Mischa Cotlar
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1r agost 1913 Sarni (Imperi Rus) |
Mort | 16 gener 2007 (93 anys) Buenos Aires (Argentina) |
Grup ètnic | Jueus |
Formació | Universitat de Chicago (1951–1953) |
Tesi acadèmica | On the theory of Hilbert transforms (1953 ) |
Director de tesi | Antoni Zygmund |
Activitat | |
Ocupació | matemàtic |
Ocupador | Universitat Central de Veneçuela (1974–) Universitat Nacional de La Plata (1972–1974) Universitat Central de Veneçuela (1971–1972) Universitat de Niça Sophia Antipolis (1969–1970) Universitat Rutgers (1967–1969) Universitat de Buenos Aires (1957–1966) Universitat Nacional de Cuyo (1953–1957) |
Obra | |
Obres destacables | |
Estudiant doctoral | Eduardo Ortiz, Rodrigo Arocena, Pedro Alegría, Carmen Casas, Stefania Marcantognini, José Luis Abreu, María Dolores Morán, Marisela Domínguez, Ramón Bruzual, Concepción Ballester Ubeda de Pereyra, Rafael Panzone i Cora Ratto de Sadosky |
Família | |
Cònjuge | Yanny Frenkel |
Pares | Ovsey Cotlar i Sara Medved |
Premis | |
|
Mischa Cotlar (Sarni, 1 d'agost de 1913 - Buenos Aires, 16 de gener de 2007) va ser un matemàtic nascut a l'Imperi Rus, però que va treballar a Amèrica del Sud.
Vida i Obra
[modifica]La família Cotlar, ucraïnesos d'ascendència jueva, va emigrar a Uruguay el 1928 quan Mischa tenia quinze anys. Eren molt pobres i tota la família treballava; el pare venent diaris, el germà xofer de tramvia i Mischa tocant el piano a un bar del port de quatre de la tarda a quatre de la matinada.[1] Quan el seu pare va guanyar el campionat nacional d'escacs, va cridar l'atenció del matemàtic uruguaià Rafael Laguardia, qui, sorprès per l'habilitat de Mischa amb les matemàtiques, el va convidar als seus seminaris i li va buscar feina en un quartet, en el qual va conèixer l'insigne violinista Jan Tomasow, amb qui va mantenir una amistat duradora. El 1934, Julio Rey Pastor va donar unes conferències a Montevideo que el van incitar a marxar a Buenos Aires l'any següent.[2] A Buenos Aires va conèixer Yanny Frenkel, una estudiant de doctorat de Rey Pastor també d'origen rus, amb qui es va casar el 1938. Com que no tenia cap qualificació acadèmica, es guanyava la vida amb classes particulars. El 1950 va obtenir una beca Guggenheim, que li va permetre anar a la universitat Yale per obtenir el doctorat sota la direcció de Shizuo Kakutani,[3] però aquesta universitat li va negar el títol perquè no era graduat i va haver d'anar a la universitat de Chicago on li van concedir el doctorat el 1953 amb una tesi sobre la transformada de Hilbert dirigida per Antoni Zygmund.[4]
En tornar a l'Argentina el 1953 va ser professor de la universitat de Cuyo a Mendoza fins al 1957 quan va passar a la universitat de Buenos Aires.[5] El 1966, quan un cop d'estat va deposar el president Arturo Illia i van ser assaltades les universitats, va dimitir i l'any següent va acceptar una plaça docent a la universitat Rutgers a Nova Jersey (Estats Units). Després d'unes estances a la universitat de Niça i a la universitat Central de Veneçuela, va retornar a l'Argentina on va ser professor de la universitat nacional de La Plata. Però el 1974, enmig d'una situació política molt deteriorada, va deixar altre cop el país per a ser professor de la universitat Central de Veneçuela a Caracas, en al qual es va retirar.[6] Amb el retorn de la democràcia a l'Argentina, va començar a fer-hi freqüents viatges acadèmics.[7]
Cotlar va publicar un centenar de treballs entre articles i monografies,[8] la meitat d'ells en col·laboració amb Cora Sadosky.[9] És recordat, sobre tot, pel lema de Cotlar-Stein, que conceptualitza els operadors que conflueixen en un espai de Hilbert.[10]
Referències
[modifica]- ↑ Sadosky, 1990, p. xv.
- ↑ Sadosky, 1990, p. xvi.
- ↑ Horváth, 2009b, p. 616.
- ↑ Horváth, 2009a, p. 2.
- ↑ Horváth, 2009a, p. 6.
- ↑ Horváth, 2009b, p. 619.
- ↑ Sadosky, 1990, p. xviii.
- ↑ Álvarez Alonso, 2008, p. vii-xi.
- ↑ Horváth, 2009a, p. 7.
- ↑ Krantz, 2009, p. 218.
Bibliografia
[modifica]- Álvarez Alonso, Lolina «Mischa Cotlar, in memoriam» (en castellà). Revista de la Unión Matemática Argentina, Vol. 48, Num. 1, 2008, pàg. i-xi. ISSN: 0041-6932.
- Horváth, Juan «Encuentros con Mischa Cotlar» (en castellà). Boletín de la Sociedad Matemática Mexicana, Vol. 15, Num. 1, 2009a, pàg. 1-10. Arxivat de l'original el 2022-03-05. ISSN: 1405-213X [Consulta: 26 juny 2022].
- Horváth, John «Encounters with Mischa Cotlar» (en anglès). Notices of the American Mathematical Society, Vol. 56, Num. 5, 2009b, pàg. 616-620. ISSN: 0002-9920.
- Krantz, Steven G. Explorations in Harmonic Analysis (en anglès). Birkhäuser, 2009. ISBN 978-0-8176-4668-4.
- Marcantognini, S.A.M.; Mendoza, G.A.; Morán, M.D.; Octavio, A.; Urbina, W.O. Harmonic Analysis and Operator Theory: A Conference in Honor of Mischa Cotlar (en anglès). American Mathematical Society, 1995, p. 3. ISBN 0-8218-0304-2.
- Sadosky, Cora. Analysis and Partial Differential Equations (en anglès). CRC Press, 1990. ISBN 978-1-138-44182-8.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Mischa Cotlar» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- «Falleció el notable matemático Mischa Cotlar». La Nación, 2007. Arxivat de l'original el 9 d’octubre 2016. [Consulta: 26 juny 2022]. (castellà)
- Matemàtics russos
- Matemàtics del segle XX
- Persones de la província de Rivne
- Morts a Buenos Aires
- Alumnes de la Universitat de Chicago
- Professors de la Universitat Central de Veneçuela
- Professors de la Universitat de Buenos Aires
- Professors de la Universitat Nacional de La Plata
- Professors de la Universitat Rutgers
- Professors de la Universitat Nacional de Cuyo