Mitscherlichita

Mitscherlichita
	;
Fórmula química	K₂CuCl₄·2H₂O
Epònim	Eilhard Mitscherlich
Localitat tipus	Vesuvi, Província de Nàpols, Campània, Itàlia
Classificació
Categoria	halurs
Nickel-Strunz 10a ed.	3.CJ.15
Nickel-Strunz 9a ed.	3.CJ.15
Nickel-Strunz 8a ed.	III/B.07
Dana	11.3.2.1
Heys	8.2.12
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Estructura cristal·lina	a = 7,45Å; c = 7,9Å;
Grup puntual	4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal
Color	blau verdós; incolor en llum transmesa
Macles	en {011} (material artificial)
Duresa	2,5
Lluïssor	vítria
Diafanitat	transparent
Densitat	2,418 g/cm³ (mesurada); 2,41 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,637 nε = 1,615
Birefringència	δ = 0,022
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1925
Símbol	Mits
Referències

La mitscherlichita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom pel cristal·lògraf i químic alemany Eilhard Mitscherlich (1794-1863), professor de química a la Universitat de Berlín, Alemanya, qui va descobrir els fenòmens de l'isomorfisme i el polimorfisme, i qui va preparar el compost per primera vegada.

Característiques

La mitscherlichita és un halur de fórmula química K₂CuCl₄·2H₂O. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la mitscherlichita pertany a «03.CJ - Halurs complexos, amb MX₆ complexes; M = Fe, Mn, Cu» juntament amb els següents minerals: clormanganokalita, rinneïta, eritrosiderita, kremersita, douglasita, redikortsevita, zirklerita.

Va ser descoberta en estat natural al mont Vesuvi, a la província de Nàpols, a Campània, Itàlia. També ha estat descrita a la mina Sar Cheshmeh, a Pariz, a la província de Kerman (Iran); al Piton de la Fournaise, a l'Illa de la Reunió; i al volcà Tolbàtxik, a l'óblast de Kamtxatka (Rússia).