Mitre d'Ais
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 433 (Gregorià)  Tessalònica (Grècia) | ||
| Mort | 466 (Gregorià) (32/33 anys) Ais de Provença (França) | ||
| Sepultura | Catedral del Sant Salvador (Ais de Provença) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | vicari | ||
| màrtir | |||
| Celebració | Església catòlica | ||
| Festivitat | 13 de novembre | ||
| Iconografia | Amb raïm | ||
Mitre d'Ais (Tessalònica, Grècia, 433 - Ais de Provença, 466) fou un laic grec, mort màrtir a Ais. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Biografia
[modifica]Segons la llegenda,[1] Mitre nasqué a Tessalònica en una família benestant. Als 24 anys, deixà els seus pares i anà a la Provença per viure-hi lliurat a la pregària i la caritat. Fou criat a la casa del pretor romà Arvendus, a Ais de Provença, que duia una vida dissoluta amb una dona que no era la seva. Mitre volia que el seu amo rectifiqués la seva vida i li recriminava; Arvendus, llavors, s'enutjà i volgué perdre el seu criat.
Arvendus tenia una vinya a l'oest de la vil·la de Tours (Ais de Provença), a l'actual barri de Saint-Mitre, i on treballava Mitre. El pretor va fer que altres servents fecin destrosses a la vinya per acusar-ne Mitre. Els servents recolliren tot el raïm i el premsaren; després digueren que havia estat Mitre i que havia repartit tot el vi entre els pobres. Així, Arvendus tenia l'excusa i anà a la vinya per castigar Mitre: quan hi arribà va veure sorprès que la vinya estava curulla de raïm, més que mai i de bona qualitat.
Mitre fou acusat llavors de bruixeria i empresonat en una torre, al lloc de l'antic palau comtal, on avui hi ha el palau de justícia. Fou decapitat al pati: Mitre s'aixecà, n'agafà el cap i anà caminant fins on hi ha l'església de Nostra Senyora de la Seds (Ais) i només llavors morí.
Veneració
[modifica]El sarcòfag es pot veure avui a la capella dels Sants Cosme i Damià (construïda al segle xvi): és un sarcòfag paleocristià reutilitzat. La figura de Mitre fou promoguda per l'església d'Ais per tenir un sant màrtir antic, comparable als sants Víctor de Marsella o Genís d'Arle.
Les seves relíquies foren portades a la Catedral del Sant Salvador d'Ais el 23 d'octubre de 1383. Fins llavors havien estat en l'església de Notre-Dame de la Seds, a la capella de Sant Llorenç, situada extra-muros.
-
Façade de l'église Notre-Dame de la Seds. -
Catedral de Sant Salvador d'Ais -
Sarcòfag de Mitre a la catedral del Salvador d'Ais. -
Capella de Sant Mitre a la catedral d'Ais.
Miracles atribuïts
[modifica]Gregori de Tours narra un miracle esdevingut en 566 a la tomba del sant.[2] Khilderic, senyor de la cort de Sigebert I, desposseí el bisbe d'Ais d'unes terres i aquest ho reclamà als tribunals, que li retornaren. Khilderic anà a la tomba de Mitre enfurismat i l'embrutà, en cegà l'entrada i prohibí als fidels de pregar-hi.
Des d'aquell moment, Khilderic emmalaltí i només després d'un any cedí i retornà els drets sobre les terres i oferí una bossa d'or a Sant Mitre: llavors morí.[3]
Es creia que el líquid que traspuava de la tomba del sant guaria el mal d'ulls.[4]
Notes
[modifica]- ↑ «Personnages marquants d'Aix-en-Provence.». Arxivat de l'original el 2007-05-17. [Consulta: 2 agost 2012].
- ↑ Gregori de Tours, A la glòria dels confessors, De gloria confessor, cap. LXXI.
- ↑ Dictionnaire critique des reliques et des images miraculeuses, Jacques-Albin-Simon Collin de Plancy, Paris, 1821, p. 202-3.
- ↑ Journal de Paul Mariéton, 1889.
Bibliografia
[modifica]- Pélerinage de Saint Mitre. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
- Saint Mitre d'Aix et saint Demetrius de Périnthe, Jean Pourrière, étude critique d'hagiographie. Imprimerie Chantenay, 1953, in-8 broché, 80 p.
- Ambroise Roux-Alphéran. Les Rues d'Aix, 1846-1848.