Miqui Otero
 |
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1980  (43/44 anys)Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Activitat literària, periodisme i literatura | ||
| Lloc de treball | Barcelona | ||
| Ocupació | escriptor, periodista, professor d'universitat | ||
| Participà en | |||
| 22 maig 2023 | Manifest per una Barcelona que obre camí |
||
 
| |||
.jpg)
Miqui Otero[1] (Barcelona, 1980) és novel·lista en llengua castellana[2] i periodista català. Va començar gestionant projectes com la discogràfica Doble Vida Discos i alguns fanzines o cinefòrums locals.
L'any 2010 va publicar la seva primera novel·la Hilo musical [3] (Alpha Decay),[4] guanyadora el premi Nou Talent FNAC. Dos anys més tard, publicà La cápsula del tiempo (Blackie Books,[5] 2012), escollit llibre de l'any per Rockdelux,[6] que en la seva tercera edició porta venuts més de 10.000 exemplars. La seva darrera publicació, Rayos[7] (Blackie Books, 2016) és la seva novel·la més íntima però alhora la més ambiciosa; considerada pels crítics "una de les grans novel·les de la ciutat de Barcelona". També ha participat en antologies de nous narradors com Última temporada (Lengua de Trapo, 2013) i en llibres col·lectius d'assaig com Una risa nueva (Nausicaa,[8] 2010) i CT o La Cultura de la Transición (Debolsillo,[9] 2012), entre d'altres.
Actualment col·labora a El País i a Cultura/s de La Vanguardia, anteriorment va col·laborar a El Confidencial, parla en diverses ràdios i fa classes sobre literatura i periodisme creatiu a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Codirigeix, juntament amb Kiko Amat, el festival Primera Persona[10] al CCCB.[11]
Referències
[modifica]- ↑ «Pàgina web de l'escriptor (biografia, novel·les i la seva actualitat)». Arxivat de l'original el 2016-06-09. [Consulta: 1r juny 2016].
- ↑ «Pàgina web de l'agencia de l'autor, inclou biografia i informació sobre les seves obres.» (en castellà).
- ↑ «Miqui Otero. Informació de les seves novel·les».
- ↑ «Pàgina web de l'editorial Alpa Decay».
- ↑ «Pàgina web de l'editorial Blackie Books».
- ↑ «Pàgina web de l'editorial Rockdelux».
- ↑ «Miqui Otero. Rayos».
- ↑ «Pàgina web de l'editorial Nausicaa».
- ↑ «Pàgina web de l'editorial Debolsillo (Megustaleer)».
- ↑ «Pàgina web del Festival Primera Persona de Barcelona.».
- ↑ «Miqui Otero». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 10 març 2016].