Miquel Selma
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XVII  |
| Mort | 1667 |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor |
Miquel Selma (? - Barcelona, 1667) fou un compositor català, mestre de capella de la catedral de Barcelona.
L'any 1656 essent baixonista, instrument anterior a l'actual fagot, de la Capella de Música del Patriarca de València. El mes de juliol del mateix any, després d'unes oposicions, obtingué el càrrec de mestre de Capella de Sogorb. De nou superà unes altres oposicions el 1665 per ser mestre de Capella de la catedral de Barcelona, havent tingut d'examinadors Marcià Albareda, a qui substituí, i a Joan Cererols.[1]
És autor de nombroses obres religioses, una missa a 13 veus amb instruments, una Salve Regina, a 8 veus, Et incarnatus est, a 6 veus, un Magnificat, a 8 veus, i altres obres polifòniques. Francesc Valls inclogué en la seva Defensa de la Missa Scala Aretina, unes melodies de Selma.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Miquel Selma». Gran Enciclopèdia de la Música. [Consulta: 9 abril 2023].
- ↑ «Miquel Selma». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 9 abril 2023].