Miquel Albareda i Creus
Biografia | |
---|---|
Naixement | 20 febrer 1919 Sabadell (Vallès Occidental) |
Mort | 13 abril 2012 (93 anys) Sabadell |
Residència | Sabadell |
Nacionalitat | Catalunya |
Activitat | |
Ocupació | Jugador d'escacs |
Esport | escacs |
Altres | |
Títol | Mestre Nacional 8 cops Campió de Catalunya |
Miquel Albareda i Creus (Sabadell, 20 de febrer de 1919[1] - 13 d'abril de 2012),[2] fou un jugador d'escacs català, que tenia el títol de Mestre Nacional, i fou jugador olímpic amb la selecció espanyola. Va ser guardonat el 2011 amb la Insígnia d'Or de la Federació Catalana d'Escacs.[3]
Resultats destacats en competició
[modifica]Albareda fou un dels més destacats jugadors catalans durant tres dècades, entre els anys 1940 i 1970, en què assolí un gran nivell de joc, tant en la modalitat sobre el tauler com en escacs per correspondència.[2] Fou vuit vegades Campió de Catalunya absolut[2] (els anys 1943, 1945, 1954, 1957, 1958, 1959, 1962 i 1963), i quatre cops subcampió, (els anys 1946, 1948, 1953, i 1965).[4] També fou un cop subcampió d'Espanya,[2] l'any 1945 a Bilbao (el campió fou Antonio Medina).[5]
El 1944 es proclamà campió del «Torneig de Mestres de Sabadell», per davant de Rafael Llorens i Antonio Medina, entre d'altres.[6] Fou el cinquè tauler de la selecció espanyola a l'històric Matx Radiofònic entre l'Argentina i Espanya de 1946.[7] El 1960 participà, representant Espanya, a la VII Copa Claire Benedict (torneig europeu per equips) a Biel/Bienne, on jugà al tercer tauler de l'equip espanyol.[8][9]
Participació en Olimpíades d'escacs
[modifica]Albareda va participar, representant Espanya, en l'Olimpíada d'escacs de 1958, amb un resultat de (+1 =5 –1),[10] per un 50,0% de la puntuació.[11]
Homenatges i reconeixements
[modifica]El 2007, en ocasió de la celebració del Campionat d'Espanya d'escacs per equips, que es feia a la seva ciutat de Sabadell, la Federació Espanyola d'Escacs li va retre un homenatge. El 2011, durant la Festa Catalana dels Escacs, la Federació Catalana d'Escacs li va entregar la insígnia d'or de la federació.[2][3] Ja estava en possessió de la medalla de Forjador dels Escacs Catalans, com un dels millors jugadors catalans de tots els temps.[12]
Notes i referències
[modifica]- ↑ «Nota biogràfica de Miquel Albareda i Creus» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 5 maig 2012].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 García, Leontxo «Albareda se va a los 93» (en castellà). El País, 18-04-2012 [Consulta: 5 maig 2012].
- ↑ 3,0 3,1 «Historial de guardons de la FCE». Federació Catalana d'Escacs. Arxivat de l'original el 2010-01-23. [Consulta: 5 maig 2012].
- ↑ «Historial dels Campionats Individuals de Catalunya». Federació Catalana d'Escacs. Arxivat de l'original el 2009-04-20. [Consulta: 5 maig 2012].
- ↑ «Historial oficial dels Campionats d'Espanya d'escacs» (en castellà). Federació Espanyola d'escacs. [Consulta: 6 octubre 2019].
- ↑ (en castellà) Ajedrez Español, número 33, setembre 1944, pàg. 265.
- ↑ «Espanya i l'Argentina disputaran un matx radiotelefònic d'escacs». La Vanguardia, 27-09-1946, pàg. 12 [Consulta: 6 octubre 2019].
- ↑ Equip espanyol a la VIIena Copa Claire Benedict
- ↑ En aquesta competició, el primer i quart taulers de l'equip eren els també catalans MI Miquel Farré i Mallofré (1r tauler) i Pere Cherta i Clos (4t tauler)
- ↑ La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.
- ↑ «Fitxa de Miquel Albareda i Creus, Olimpíades d'escacs» (en anglès). OlimpBase. [Consulta: 5 maig 2012].
- ↑ «Homentage a Miquel Albareda». Societat Coral Colon de Sabadell, 16-10-2011. [Consulta: 5 maig 2012].
Enllaços externs
[modifica]- Miquel Albareda i Creus a ChessGames.com (anglès)
- Partides: «Miquel Albareda i Creus» (en anglès). 365Chess. [Consulta: 6 octubre 2019].
- Estimació Elo de Miquel Albareda i Creus a «Chessmetrics Player Profile: Miguel Crues Albareda» (en anglès). chessmetrics.com. [Consulta: 6 octubre 2019].
- Fitxa a OlimpBase «Albareda, Miguel» (en anglès). olimpbase.org. [Consulta: 6 octubre 2019].
Títols | ||
---|---|---|
Precedit per: Josep Vilardebò |
Campió de Catalunya d'escacs 1943 |
Succeït per: Rafael Llorens |
Precedit per: Rafael Llorens |
Campió de Catalunya d'escacs 1945 |
Succeït per: Rafael Llorens |
Precedit per: Romà Bordell i Rosell |
Campió de Catalunya d'escacs 1954 |
Succeït per: Jaume Lladó |
Precedit per: Jaume Lladó |
Campió de Catalunya d'escacs 1957-1959 |
Succeït per: Joaquim Serra |
Precedit per: Pere Puig |
Campió de Catalunya d'escacs 1962-1963 |
Succeït per: Romà Bordell i Rosell |