Miquel Ferrer i Ramonatxo
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1861  Puigcerdà (Baixa Cerdanya) |
| Mort | 1912 (50/51 anys) Puigcerdà (Baixa Cerdanya) |
| Mestre de capella Catedral de Barcelona | |
| 1892 – 1912 | |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, organista, mestre de capella |
| Gènere | Sardana |
Miquel Ferrer i Ramonatxo (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1861 — Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1912) fou un compositor i organista català.
Els primers documents el situen com a organista i mestre de capella a la Puríssima Concepció de Sabadell, on assolí un gran renom i conreà amb intensitat la música religiosa. El 1892 feu oposicions al magisteri de la Catedral de Barcelona, on succeí a Josep Marraco i Ferrer i hi romangué quasi fins al seu traspàs. Compongué repertori de música eclesiàstica, allunyat ja de l'estil italianitzant, i escriví alguns treballs teòrics. És autor de la sarsuela en tres actes, La flor de la inmortalidad.[1][2]