Miocardiopatia de takotsubo
  | |
| Tipus | miocardiopatia, disfunció ventricular esquerra i cardiomiopatia no classificada |
|---|---|
| Epònim | octopus trap (en)  |
| Especialitat | cardiologia |
| Classificació | |
| CIM-11 | BC43.5 |
| CIM-10 | I42.8 |
| CIM-9 | 429.83 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 33976 |
| eMedicine | 1513631 |
| MeSH | D054549 |
| Orphanet | 66529 |
| UMLS CUI | C1168291, C1739395 i C1739395 |
La cardiomiopatia de takotsubo o miocardiopatia de takotsubo o síndrome de takotsubo, també coneguda com a cardiomiopatia d'estrès, és un tipus de cardiomiopatia no isquèmica en la qual es produeix un debilitament temporal sobtat de la porció muscular del cor.[1] Aquest debilitament es pot produir per l'estrès emocional, com la mort d'un ésser estimat, la ruptura, el rebuig de la parella o l'ansietat constant. Això porta a un dels noms més comuns, síndrome del cor trencat.[2] L'estressor també pot ser físic com hemorràgia, sèpsia, feocromocitoma, lesions cerebrals, embòlia pulmonar, asma o MPOC greu.[3][4] Tot i així, s'ha documentat a més que pot produir-se sense la presència d'un episodi estressant.[5]
Es creu que un important paper un important alliberament de catecolamines com l'adrenalina i la noradrenalina per estrès extrem o un tumor que segrega aquests productes químics té un paper central.[6] L'excés de catecolamines, quan és alliberat directament per nervis que estimulen les cèl·lules musculars cardíaques, té un efecte tòxic i pot provocar una disminució de la funció muscular cardíaca.[4][7] A més, aquest important alliberament d'adrenalina desencadena les artèries es constrenyin, augmentant així la pressió arterial i més estrès al cor, quan afecta a les artèries coronàries s'impedeix que proporcionin un flux de sang i oxigen adequats i llavors s'afecta el múscul cardíac.[6] Junts, aquests esdeveniments poden conduir a una insuficiència cardíaca congestiva.[6]
La cardiomiopatia de takotsubo es produeix a tot el món.[4] Es creu que la malaltia és responsable del 2% de tots els casos de síndrome coronària aguda (SCA) presentats a hospitals.[4] Tot i que s'ha considerat que generalment és una malaltia autolimitada, resolent-se espontàniament al llarg de dies a setmanes, les observacions contemporànies mostren que les taxes de xoc cardiogènic i mort són comparables a les de pacients amb síndrome coronària aguda.[3]
Es produeix més sovint en dones en postmenopausa.[4] El nom takotsubo prové de la paraula japonesa que significa "trampa de pop", perquè el ventricle esquerre del cor pren una forma que s'assembla a una trampa de pop quan es troba afectada per aquesta afecció.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Zamir, M. The Physics of Coronary Blood Flow. Springer Science and Business Media, 2005, p. 387. ISBN 978-0387-25297-1.
- ↑ «Mayo Clinic Research Reveals 'Broken Heart Syndrome' Recurs in 1 of 10 Patients». Medical News Today, MediLexicon International Ltd.
- ↑ 3,0 3,1 Ghadri, Jelena-Rima; Wittstein, Ilan Shor; Prasad, Abhiram; Sharkey, Scott; Dote, Keigo; Akashi, Yoshihiro John; Cammann, Victoria Lucia; Crea, Filippo; Galiuto, Leonarda «International Expert Consensus Document on Takotsubo Syndrome (Part I): Clinical Characteristics, Diagnostic Criteria, and Pathophysiology». European Heart Journal, 39, 22, 29-05-2018, pàg. 2032–2046. DOI: 10.1093/eurheartj/ehy076. ISSN: 0195-668X. PMC: 5991216. PMID: 29850871.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Akashi, YJ; Nef, HM; Lyon, AR «Epidemiology and pathophysiology of Takotsubo syndrome». Nature Reviews Cardiology, 12, 7, 7-2015, pàg. 387–97. Arxivat de l'original el 2021-02-28. DOI: 10.1038/nrcardio.2015.39. PMID: 25855605 [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ Templin, C.; Ghadri, J; Diekmann, J.; Napp, C.; Bataiosu, D.; Jaguszewski, M.; Cammann, V.; Sarcon, A.; Geyer, V.; Neuman, C.; Seifert, B. & Hellermann, J. «Clinical features and outcomes of takotsubo (stress) cardiomyopathy». NEJM, 373, 10, 2015, pàg. 929–938. DOI: 10.1056/NEJMoa1406761. PMID: 26332547.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Tavazzi, G; Zanierato, M; Via, G; Iotti, GA; Procaccio, F «Are Neurogenic Stress Cardiomyopathy and Takotsubo Different Syndromes With Common Pathways?: Etiopathological Insights on Dysfunctional Hearts». JACC Heart Failure, 5, 12, 12-2017, pàg. 940–42. DOI: 10.1016/j.jchf.2017.09.006. PMID: 29191302.
- ↑ Pelliccia, Francesco; Kaski, Juan Carlos; Crea, Filippo; Camici, Paolo G. «Pathophysiology of Takotsubo Syndrome». Circulation, 135, 24, 13-06-2017, pàg. 2426–2441. DOI: 10.1161/CIRCULATIONAHA.116.027121. ISSN: 1524-4539. PMID: 28606950.
- ↑ «Stress cardiomyopathy». Annu. Rev. Med., 61, 2010, pàg. 271–86. DOI: 10.1146/annurev.med.041908.191750. PMID: 19686084.