Vés al contingut

Minton's Playhouse

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Minton's Playhouse
Imatge
Dades
TipusClub de jazz Modifica el valor a Wikidata
Construcció1938 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaManhattan (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Map
 40° 48′ 17″ N, 73° 57′ 12″ O / 40.8047°N,73.9533°O / 40.8047; -73.9533
Lloc inscrit al Registre Nacional de Llocs Històrics
Tipusedifici del NRHP
Data18 setembre 1985
Identificador85002423
El Minton's Playhouse està inscrit al National Register of Historic Places

El Minton's Playhouse era un club de jazz i un bar situat al primer pis de l'Hotel Cecil al 210 West del carrer 118 al barri de Harlem. Va ser obert el 1938 pel saxofonista Henry Minton.[1] És aquí que s'hi ha desenvolupat el modern jazz, conegut també amb el nom de bebop, gràcies als jam sessions de Thelonious Monk, Kenny Clarke, Charlie Christian i Dizzy Gillespie, als anys 1940. El club va entrar en una fase de decadència al final dels anys 1960 abans de tancar el 1974.[2] El lloc coneix un renaixement, d'ençà l'obertura de les seves portes el 2006 amb el nom d'Uptown Lounge at Minton's Playhouse,.[3][4]

Els inicis del club

[modifica]

El primer propietari del club, Henry Minton, era ben conegut a Harlem per haver estat el primer delegat negre a l'American Federation of Musicians Local 802.[5] Va ser també l'empresari del famós Rhythm Club, situat també a Harlem, al començament dels anys 1930, un club sovintejat per Louis Armstrong, Fats Waller, James P. Johnson i Earl Hines.[6] Minton va aconseguir fer del seu club un indret apreciat pels millors músics de New York.

Els anys 1940

[modifica]

Al final dels anys 1940, Minton va contractar Teddy Hill per dirigir el club.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Shipton, p. 88.
  2. Alan Feuer, “Harlem Journal; Where Lady Day Sleeps, a Jazz Tradition Awakes.” The New York Times, March 13, 2005.
  3. “The Reopening of Minton's Playhouse.” Jazz Press Service. May 13, 2006. http://home.nestor.minsk.by/jazz/news/2006/05/1306.html.
  4. Minton's Playhouse Website: http://www.uptownatmintons.com Arxivat 2015-11-19 a Wayback Machine..
  5. Gottlieb, p. 550.
  6. Ibid., p. 112.

Bibliografia

[modifica]
  • Davis, Miles, with Quincy Troupe. Miles: The Autobiography. New York: Simon and Schuster, 1989.
  • DeVeaux, Scott. The Birth of Bebop: A Social and Musical History. Berkeley: University of California Press, 1997.
  • Enstice, Wayne, and Paul Rubin. Jazz Spoken Here: Conversations with Twenty-Two Musicians. New York: Da Capo Press, 1994.
  • Feuer, Alan. “Harlem Journal; Where Lady Day Sleeps, a Jazz Tradition Awakes.” The New York Times, March 13, 2005.
  • Gottlieb, Robert, ed. Reading Jazz: A Gathering of Autobiography, Reportage, and Criticism from 1919 to Now. New York: Random House, 1996.
  • Gourse, Leslie. Straight, No Chaser: The Life and Genius of Thelonius Monk. New York: Schirmer Books, 1997.
  • Lees, Gene. You Can't Steal a Gift: Dizzy, Clark, Milt, and Nat. New Haven: Yale University, 2001.
  • LeRoi Jones. Black Music. New York: Quill, 1967.
  • Gunther Schuller. The Swing Era: The Development of Jazz 1930-1945. Nova York: Oxford University Press, 1989.
  • Siegal, Nina. “Neighborhood Report: Harlem; At Birthplace of Be-Bop, Revival Blues.” The New York Times, January 24, 1999.
  • Shipton, Alyn. Groovin' High: The Life of Dizzy Gillespie. Nova York: Oxford University Press, 1999.
  • Szwed, John. So What: The Life of Miles Davis. New York: Simon and Schuster, 2002.
  • Woideck, Carl. The Charlie Parker Companion: Six Decades of Commentary. New York: Schirmer Books, 1998.
  • “The Reopening of Minton's Playhouse.” Jazz Press Service. May 13, 2006. http://home.nestor.minsk.by/jazz/news/2006/05/1306.html.