Vés al contingut

Miu Hirano

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMiu Hirano

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ja) 平野 美宇 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 abril 2000 Modifica el valor a Wikidata (24 anys)
Numazu (Japó) Modifica el valor a Wikidata
FormacióOhara Academy Modifica el valor a Wikidata
Alçada158 cm Modifica el valor a Wikidata
Lateralitatdretana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójugadora de tennis taula Modifica el valor a Wikidata
Company professionalMima Ito
Kasumi Ishikawa Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaJapó Modifica el valor a Wikidata
Esporttennis de taula Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
2018–2022 Nissay Red Elf
2022– Kinoshita Abyell
Participà en
6 agost 2020tennis de taula als Jocs Olímpics d'estiu de 2020 - equips femenins (2a) Modifica el valor a Wikidata
X: smile2814 Instagram: miu_hirano Youtube: UCNobAQwe7dn9yjREZY1m94A Olympics.com: miu-hirano Modifica el valor a Wikidata


Miu Hirano (平野 美宇, Hirano Miu) (Numazu, prefectura de Shizuoka, 14 d'abril de 2000) és una jugadora de tennis de taula japonesa.[1] Va competir als Jocs Olímpics d'Estiu de 2020, on va guanyar una medalla de plata.[2]

Va guanyar l'individual femení al Campionat Asiàtic de Tennis de Taula del 2017, eliminant tres jugadores xineses destacades: la campiona olímpica i número u mundial Ding Ning, Zhu Yuling i a la final, Chen Meng. També va guanyar la Copa del Món Femenina del 2016, essent-ne la guanyadora més jove de la història.

Trajectòria esportiva

[modifica]

2014

[modifica]

El març de 2014, ella i Mima Ito van guanyar el seu primer títol de dobles a l'ITTF World Tour German Open, i van esdevenir les guanyadores més joves de la competició de dobles de la ITTF World Tour.[3][4] Va formar part de l'equip japonès als Jocs Asiàtics de 2014, però va perdre contra la Xina a la final.

L'abril de 2014 va guanyar el seu segon títol de dobles amb Mima Ito a l'ITTF World Tour Spanish Open.[5]

El desembre d'aquell any va guanyar el títol de dobles amb Mima Ito a la Gran Final de la ITTF World Tour que es va celebrar a Bangkok. La parella va derrotar a la de Singapur formada per Feng Tianwei i Yu Mengyu a les semifinals i, a la final, a la parella de Polònia constituïda per Katarzyna Grzybowska i Natalia Partyka..[6]

2015

[modifica]

El 5 de juliol de 2015, Miu Hirano i Mima Ito van guanyar el títol de dobles femenins a l'ITTF World Tour Korean Open. Era el seu tercer títol de dobles des del 2014.[7]

2016

[modifica]

L'abril de 2016 va guanyar el seu primer títol individual femení a l'ITTF World Tour Polish Open, en derrotar a Yu Mengyu a la final.[8]


El 9 d'octubre de 2016, amb l'absència de jugadores xineses, va aprofitar l'oportunitat de guanyar la Copa del Món Femenina de tennis de taula a Filadèlfia, després de derrotar a Mima Ito als quarts de final, Feng Tianwei a la semifinal i Cheng I-ching a la final. Miu Hirano es va convertir en la campiona del món femenina més jove i la primera jugadora no xinesa a guanyar el títol.[9]

Hirano en el moment de guanyar el 2017 el Campionat Asiàtic de Tennis de taula.

2017

[modifica]

El 22 de gener de 2017 va guanyar el Campionat All Japan en derrotar a Kasumi Ishikawa per 4–2 a la final al Tokyo Metropolitan Gymnasium.[10]

El 14 d'abril del mateix any va derrotar a la jugadora número 1 del rànquing mundial, Ding Ning, als Campionats asiàtics de tennis de taula ITTF.[11] L'endemà del torneig, va derrotar a la jugadora número 2 del rànquing mundial Zhu Yuling a les semifinals i Chen Meng, que llavors estava en la posició número 5 del món, a les finals. Hi va establir un nou rècord per a la guanyadora més jove dels campionats asiàtics en individuals.[12] Es va convertir en la tercera jugadora no xinesa de la història i la primera jugadora no xinesa, des de Chire Koyama el 1996, a guanyar el títol individual.[13]

Al Campionat del Món de Tennis de taula de 2017 a Düsseldorf, Hirano va passar a les semifinals individuals però va perdre davant la xinesa Ding Ning. Va obtenir una medalla de bronze conjunta amb Liu Shiwen, també de la Xina. Això va posar fi a una llarga sequera de medalles per al Japó en individual femení als campionats del món, des que Toshiko Kowada va aconseguir la medalla d'or al Campionat del Món de 1969.[14]

2021

[modifica]

Miu Hirano va representar el Japó als Jocs Olímpics d'estiu de Tòquio de 2020 en la categoria d'equips. No va jugar en l'esdeveniment individual.[15] Al març va jugar al WTT Doha, però va patir entrebancs tant al WTT Contender com al WTT Star Contender, inclosa una derrota davant Shin Yubin en una possible vista prèvia de l'equip olímpic.[16]

Hirano va guanyar la medalla de plata en la prova per equips als Jocs Olímpics d'estiu de Tòquio.[17]

Resultats

[modifica]

Estadístiques actualitzades el 7 de maig de 2017.[18]

Individuals

[modifica]
  • Campionats del Món: SF (2017), vuitens de final (2015)
  • Copa del Món: guanyadora (2016), 4a posició (2017)
  • Gira mundial:
    • Guanyadora Open de Polònia (2016)
    • Subcampiona Open d'Espanya (2014); Open de Croàcia (2016)
  • Grans finals del World Tour: SF (2016)
  • Campionats d'Àsia: guanyadora (2017)
  • Copa Asiàtica: QF(2016)
  • Campionats del Món Júnior: QF (2014, 2016)

Dobles

[modifica]
  • Campionats del Món: vuitens de final (2015)
  • Gira mundial:
    • Guanyadora: Open d'Alemanya, Open d'Espanya (2014); Open de Corea (2015)
    • Subcampiona: Open de Corea (2014); Open d'Espanya (2015)
  • Grans Finals del World Tour
    • Guanyadora: Open de Bangkok (2014)
    • Subcampiona: Open de Lisboa (2015)
  • Campionats d'Àsia: subcampiona (2015)
  • Campionat del Món Júnior: subcampiona (2014)

Dobles mixtos

[modifica]
  • Campionats del món júnior: QF (2016)

Equip

[modifica]
  • Jocs Asiàtics: subcampiona (2014)
  • Campionats d'Àsia: subcampiona (2015, 2017)
  • Campionats del Món Júnior:
    • Guanyadora (2016)
    • Subcampiona (2014, 2015)

Finals

[modifica]

Individuals

[modifica]

Miu Hirano ostenta 3 títols de campiona i 2 de subcampiona:

Resultat Any.Mes Torneig Score Adversari
Subcampiona 2014.04 ITTF World Tour Open d'Espanya 1-4 SuèciaLi Fen
Guanyadora 2016.04 ITTF World Tour Open de Polònia 4-0 SingapurYu Mengyu
Subcampiona 2016.05 ITTF World Tour Open de Croàcia 1-4 JapóHitomi Sato (table tennis)
Guanyadora 2016.10 Copa del Món 4-0 Xina TaipeiCheng I-ching
Guanyadora 2017.04 Campionat Asiàtic de Tennis de taula 2017 3-0 República Popular de la XinaChen Meng

Dobles

[modifica]

En dobles, ostenta 4 títols de campiona i 4 de subcampiona:

Resultat Any.Mes Torneig Soci Score Adversari
Guanyadora 2014.03 ITTF World Tour Open d'Alemanya JapóMima Ito 3-0 PolòniaKatarzyna Grzybowska/PolòniaNatalia Partyka
Guanyadora 2014.04 ITTF World Tour Open d'Espanya JapóMima Ito 3-2 ÀustriaLiu Jia/República TxecaIveta Vacenovská
Subcampiona 2014.06 ITTF World Tour Open de Corea JapóMima Ito 0-3 República Popular de la Xinazh (CHEN Ke)/República Popular de la XinaWang Manyu
Guanyadora 2014.12 Grans Finals del World Tour JapóMima Ito 4-0 PolòniaKatarzyna Grzybowska/PolòniaNatalia Partyka
Subcampiona 2015.03 ITTF World Tour Open d'Espanya JapóMima Ito 2-3 JapóAi Fukuhara/Japója (WAKAMIYA Misako)
Guanyadora 2015.07 ITTF World Tour Open de Corea JapóMima Ito 3-2 JapóHina Hayata/JapóHitomi Sato (table tennis)
Subcampiona 2015.10 Campionat Asiàtic de Tennis de taula 2015 JapóMima Ito 0-4 Corea del NordKIM Hye Sung/Corea del NordRi Mi-gyong
Subcampiona 2015.12 Grans Finals del World Tour JapóMima Ito 0-4 República Popular de la XinaDing Ning/República Popular de la XinaZhu Yuling

Actualitzada fins al Campionat Asiàtic de Tennis Taula de 2017.

Any Campionats del Món Copa del Món Grans Finals del World Tour Jocs Asiàtics Campionat d'Àsia Copa d'Àsia
I D E I E I D E I D E I
2014 G A
2015 3R 2R A 4R A A
2016 G B 5Aj
2017 B 3R 4Aj 1R G A 4Aj
2018 A A 5Aj

I=Individuals; D=Dobles; E=Equip

O=medalla d'or; A=medalla d'argent; B=medalla de bronze; R=rondes; Aj=Ajornat

Rànquing mundial de la ITTF

[modifica]
Gen. Feb. Mar. Abr. Mai. Jun. Jul. Ag. Set. Oct. Nov. Des.
2010 841 826 813 826
2011 822 823 822 810 802 810 769 550 498 402 405 388
2012 389 396 394 408 313 281 253 255 279 283 276 281
2013 283 283 182 181 179 180 147 154 103 110 110 78
2014 69 69 53 49 33 34 33 33 45 44 48 42
2015 37 37 51 36 29 19 18 20 17 18 16 16
2016 18 21 19 19 11 11 14 14 16 17 9 11
2017 9 9 9 11 8 7 5 5 6 6 5 6
2018 6 7 6 6 6 7

Premis

[modifica]
  • 2016: Estrella innovadora de l'any de la ITTF[19]

Rècords

[modifica]
  • Campiona més jove de la Copa del Món femení
  • Campiona més jove del Campionat asiàtic individual femení
[modifica]

Hirano va fer el seu debut com a actriu al drama de Fuji TV del 2018 The Confidence Man JP.[20]

Referències

[modifica]

 

  1. ↑ , 02-04-2013.
  2. ↑ «Table Tennis HIRANO Miu - Tokyo 2020 Olympics» (en anglès americà). ... [Consulta: 16 agost 2021].
  3. ↑ «Table Tennis Japanese 13-year-olds make history at German Open». Sport Asia, 31-03-2014. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-08-01. [Consulta: 10 novembre 2021].
  4. ↑ «13 Year Old Japanese Duo Create History on the ITTF World Tour». , 31-03-2014. Arxivat 2017-08-02 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-08-02. [Consulta: 20 novembre 2022].
  5. ↑ «Maturity Beyond Years, Miu Hirano and Mima Ito Repeat Magdeburg Success». Ian Marshall, ITTF Publications Editor, 04-06-2014.
  6. ↑ «At A Glance: Japanese Teenagers Create History in Bangkok». , 13-12-2014.
  7. ↑ «Gold for Miu Hirano and Mima Ito, Youngest Final Ever». Ian Marshall, ITTF Publications Editor, 05-07-2015.
  8. ↑ «Result of Previous Month Reversed, Miu Hirano Wins in Poland». Ian Marshall, ITTF Publications Editor, 24-04-2016. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-10-14. [Consulta: 10 novembre 2021].
  9. ↑ , 09-10-2016. Arxivat 2016-11-13 a Wayback Machine.
  10. ↑ «Hirano wins All Japan Championships», 22-01-2017.
  11. ↑ «Hurricane Hirano shocks Olympic and World Champion Ding Ning out of Asian Championships», 14-04-2017.
  12. ↑ «Hurricane Hirano gale force, blows away Zhu Yuling», 15-04-2017.
  13. ↑ «Marvellous Miu and her magical ways», 15-04-2017.
  14. ↑ «Hirano ends long medal drought for Japan women». Arxivat de l'original el 2017-06-13. [Consulta: 4 juny 2017].
  15. ↑ «WTT Doha 2021 Preview Part 3: Women's Singles seeds 5 To 8» (en anglès americà). edgesandnets.com, 14-02-2021. Arxivat de l'original el 2021-11-10. [Consulta: 21 febrer 2021].
  16. ↑ «A Deep Dive Into How Shin Yubin Upset Miu Hirano 3-1» (en anglès americà). edgesandnets.com, 10-03-2021. Arxivat de l'original el 2021-03-10. [Consulta: 10 març 2021].
  17. ↑ «Chinese Women Cruise To Olympic Gold - Edges and Nets» (en anglès americà). edgesandnets.com, 05-08-2021. Arxivat de l'original el 2022-06-29. [Consulta: 5 agost 2021].
  18. ↑ «HIRANO Miu（JPN）ID：117820». International Table Tennis Federation. Arxivat de l'original el 26 maig 2017. [Consulta: 21 maig 2017].
  19. ↑ «Table Tennis: Hirano wins ITTF Breakthrough Star award». Mainichi Shimbun, 10-12-2016. Arxivat de l'original el 2016-12-11. [Consulta: 11 desembre 2016].
  20. ↑ «卓球・平野美宇選手がドラマ初出演!!» (en japonès). , 28-05-2018 [Consulta: 20 febrer 2021].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Miu_Hirano&oldid=34165740»