Mitologia de Niue
La mitologia de Niue es relaciona amb alguns dels mites que predominen a l'illa de Niue, un país insular oceànic en lliure associació amb Nova Zelanda. Tot i que la mitologia niuiana parla d'una colonització abans del 500,[1] l'illa va ser poblada pels polinesis de Samoa al voltant del 900.[2] Els cinc déus principals de Niue es coneixen com els tupua (déus principals de Niue), i inclouen Fao, Huanaki, Fakahoko, Laga-iki i Lagi-atea, que segons diversos relats, van arribar de Fonuagalo (el país perdut), Tulia, Toga-liulu, o potser altres illes.[3] En els mites d'Avatele, es diu que els déus van venir de dins de la terra en lloc de Fonuagalo.[4] També hi ha molts altres déus a la mitologia niuiana, des de déus peixos fins a rates voladores.
Antecedents
[modifica]Segons Peniamina, un missioner d'una illa del Pacífic estacionat a Niue, els illencs es consideren els descendents de Huanaki i Fao. Creuen que Huanaki i Fao van ser els primers a colonitzar l'illa que havia sortit lleugerament per sobre del sòl amb el mar colpejant les seves costes. Quan van aterrar a l'illa, van fer caure els peus en una acció forçada sobre la superfície de l'illa dues vegades; a la primera trepitjada, l'aigua (marees) va retrocedir, donant lloc a l'aparició de la terra, i amb la segona trepitjada, es va crear vegetació en forma d'herba, arbres i altra vegetació.[1] Els mites Nui de les illes del Pacífic s'han interpretat com a resultat de dos esdeveniments d'elevació còsmica que s'havien produït a l'illa en els últims 2.000 anys, semblant a una situació similar prevalent a diverses zones del sud-oest i l'oest de les illes del Pacífic. L'elevació produïda pels terratrèmols podria ser la raó per relacionar-los amb els mites de Niue i també de Tonga.[1]
Deitats
[modifica]Els cinc tupua (déus principals de Niue) són Fao, Fakahoko, Huanaki, Laga-iki i Lagi-atea. Segons el mite, el primer a trepitjar l'illa va ser Fao, seguit de Huanaki.[5] També es diu que Fao era un dels cinc déus principals de Niue (tupua), que es diu que va arribar a Niue sota una piscina de l'escull prop de la base dels penya-segats, i que després "va pujar per construir una residència a Toga-liulu".[3] Fakahoko és un déu de la guerra i un dels cinc déus principals de l'illa. Lagi-atea és un dels cinc déus principals de Niue i es diu que va causar la mort a l'univers. Lagihalulu presagia mala sort.[6] Lage-iki és un altre dels cinc déus principals dels illencs; té molts fills i es diu que resideix a la regió occidental de l'illa; és el responsable de la mort al món.[7]
Molts altres déus i deesses s'esmenten a la mitologia niuiana:
- Atelapa: el déu de la kale (ocell Porphyrio).[4][8]
- Fakakonaatua: representa els meteorits i els trons, i és adorat abans de la batalla per enverinar els déus de l'enemic.
- Fakapaete: un déu que protegeix dels atacs de les pedres.[9]
- Halapouli: un déu que es diu que s'invoca quan es llança una llança.[10]
- Halevao: el déu de la peka (guineu voladora).[4] Segons la llegenda, els coloms Halevao i Tamalafafa van sortir d'una tomba per "volar pel camí de Nuku-tapa i Oloolo, que és un bosc cremat; i van baixar als penya-segats i al cim dels penya-segats de la costa".[8]
- Haliua: el déu de l'uga (cranc).[4][8]
- Hokohoko: deessa de Niue.[11]
- Lagiofa: un déu recordat durant la guerra.
- Lagitaitaia: un déu de peixos amb ratlles al cos que es diu que calma el mar després d'una tempesta.[6]
- Lata: un déu savi de la benevolència.[12]
- Liavaha: un déu peix que després d'una tempesta marina calma el mar.[13]
- Luatotolo: un déu que pot forçar tots els altres déus al fons del mar.[14]
- Luatupua: un dels déus principals de la regió sud de l'illa que també és capaç de forçar altres déus al fons del mar.[15]
- Lageikiua, Lagihulugia i Lagiloa: són altres déus de l'illa.
- Makapoelagi: el déu del cel.
- Makapoe-Lagi: és un dels déus principals de la part oriental de l'illa.[16]
- Tafehemoana: un poderós déu del mar.[17]
- Tagaloa-fofoa, Tagaloa-lahi, Tagaloa-motumotu, Tagaloa-uluulu: són deesses de Niue.[18]
- Tamalafafa: el déu del colom.[4][8]
- Tihatala: el déu del tuaki (ocell tropical)[4][8]
- Tilalofonua: el déu de la kuma (rata) i ocell del cel. Segons el mite, es deia que en Tilalofonua li va suplicar unes ales a Halevao, però sense èxit. Va pregar durant molt de temps i finalment els va concedir Halevao després de demostrar el seu amor.[4][8]
- Tolioatua: el déu de la fam i déu dels lladres.[19]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Nunn, Patrick. «Fished up and thrown down; The Geography of Pacific Island Origins Myths» p. 351, 359. The University of the South Pacific. [Consulta: 1r maig 2015].
- ↑ Encyclopædia Britannica, "Niue"
- ↑ 3,0 3,1 Smith i Pulekulu, 1993, p. 97.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Loeb, 1926, p. 163.
- ↑ Craig, 1989, p. 78.
- ↑ 6,0 6,1 Craig1989, p. 131.
- ↑ Craig1989, p. 130.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 Smith i Pulekulu, 1993, p. 103.
- ↑ Craig1989, p. 36.
- ↑ Craig1989, p. 48.
- ↑ Craig1989, p. 353.
- ↑ Craig1989, p. 135.
- ↑ Craig1989, p. 139.
- ↑ Craig1989, p. 144-45.
- ↑ Craig1989, p. 145.
- ↑ Craig1989, p. 151.
- ↑ Craig1989, p. 250.
- ↑ Craig1989, p. 389.
- ↑ Craig1989, p. 399.
Bibliografia
[modifica]- Craig, Robert D. Dictionary of Polynesian Mythology. Greenwood Publishing Group, 1 January 1989. ISBN 978-0-313-25890-9.
- Loeb, Edwin Meyer. History and Traditions of Niue. 32. The Museum, 1926.
- Smith, S «Niue The Island And Its People». Journal of the Polynesian Society, 1993, pàg. 97–. GGKEY:1ZG5T864FZB.
