Missa de Notre-Dame
  | |
| Títol original | Messe de Nostre Dame (fr) |
|---|---|
| Forma musical | missa |
| Compositor | Guillaume de Machaut |
| Llengua | llatí |
 
| |
La Messe de Nostre Dame (Missa de la Nostra Senyora) és una missa polifònica composta abans de 1365 pel poeta i compositor francès Guillaume de Machaut (c. 1300–1377). Considerada àmpliament com una de les obres mestres de la música medieval i de tota la música religiosa, és històricament notable per ser la primera composició completa de l'Ordinari de la Missa atribuïble a un sol compositor.[1]
Machaut va compondre la Messe de Nostre Dame per a la Catedral de Reims, on servia com a canonge, un membre permanent del clergat. Segons una rúbrica trobada a la Catedral, és probable que la missa s’interpretés durant la Missa de la Verge dels dissabtes.[2]
Alguns estudiosos hipotetitzen que, al contrari del que es creu comunament, Machaut no va començar a treballar per a la Catedral de Reims fins a finals de la dècada de 1350. Així, la composició de la missa podria haver estat un acte de devoció i dedicació que marcava la seva arribada al capítol catedralici.[3]
D’acord amb els testaments de Guillaume i del seu germà Jean, que també era canonge a la Catedral, es creu que la missa es va transformar en un servei commemoratiu per a ells després de les seves morts.[2] Tot i això, ni la naturalesa específica de la seva interpretació (si és que va existir) ni el servei pel qual es va preparar la missa han estat establerts de manera concloent.
Estructura
[modifica]La Messe de Nostre Dame consta de sis moviments: el Kyrie, el Gloria, el Credo, el Sanctus, l’Agnus Dei i el comiat Ite, missa est. El tenor del Kyrie es basa en el Kyrie IV del Vaticà; el Sanctus i l’Agnus Dei corresponen a la Missa XVII del Vaticà, i l’Ite, missa est es basa en el Sanctus VIII. El Gloria i el Credo no tenen una base aparent en cants litúrgics, tot i que estan estilísticament relacionats entre si.[1]
La Messe de Nostre Dame de Machaut està escrita per a quatre veus en lloc de les tres més comunes: Machaut va afegir una veu de contratenor que es mou en el mateix registre greu que el tenor, substituint-lo de vegades com a veu més baixa.
En la litúrgia de la missa, els elements de l’Ordinari no es canten de manera consecutiva, sinó que estan separats per oracions i cants. La unificació que va fer Machaut d’aquests elements en un conjunt artístic és el primer exemple conegut d’una composició de l’Ordinari de la missa que és estilísticament coherent i concebuda com una unitat.[4]
Aquesta innovació imposada a l’Ordinari representa una idea artística abstracta que no s’havia considerat prèviament i, potencialment, va influir els compositors al llarg dels segles a continuar creant composicions de l’Ordinari amb una coherència estilística.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Gombosi, O. «Machaut's 'Messe Notre-Dame'» (en anglès). The Musical Quarterly, Vol. 36, Núm. 2, 4-1950, pàg. 204-224.
- ↑ 2,0 2,1 Wulf, Arlt. «Machaut [Machau, Machault], Guillaume de [Guillelmus de Machaudio]». A: The New Grove Dictionary of Music and Musicians (en anglès). Stanley Sadie. Londres: London: Macmillan Publishers Ltd., 1980. ISBN 9780333026021.
- ↑ Bowers, R «Guillaume de Machat and His Canonry of Reims, 1338–1377». Early Music History 23, 2004, pàg. 1-48.
- ↑ Keitel, E.A. «The So-Called Cyclic Mass of Guillaume de Machaut: New Evidence for an Old Debate» (en anglès). The Musical Quarterly, Vol. 68, Núm. 3, 7-1982, pàg. 307-323.