Miquèu Grosclaude

Miquèu Grosclaude
	;
Biografia
Naixement	8 juliol 1926 ; Nancy (França)
Mort	21 maig 2002 (75 anys); Pau (França)
Formació	Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació	Lingüista
Llengua	occità
Participà en
	Per Noste
Família
Cònjuge	Claudette Perrotin
Fills	David Grosclaude
Pare	Pierre Grosclaude
Premis
	(1992) Prix Jean Grangé (en) ;

Miquèu Grosclaude (Nancy, 8 de juliol de 1926 - Pau, Bearn, 21 de maig de 2002)^[1] va ser professor de filosofia i, sobretot, lingüista occità dedicat a l'estudi i divulgació de la llengua occitana de la Gascunya. Estudià filologia clàssica a la Sorbona i treballà com a professor de llatí i grec primer a Chinon i, des del 1958, a l'institut de batxillerat d'Ortès.^[2]

Va ser un personatge fonamental per l'occitanisme del Bearn. Va aprendre d'una manera autodidacta la varietat bearnesa arran de treballar a l'ajuntament de Seuvalada (d'on era originària la seva esposa) i va publicar obres fonamentals per l'ensenyament i aprenentatge de l'occità gascó. El 1960 va fundar amb Rogèr Lapassada l'associació Per Noste, com a secció gascona de l'IEO. També fou un dels animadors de Ràdio País, amb l'emissió de lo Cercanoms. Amb el temps s'especialitzaria en toponímia i patronímica gascona, i també va escriure algunes peces de teatre en gascó (Lo procès de l'aulhèr : seguit de; Lo rei e lo curè; Lo diable e l'ussièr; L'arrastèth, 1976; La termièra sauvatja, 1983).^{[cal citació]}

El seu fill, David Grosclaude, és el periodista fundador de La Setmana i fou president de l'Institut d'Estudis Occitans fins a 2010.^[3]

Bibliografia

Lo procès de l'aulhèr : seguit de; Lo rei e lo curè; Lo diable e l'ussièr; L'arrastèth, 1976
Lo gascon lèu e plan, 1977
La Republica de Pèira-Lada, 1977
Une leçon sur les troubadours, 1981
La termièra sauvatja, 1983
La langue béarnaise et son histoire [Texte imprimé] : études sur l'évolution de l'occitan du Béarn depuis le XIIIe siècle, suivi de quatre analyses de textes des XVIIe et XVIIIe s, 1986
La Gascogne : témoignages sur deux mille ans d'histoire (1986)
Béarn, 1987
Dictionnaire toponymique des communes du Béarn (1991)
Dictionnaire étymologique des noms de famille gascons suivi de Noms de baptême donnés au Moyen Âge en Béarn et en Bigorre (1992)
Le Censier gothique de Soule (1994) amb Ricardo Cierbide Martinena i Jean-Baptiste Orpustan
Une leçon sur les troubadours (1999)
Répertoire des conjugaisons occitanes de Gascogne, 1999
70 clés pour la formation de l'occitan de Gascogne (2000)
Dictionnaire toponymique des communes des Hautes-Pyrénées (2000) amb Jean-François Le Nail
Dictionnaire étymologique des noms de famille gascons (2003)
Lo gascon lèu e plan

Obres publicades pòstumament

Dictionnaire étymologique des noms de famille gascons; seguit de Noms de baptême donnés au Moyen Age en Béarn et en Bigorre, 2003.
Amb Gilabèrt Nariòo e Patric Guilhemjoan: Dictionnaire français-occitan (gascon) A-K, 2003.
Amb Gilabèrt Nariòo e Patric Guilhemjoan: Dictionnaire français-occitan (gascon) L-Z, 2005.

Referències

↑ Miquel Grosclaude a BNF
↑ Reconquiste Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine. a chroniques cathares
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.ieo-oc.org/Pierre-Brechet-nouveau-President Arxivat 2018-01-09 a Wayback Machine.

Enllaços externs

Obres de Miquèu Grosclaude^{[Enllaç no actiu]} a les mediateques de Pau

[1] Miquel Grosclaude a BNF

[2] Reconquiste Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine. a chroniques cathares

[3] {[enllaç sense format]} http://www.ieo-oc.org/Pierre-Brechet-nouveau-President Arxivat 2018-01-09 a Wayback Machine.

[1]

[2]

[3]