Mireia Lleó i Bertran
 |
Un o més editors principals d'aquest article semblen tenir una estreta relació amb aquest tema. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. Aquest avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits. |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 23 gener 1960  (64 anys)Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | poetessa, professora | ||
Mireia Lleó i Bertran (Barcelona, 23 de gener de 1960) és una poetessa catalana.
És autora del poemari Brots d'enyor, (1996). Entre 1999 i 2009 també va publicar Amb terra al pensament, amb pròleg de Marta Gallart i Alsina (1999), Parc encès (2000), Laberints secrets (2001), Batecs a cor obert (2002) i Per un vers (2009).[1]
El 2011 va publicar Mirall de versos. Rosa Leveroni en la memòria, 1910-1985,[2] amb pròleg de Vinyet Panyella. El 2018, Camins lluents de rosada. Propostes de creació poètica a partir de l'obra de Joan Salvat-Papasseit i, el 2019, Entre els ulls i el dir, amb pròleg de Carles Duarte (2019) i Miradas de agua/Mirades d'aigua, amb versió català i castellà.
Ha publicat poemes a la revista Reduccions número 79,[3] Reduccions número 102 i a la revista Els Marges.[4] Col·labora a la Revista de Girona, fent crítica de poesia. Ha publicat a la revista Poetari números 4 i 9 sengles estudis sobre Joan Teixidor i Ricard Creus.
Referències
[modifica]- ↑ Costa-Pau, Roger «En la fortalesa del jo». Avui, 21-10-2010, p.15.
- ↑ Revista Serra d'or. Núm. 636
- ↑ Reduccions núm 79
- ↑ «Els Marges (núm. 92)».