Vés al contingut

Miquel Morera i Darbra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMiquel Morera i Darbra
Biografia
Naixement26 abril 1920 Modifica el valor a Wikidata (104 anys)
Sarrià (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócombatent, escultor Modifica el valor a Wikidata
Premis

Miquel Morera i Darbra (Barcelona, 26 d'abril de 1920) és un excombatent de la Guerra Civil espanyola, voluntari als setze anys a la Columna Macià-Companys, al front d'Aragó, on va incorporar-s'hi com ajudant del seu pare armer. Va lluitar en la batalla de Terol, on va conèixer Francesc Boix, i a la batalla de Valsequillo amb la 22a Divisió.[1] El 2023 va ser commemorat pel Govern de Catalunya amb la Creu de Sant Jordi.[2]

Biografia

[modifica]

Estant a Benassal es va salvar de les bombes dels Stuka en entaforar-se a sota del llit de ferro de la sagristia, fet que el va protegir dels enderrocs fins que el van rescatar els companys amb el somier clavat a la cara.[3]

El final de la guerra el va agafar a Requena. Després de caminar durant onze dies amb el seu pare esmunyint-se entre les files enemigues, la Brigada Político-Social els va venir buscar l'endemà d'arribar a casa i els va dur, després de ser interrogats i torturats, a la presó Model de Barcelona, on s'hi va estar vuit mesos abans de ser traslladat als camps de concentració d'Horta i de Reus, on va romandre dos anys. Va sortir-ne per a fer el servei militar que aleshores era de quatre anys i mig per als combatents de la Lleva del Biberó.[4]

Més endavant, es va dedicar professionalment a la metal·listeria enfocada a l'estampació i l'encunyació, fabricant complements per a sabates, cinturons i bijuteria.[1] Va ser delegat de premsa de l'Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41.[5] La història de Morera està recollida al Banc Audiovisual de Testimonis del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.[6] El 5 de juliol de 2023, la Generalitat de Catalunya li va atorgar la distinció de la Creu de Sant Jordi.[7]

Obra publicada

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Martí, Pep. «Companys transmetia a les trinxeres confiança en la victòria». Nació Digital, 14-10-2020. [Consulta: 20 febrer 2022].
  2. «Jordi Cuixart, Antoni Miró, Jaume Sisa, Agustí Villaronga i Sopa de Cabra, guardonats amb la Creu de Sant Jordi». Vilaweb, 25-04-2023. [Consulta: 25 abril 2023].
  3. «Cumpliremos 100 años en el 2020: ¡se nos debe un homenaje!» (en castellà). La Vanguardia, 01-01-2020. [Consulta: 20 febrer 2022].
  4. «No se salvava ningú que se'm posés al punt de mira de la metralladora». RAC 1, 02-11-2020. [Consulta: 20 febrer 2022].
  5. Ballbona, Anna. «Nens al front». El Punt Avui, 27-12-2013. [Consulta: 20 febrer 2022].
  6. «M'he trobat amb estudiants que no saben ni qui era Franco», 19-07-2017. [Consulta: 20 febrer 2022].
  7. 7,0 7,1 «La Generalitat atorga la Creu de Sant Jordi a un sarrianenc combatent de la Guerra Civil», 05-07-2023. [Consulta: 6 juliol 2023].