu sonor fruit d'aquest treball va ser cedit al Museo do Pobo Galego per a la seva digitalització i incorporació a l'Arquivo do Patrimonio Oral da Identidade (APOI), disponible a la web del museu. En el camp educatiu són autors de diversos llibres de text de ciències socials, naturals i gallec per a l'ensanyemnt infantil i de primària.
L'abril de 2009 se'ls va concedir per unanimitat el Pedrón de Ouro com a reconeixement a la seva trajectòria de quaranta anys d'investigació musical, guardó que van rebre el 24 de maig de 2009.[3][4]
El novembre de 2018 van posar fi a la trajectòria del grup per desavinences personals.[5]
Obres
[modifica]Llibres conjunts
[modifica]- Contos de vellos para nenos. Citania de publicacións, 1995. ISBN 9788482310022
- Somos lenda viva. Citania de publicacións, 1996. ISBN 9788482310145
Discografia conjunta
[modifica]- Nadal en galego (1999)
- Cantos, coplas e romances de cego (1998)[6]
Reconeixements
[modifica]- VII Edició dels Premis San Martiño de nomalización lingüística (1997), a l'Ajuntament de A Estrada.
- Pedrón de Ouro (2009)[7]
- X Edició del Premi Ramón Piñeiro; Facer País (2011)[8]
Referències
[modifica]- ↑ «Mini y Mero, fundadores de Fuxan os Ventos y A Quenlla, reciben un homenaje en el marco de la Festa das Letras de Ponteceso». [Consulta: 18 març 2016].
- ↑ «Volta e dálle presenta «Pan, catro propostas arredor da malla»». [Consulta: 12 març 2016].
- ↑ «Mini y Mero reciben el Pedrón de Ouro por 36 años de investigación cultura oral». Arxivat de l'original el 2016-06-17. [Consulta: 12 març 2016].
- ↑ «Valora 1/5 Valora 2/5 Valora 3/5 Valora 4/5 Valora 5/5 No hay votos Mini y Mero recogen el Pedrón de Ouro por su labor cultural». [Consulta: 18 març 2016].
- ↑ «Mero: "Separámonos Mini e eu tras 56 anos de amizade"» (en gallec). El Progreso, 28-11-2018. [Consulta: 13 març 2019].
- ↑ «Cantos, coplas e romances de cego». [Consulta: 18 març 2016].
- ↑ EFE «Los músicos 'Mini y Mero', galardonados con el Pedrón de Ouro». El Progreso.
- ↑ «El premio Ramón Piñeiro recayó en los músicos lucenses Mini y Mero». [Consulta: 18 març 2016].
Enllaços externs
[modifica]- Baldomero Iglesias Dobarrio (Mero) a la pàgina de l'Asociación de Escritoras e Escritores en Lingua Galega. (gallec)
- Xosé Luis Rivas Cruz (Mini). (castellà)
- Entrevista a Mini e Mero de Sermosgalicia Arxivat 2018-09-20 a Wayback Machine.. (gallec)