La missió era necessària després que els governs pakistanès i indi havien enviat contingents militars a la regió. La UNIPOM va ser per protegir la seguretat dels observadors de la UNMOGIP i evitar que la tensió entre els dos països es convertís en guerra. La missió va acabar quan ambdós països van retirar les tropes, al març de 1966. Tenia la seu a Lahore i Amritsar.[3]
El comandant general era el brigadier canadenc B.F. Macdonald. Es van desplegar gairebé 100 observadors militars, recolzats per empleats civils locals i internacionals. Els països que aporten personal militar van ser: Austràlia, Bèlgica, Birmània, Brasil, Canadà, Ceilan, Xile, Dinamarca, Etiòpia, Finlàndia, Irlanda, Itàlia, Nepal, Nigèria, Nova Zelanda, Noruega, Països Baixos, Suècia i Veneçuela.
B. F. Macdonald
.svg){kind=small}
