Miquel Santonja i Cantó
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 novembre 1859  Alcoi |
| Mort | 12 març 1940 (80 anys) Madrid |
| Formació | Reial Acadèmia d'Espanya a Roma |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, professor |
| Gènere | Sarsuela |
| Família | |
| Cònjuge | Carlota Rosales Martínez de Pedrosa (1896–valor desconegut) |
| Fills | Trinidad Santonja Rosales, Eduardo Santonja Rosales |
| Germans | Antoni Santonja i Cantó |
Miquel Santonja i Cantó (Alcoi, 25 de novembre de 1859 - Madrid, 12 de març de 1940) fou un compositor musical valencià.
Era germà del pintor Antonio Santonja i Cantó, pensionat per l'Acadèmia de Belles Arts per estudiar a Roma, feu des d'aquella ciutat els enviaments reglamentaris: un oratori titulat Débora i una Simfonia en quatre temps. En retornar a Espanya es dedicà al teatre, component la música d'un gran nombre de sarsueles, entre les quals cal mencionar:
- El as de bastos, (1894).
- Cosas del pueblo,(1894).
- Un si y un no, (1895).
- Cerveza amarga, (1896).
- La nieta de Don Quijote, (1896).
- El uno y el otro, (1896).
- Dela corte al cortijo, (1896).
- Los criticones, (1896).
- La sucursal del infierno, (1896).
- Las cigarreras, (1897).
- Los facciosos, (1897).
- La noche del Tenorio, (1897).
- Sin permiso de su tio, (1899).
- Nuevo genero, (1900).
- Mis dos maridos, (1900).
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 54, pàg. 413 (ISBN 84-239-4554-5)