Vés al contingut

Miroirs (Ravel)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalMiroirs
Forma musicalsuite Modifica el valor a Wikidata
CompositorMaurice Ravel Modifica el valor a Wikidata
Creació1905 Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1906 Modifica el valor a Wikidata
Movimentimpressionisme Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióM. 43 Modifica el valor a Wikidata
Format perNoctuelles (en) Tradueix
Oiseaux tristes
Une barque sur l'océan (en) Tradueix
Alborada del gracioso
La vallée des cloches (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Instrumentaciópiano Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena1906 Modifica el valor a Wikidata
IntèrpretRicard Viñes i Roda

Musicbrainz: 8192e0b8-156a-4c03-966c-1262468c05c3 IMSLP: Miroirs,_M.43_(Ravel,_Maurice) Allmusic: mc0002361566 Modifica el valor a Wikidata

Miroirs (en català, Miralls) és una obra per a piano de Maurice Ravel composta el 1905. Està formada per cinc peces de les quals dues (Une barque sur l'océan el 1906, i Alborada del gracioso el 1919) van ser orquestrades posteriorment pel mateix compositor. El conjunt participa de l'estil impressionista de Ravel, que va justificar en el títol amb aquesta citació de Shakespeare (Juli Cèsar, acte I, escena 2): «La vista no es coneix ella mateixa abans d'haver viatjat i haver trobat un mirall on es pot reconèixer».

Les cinc peces són les següents:

  1. Noctuelles
  2. Oiseaux tristes (Ocells tristos)
  3. Une barque sur l'océan (Una barca sobre l'oceà)
  4. Alborada del gracioso
  5. La vallée des cloches (La vall de les campanes)

Comentari del compositor

[modifica]
« «Els Miralls formen un recull de peces per al piano que marquen en la meva evolució harmònica un canvi bastant considerable, i he desconcertat els músics que estaven més acostumats a la meva manera de fer. [...] El títol dels "Miralls" ha autoritzat els meus crítics a considerar aquest recull entre les obres que participen del moviment anomenat impressionista. No ho contradic, si s'espera parlar per analogia. Analogia bastant fugitiva, d'altra banda, ja que l'impressionisme no sembla tenir cap sentit precís fora de la pintura. Aquesta paraula de mirall no ha de fer suposar una voluntat d'afirmar una teoria subjectivista de l'art.» »
— Ravel, Esbós autobiogràfic, 1928