Mitomi Kyūyō
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 14 agost 1889  Iki (Japó) | ||
| Mort | 2 agost 1917 (27 anys) Chiba (Japó) | ||
| Causa de mort | mort accidental, ofegament | ||
| Formació | Universitat de Waseda | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | poeta | ||
- En aquest nom japonès, el cognom és Mitomi.
Mitomi Kyūyō (三富朽葉; Iki, 14 d'agost de 1889-Chiba, 2 d'agost de 1917), pseudònim de Mitomi Yoshiomi (三富義臣), va ser un poeta i traductor japonès.
Va néixer a Iki, a la prefectura de Nagasaki, on estava destinat el seu pare. El 1896 la família es va traslladar a Tòquio, on cursà la secundària a l'Institut Gyōsei.[1] Estudià el curs de preparació superior i la carrera de Literatura Anglesa a la Universitat de Waseda, on amb Hitomi Tōmei, Imai Hakuyō, Masuda Atsuo i altres va fundar l'associació Jiyūshisha, dedicada a la promoció de la poesia de vers lliure,[2][3] creada probablement a la imatge d'un saló de literatura francès, de la qual va esdevenir president.[1] L'entitat va publicar una revista literària de caràcter mensual titulada Shizen no Inshō, que va introduir obres de poetes simbolistes francesos com Stéphane Mallarmé, Paul Verlaine i Arthur Rimbaud.[2] El mateix Mitomi va publicar-hi un total de 22 obres, que va cridar força l'atenció.[1] A més, es va encarregar de dur a terme la traducció al japonès d'algunes de les obres, per exemple la de Ma Bohème de Rimbaud[4] o La Plainte de l'Autumn de Mallarmé.[5]
Després de graduar-se a Waseda, va romandre sota la profunda influència de la poesia contemporània francesa i va dedicar-se a estudiar detalladament a l'obra de diversos i a escriure un poema prosaic anomenat Seikatsuhyō. El poema, que mostra la influència de la poesia francesa, demostra uns sentiment i sensibilitat delicats, animós en el to, però amb un toc de malenconia. És especialment remarcable per la seva novetat i el sentiment poètic.[2]
Es va casar amb una Takagi Shiroko, una geisha anomenada Mademoiselle Blanche, de la qual es va divorciar ben aviat.[1]
L'agost de 1917 es va ofegar amb Imai Hakuyō mentre ambdós nedaven a Inubōzaki.[2]
Les seves obres completes van ser recollides, editades en tres volums i publicades el 1926 pel seu amic Murai Yasuo.[4] El 1978 es tornaren a editar en un sol volum, incloent-hi manuscrits fins aleshores inèdits.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «三富朽葉» (en japonès). Kotobank. Asahi Shinbun. [Consulta: 20 novembre 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Hisamatsu, Sen'ichi. Biographical Dictionary of Japanese Literature (en anglès). Nova York: Kondasha International, 1977, p. 296. ISBN 0-87011-253-8.
- ↑ Hiratsuka, Raichō. Teruko Craig (ed.). In the Beginning, Woman was the Sun: The Autobiography of a Japanese Feminist (en anglès). Nova York: Columbia University Press, 2010, p. 169.
- ↑ 4,0 4,1 Kawamura, Hatsuho «La traduction en japonais de Ma Bohème: Rimbaud lu par Nakahara Chūya» (en francès). Cipango. Cahiers d'études japonaises, núm. 15, 2008, pàg. 175-205.
- ↑ Thunman, Noriko. Nakahara Chūya and French Symbolism (en anglès). Estocolm: University of Stockholm, 1983, p. 98.