Mireia Tejero
 |
La redacció d'aquest article no és pròpia d'una enciclopèdia. |
| Biografia | |
|---|---|
| Activitat | |
| Ocupació | música  |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Lloc web | mireiatejero.com |
Mireia Tejero és una saxofonista (saxo alt i baríton), compositora i performer catalana. El seu esperit lliure i inconformista marca la seva trajectòria musical que la porta a investigar i treballar la música des d'una altre mirada. Les seves composicions, accions i interpretacions van més enllà de la pròpia música: crea sinèrgies i complicitats amb les diferents disciplines artístiques, aposta per la improvisació rigorosa i assumeix el risc i la riquesa que això comporta. Ha sigut i és impulsora de diferents formacions multidisciplinàries que emfatitzen el paper creatiu de la dona. Compositora i intèrpret habitual dels molts dels espectacles de la Companyia de Dansa Sol Picó i creadora de diferents performances musicals. Ha liderat bandes de dones com Las Gambas i La Orquesta de Tacón, i grups d'avantguarda com Alius i l'actual col·lectiu de música improvisada M.I.S. (Moviment d'Insurrecció Sonora).
Ha col·laborat com a creadora i improvisadora amb diferents ballarins i artistes com Marcel.lí antúnez, sol picó, Ada Vilarò, Vero Cendoya, Mònica Muntaner, Maria Muñoz, Pere Faura, els poetes Dolors Miquel, Núria Martinez Vernis, Oriol Sauleda, Berta Giraut etc.
Ha participat en la música de diferents documentals com De Rodillas Corazon, de Susana Barranco, Ana Maria Moix, passió per la paraula, d'Anastasi Rinos, el llargmetratge de Joan Marimón Pactar con el gato, el vídeo-dansa No Paris, de Joan Pueyo, Caterina Albert/Víctor Català, el jo contra l’entorn, etc.
Ha treballat amb diferents propostes de teatre experimental i d'avantguarda com Error Genético amb Marcel·lí Antúnez, Colectivo de Improvisación Libre, amb Víctor Nubla i La Fura dels Baus i Ültimament treballa com a performance i músic amb diferents propostes de teatre de text com GRRLS amb la dramaturga Carlota Subirós, l'espectacle UNA de Raquel Corrs, Com l'Estel que no hi és, coliderat amb l'actriu i poeta Berta Giraut etc.
Influències
[modifica]Durant la seva primera adolescència escoltava van decantar-se cap als Rolling Stones, Led Zeppellin, Jimi Hendrix, King Crimson i també diferents grups de punk del moment. D'aquí va extreure'n el gust per la improvisació i la visceralitat que en perceben els crítics.[1] Més endavant, amb 16 anys, va descobrir el jazz de Miles Davis, John Coltrane, Eric Dolphy, Archie Shepp i altres artistes del free i amb un fort compromís negre (de la mateixa manera que ella adopta un sentir similar respecte de la seva condició femenina, que reivindica sovint als espectacles[2]) i va decidir tocar el saxo. Va cursar els seus estudis a l'aula de música moderna i jazz , al Taller de músics i va impartir classes amb diferents saxofonistes.
Referències
[modifica]- ↑ Ros, Gemma Busquets. «Una dona amb un saxo - 27 oct 2019». [Consulta: 24 març 2023].
- ↑ «Els mil cossos i les mil veus d'una dona». [Consulta: 24 març 2023].
Bibliografia
[modifica]- Noguero, Joaquim «El 23-f musical d' una reina del saxo». Catalunya música: Revista musical catalana [Barcelona], núm. 336, 2014, pàg. 58-59. ISSN: 1887-2980 [Consulta: 24 març 2023].