Mohammed Abdullah
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 5 desembre 1905  Soura (Índia) | ||
| Mort | 8 setembre 1982 (76 anys) Srinagar (Índia) | ||
| Membre de l'Assemblea Constituent de l'Índia | |||
| 6 juliol 1946 – 24 gener 1950 | |||
| Membre de l'Assemblea Legislativa de Jammu i Caixmir | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Islam | ||
| Formació | Islamia College (en)  Universitat musulmana d'Aligarh Sri Pratap College (en) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític, químic, escriptor | ||
| Partit | Conferència Nacional de Jammu i Caixmir | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Begum Akbar Jahan Abdullah | ||
| Fills | Sheikh Mustafa Kamal, Khalida Shah, Farooq Abdullah | ||
| Premis | |||
| |||
El xeic Mohammed Abdullah (Soura, Caixmir, 1905 – Srinagar, Caixmir, 1982) va ser un líder nacionalista de Caixmir (conegut com a „el Lleó de Caixmir”) i un polític indi, dues vegades Primer Ministre de l'estat de Jammu i Caixmir.
Mohammed Abdullah era el fill del xeic Mohammed Ibrahim. Va rebre educació normal a Maktab i el 1922 va passar a la Universitat de Panjab. El 1930 va obtenir un màster en química a la Universitat Musulmana Aligarh (Caixmir).
Influenciat en la seva vida universitari per ideals liberals i progressistes, va impulsar la idea d'un govern democràticament electe a Caixmir. Va protagonitzar diverses insurreccions contra el Maharajà. El 1932 va dirigir la conferència musulmana de Caixmir, i va formar el partit polític “Conferència Nacional”, que va tenir un gran èxit en el seu estat natal. El 1946 va tornar a la càrrega amb agitacions contra el Maharajà Hari Singh qui davant les pressions va decidir nomenar al xeic Abdullah com a primer ministre quan l'Índia ja havia aconseguit la independència el 1947 i després de la seva rocambolesca signatura d'annexió de l'estat a l'Índia que es va fer a la mateixa a Nova Delhi.
Durant la seva administració va abolir el feudalisme al Caixmir i va obtenir el reconeixement del seu govern per part del Pakistan. El 1953, quan va denunciar l'incompliment del tractat amb l'Índia que preveia un plebiscit sobre l'anhelada sobirania del Caixmir, va ser separat del seu càrrec i lloc en detenció preventiva pel govern indi, per conspiració contra l'Estat.
Els càrrecs van ser retirats el 1964, sent alliberat i va tornar a Srinagar. Reconciliat amb Sri Pandit Jawaharlal Nehru, aquest li va demanar ser nexe en les negociacions amb el govern del Pakistan per la controvèrsia de la situació de Caixmir.
A la mort de Nehru, va tornar a presó i va ser exiliat de Caixmir el1971 per gairebé dos anys. Va arribar a un acord amb el govern de Indira Gandhi i se li va permetre tornar i accedir al càrrec de primer ministre de Caixmir novament (1975-1982), lamentablement sense el suport del partit majoritari, el Congrés Nacional Indi.
Va tractar d'estrènyer llaços entre estats veïns, va promoure el desenvolupament de les infraestructures de l'estat i va inaugurar l'Institut de Ciències Mèdiques.
Va ostentar el càrrec fins a la seva defunció el 1982, any en què el va succeir el seu fill, Farooq Abdullah. Anys després, també el seu net Omar Abdullah ocuparia la direcció del govern de Jammu i Caixmir.
Bibliografia
[modifica]
 |
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
- A.G. Noorani (2000), "Article370: Law and Politics". Frontline Volume 17 – Issue 19, 16–29 September, (Discusses illegality of Central Govt and Parliament's Actions in amending Article 370 without concurrence of Constituent Assembly of Kashmir)
- A.G. Noorani (2006), "Nehru's legacy in foreign affairs". Frontline Volume 23 – Issue 15 :: 29 juliol agost 11, 2006 (Discusses Nehru's role in arrest of Sheikh Abdullah and erosion of Article 370)
- B.N. Mullick (1972): My Years with Nehru (Provides evidence of Nehru's role in dismissal and arrest of Sheikh Abdullah. B.N. Mullick was head of Indian Intelligence Bureau at the time of his arrest)
- Hoiberg, Dale H., ed. (2010). "Abdullah, Sheikh Muhammad". Encyclopedia Britannica. I: A-ak Bayes (15th ed.). Chicago, IL: Encyclopedia Britannica Inc. pp. 22–23. ISBN 978-1-59339-837-8.
- Justice A.S. Anand (2006) The Constitution of Jammu and Kashmir. Universal Law Publishing Co. ISBN 81-7534-520-9
- Mubashir Hassan (18 juliol 2008), "The Nedous and Lawrence of Arabia", The Nation (Pakistan), retrieved 22 juliol 2008
- Rasheed Taseer (1973): Tareekh e Hurriyat e Kashmir (URDU). Muhafiz Publications Srinagar Volume 2 gives an account of events in Kashmir from 1932 to 1946 as seen by a local journalist.
- Sandeep Bamzai (2006): Bonfire of Kashmiryat Rupa & Co. New Delhi. ISBN 81-291-1060-1
- Tariq Ali (2003): The Clash of Fundamentalism. Verso Books. London. ISBN 978 1 85984 457 1
- Syed Taffazull Hussain (2009): Sheikh Abdullah – A biography:The Crucial Period 1905-1939. Wordclay. Indianapolis.IN. ISBN 978-1-60481-309-8 (Annotated 2015 edition with 38 References and 650 footnotes is available at http:// books.google.co.in.It has chapters on The Kashmir Committee,Jinnah's first visit to Kashmir,and describes errors of omission and commission in Atish e Chinar all for the first time.)
- APHC: White Paper On Elections in Kashmir (undated): (consultat on 5 Nov 2008)
- Hussain Haqqani (2005): Pakistan Between Mosque and Military. Vanguard Books. Lahore. ISBN 969-402-498-6
- Baba Pyare Lal Bedi, Freda Marie (Houlston) Bedi (1949): Sheikh Abdullah: his life and ideals
- Ravinderjit Kaur (1998): "Political Awakening In Kashmir. South Asia Books. ISBN 978-8-17024-709-8
- Brenda M King (2005): "Silk and empire"Manchester University Press ISBN 978-07190-6701-3. Describes Sir Thomas Wardle's role in establishing modern filatures in Kashmir and his dream of making Kashmir a competitor for China and Japan in the international silk market