Misogínia judicial
La misogínia judicial és una pràctica discriminatòria dins l'àmbit judicial que perpetua la violència institucional cap a les dones.[1][2] Es manifesta a través de prejudicis i estereotips sexistes que influeixen en les decisions judicials, sovint revictimitzant les dones i els seus fills i filles.[3] Aquesta violència institucional pot negar l'accés a la justícia, mantenir les dones en situacions d'abús i dificultar la seva recuperació després del trauma.[4]
El concepte de misogínia judicial ha estat desenvolupat per l'escriptora i jurista feminista Beatriz Gimeno en el seu llibre Misoginia Judicial. La guerra jurídica contra el feminismo.[5] Segons Gimeno, les actituds sexistes estan arrelades en la cultura judicial, fet que es tradueix en sentències i resolucions judicials injustes, especialment en casos de violència masclista, custòdia de fills o filles o agressions sexuals.[6]
Un exemple paradigmàtic d'aquesta misogínia és l'ús del Síndrome d'Alienació Parental (SAP) com a argument judicial. Aquesta suposada teoria defensa que les dones utilitzen la manipulació per apartar els fills dels seus pares, desestimant així les seves denúncies de violència o abús.[7] Aquest tipus d'argumentari desplaça el focus de l'agressor cap a la víctima, perpetuant la discriminació.[8]
En molts casos, aquesta discriminació judicial es deu a la manca de formació en perspectiva de gènere dels operadors jurídics, així com als biaixos masclistes dins del sistema judicial. La desconfiança cap a les dones que denuncien violència i la manca d'empatia amb les víctimes són factors recurrents que agreugen la situació.[9] Aquesta violència institucional forma part d'un sistema que, sovint, no és capaç de reconèixer ni abordar adequadament les violències de gènere.[10]
Referències
[modifica]- ↑ Bodelón, Encarna «Violencia institucional y violencia de género». Anales de la Cátedra Francisco Suárez, 48, 22-01-2015, pàg. 131–155. DOI: 10.30827/acfs.v48i0.2783. ISSN: 2530-3716.
- ↑ Gimeno, Beatriz. Misoginia judicial: la guerra jurídica contra el feminismo. Madrid: Catarata, 2022, p. 23-24. ISBN 978-84-1352-436-8.
- ↑ «La Justicia da la razón a la Diputación de Bizkaia que retiró a una madre la custodia de su hija de cinco años por un falso 'síndrome de alienación parental'» (en castellà). Público, 08-11-2021. [Consulta: 25 setembre 2024].
- ↑ «Violencia institucional contra las madres y la infancia.» (PDF) (en castellà). igualdad.gob.es.
- ↑ Gimeno, Beatriz. Misoginia Judicial. La guerra jurídica contra el feminismo.. ISBN 978-84-1352-436-8.
- ↑ «Sentencia del Supremo sobre La Manada: “El silencio de la víctima solo se puede interpretar como una negativa”» (en castellà). El Salto Diario. [Consulta: 25 setembre 2024].
- ↑ «La ONU advierte de que el SAP se usa en todo el mundo para encubrir la violencia de género y los abusos sexuales a menores». Público, 16-05-2023. [Consulta: 1r juny 2024].
- ↑ «Un estudio detalla cómo el sistema judicial castiga a las madres que denuncian abusos sexuales a sus hijos.». El Salto Diario.
- ↑ «Las alianzas entre los neocón, la Iglesia y Vox para agitar los consensos que consiguió el feminismo» (en castellà). Público.
- ↑ Curtin, Esther Ballesteros, Joe. «Caterina Canyelles, antropóloga: "Los agresores no son enfermos, sino una parte sana de una sociedad machista"» (en castellà), 01-06-2024. [Consulta: 1r juny 2024].