Mirza Muhammad Husayn Gharawi Naini
  | |
| Nom original | (fa) محمدحسین نائینی |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 16 juny 1869 Nayin (Iran) |
| Mort | 14 agost 1936 (67 anys) Najaf (Iraq) |
| Sepultura | Mesquita de l'imam Alí |
| Ideologia | Constitucionalisme |
| Religió | Islam i imamisme |
| Activitat | |
| Ocupació | ulema, professor, teòric |
| Moviment | Xiïtes ussulís |
| Professors | Mirza Shirazi (en)  |
| Alumnes | Muhsin al-Hakim (en) , Abul Qasem al-Khoy, Abd-al-Mahdí Màtar, Qasim Muhyi ad-Din (en) , Muhammad Amin al-Safi al-Najafi (en) , Muhammad Tahir Radhi (en) , Muhammad Sadiq Bahr al-Ulum (en) , Naji Khumayyis (en) , Muhammad ibn Hussein al-Ali (en) , Ali ibn Muhammad al-'Aithan (en) , Mohammad Kazem Shariatmadari, Hussein ibn Muhammad al-Khalifah (en) , Muhsin ibn Sultan al-Fadhli (en) , Mahmud Maghniyah (en) , Musa al-Isami (en) , Sadr al-Din Fadlallah (en) , Muhammad Ridha Kashif al-Ghita (en) , Musa Kashif al-Ghita (en) , Murtadha Al Yassin (en) i Baqir Al Usfur (en) |
| Obra | |
Obres destacables | |
Mirza Muhammad Husayn Gharawi Naini o també Mohammad Hussein Naini Qaravi (1860-1936), en farsi محمد حسین نائینی غروی, fou un aiatol·là iranià, important partidari de la revolució constitucionalista de 1906 a Pèrsia. Va néixer a Nayin o Nain.
Després d'estudiar a la seva vila natal (on el pare i l'avi havien dirigit la gran mesquita), va anar a Isfahan el 1877; després va estar breument a Najaf i va anar a Samarra al costat del gran cap dels xiïtes Mirza Muhammad Hasan Shirazi amb el que va conviure 11 anys dedicats a l'estudi teològic, i a la mort de Shirazi (1895) va anar a Karbala i el 1898 a Najaf on va esdevenir company de Khurasani, altre gran líder xïita de la mà del qual va començar a participar en política. Va escriure llavors el seu famós Tanbih-al-ummah va tanzih-al-millah (advertència a la comunitat i preparació del poble), en què declarava la constitució, idea occidental, en harmonia amb el xiïsme, en oberta oposició a les idees de l'aiatol·là Fadl Allah Nuri de Teheran (1842-1909) que considerava que el constitucionalisme destruiria les pràctiques islàmiques.
El 1908 el xa Muhammad Ali Shah va bombardejar el parlament i va castigar els constitucionalistes derogant la llei fonamental. Nuri va donar suport al xa («rei de l'islam»). Naini va proposar afegir a l'art. 2 de la llei un annex pel qual cinc mestres de teologia islàmica haurien d'aprovar totes les propostes de llei per vetllar que fossin compatibles amb l'islam. Després no apareix en política i va tornar a Najaf.
El 1920 va participar en l'aixecament xiïta a l'Iraq contra els britànics i fou exiliat a Qom. Posteriorment va poder tornar a l'Iraq a condició de no tenir activitats polítiques, cosa que va complir i va tenir bones relacions tant amb el rei Faisal I de l'Iraq com amb el xa Reza Pahlavi de l'Iran.
Referències
[modifica]- Hairi, Abdul Hadi. «Nāʾīnī». Enciclopèdia de l'Islam, segona edició. Editat per: P. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel, W.P. Heinrichs. Brill Online, 2016. Referència. 11 de maig de 2016 <http://referenceworks.brillonline.com/entries/encyclopaedia-of-islam-2/naini-SIM_5765>