Vés al contingut

Moise Poggetto

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMoise Poggetto

Família Poggetto: Moise,Natalina i Ines (anys 1930) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 maig 1875 Modifica el valor a Wikidata
Olten (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 agost 1944 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Auschwitz (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópartisà Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsInes Poggetto Modifica el valor a Wikidata
Stolpersteine dedicada a Moise Poggetto

Moise Poggetto (Olten, 24 de maig de 1875 – Auschwitz, 6 d'agost de 1944) va ser un activista polític antifeixista italià, víctima de l'Holocaust per la seva condició de jueu, pare de la poetessa i partisana Ines Poggetto.

El gener de 2018 es va instal·lar una Stolpersteine[1][2] en record seu al carrer d'Humbert I, 56, de Lanzo Torinese.

Trajectòria

[modifica]

Poggetto va néixer a Olten, Suïssa, fill d'Emilio i Foà Enrichetta Rebecca,[3] els quals van tenir uns altres quatre fills: Isaac, Giacobbe, Raffaele i Abramo.[4] Casat amb Natalina Margherita Rolando,[5][6] sarda,[7] de família declaradament antifeixista[8] de tendència social comunista,[9] el matrimoni va ser únicament civil,[7] ja que Natalina era catòlica[10] i Moise jueu. Els dos esposos van fer un pacte: els fills seguirien la religió hebraica i, pel contrari, les filles seguirien la catòlica.[7] Van tenir dues filles: el 1913, va néixer Angiolina,[11] que va morir en una edat primerenca[12] i, el 1919, Ines. Aquesta darrera es va definir com a «mixta»,[13] tot i que oficialment va ser de religió catòlica, però també va participar de cerimònies jueves en sinagogues.[14] Tal com va manifestar, «els meus pares es respectaven les creences dels altres i mai em va semblar que poguessin estar en conflicte entre ells, al contrari, semblaven integrar-se i completar-se».[14] El 1920 es va traslladar amb la seva família de Torí, ciutat natal d'Ines, a Lanzo Torinese, terra d'origen dels Rolando,[7] on va exercir la professió de venedor ambulant.[15]

L'aliança de la Itàlia feixista amb l'Alemanya nazi, i la consegüent promulgació de les lleis racials el 1938, el preocupar sobretot per la sort de la filla.[16] El gener del 1939, després del reial decret-llei 1728, de 17 de novembre de 1938,[17] va presentar autodenúncia per la seva condició de jueu: resultava ser l'únic jueu resident al municipi.[18] Poggetto va ser un jueu «discriminat», perquè estava casat amb una catòlica i va ser absolt regularment del servei militar a l'exèrcit italià (de lleva, durant la campanya a Eritrea, el 1895-1896, i durant la Primera Guerra Mundial).[19][20] Durant la Segona Guerra Mundial, Poggetto i la seva família va residir a la casa del seu net Natale Rolando, conegut com el futur comandant partisà «Rolandino».[21][22] Amb la caiguda del feixisme i la consegüent detenció de Mussolini, el juliol de 1943, es a difondre un sentiment d'esperança entre els jueus i, així doncs, també a la família Poggetto.[6][23] Després del 8 de setembre de 1943, la casa de Natale Rolando va esdevenir el centre de la Resistència italiana a Lanzo Torinese[24] i va ser també el lloc de naixement de la XIX Brigada Garibaldi, guiada per Rolandino i de què va formar part Moise, juntament amb els fills del seu germà Abramo, Scipione, Emilio, Benedetto, assignats, aquests darrers, a deures auxiliars.[25][26] Els carabiners de Lanzo Torinese van persistir amb les detencions: el 5 de desembre de 1943 amb l'arrest dels jueus Alfredo Valobra i Franco Sacerdoti. Poggetto va ser fora de perill, a la muntanya, a Vietti de Coassolo,[27][28] però va tornar a casa al final de desembre per problemes de salut.[29] El gener de 1944, a l'edifici del carrer d'Humbert I, 56,[30] va haver una nova batuda de les SS.[31] Per tant, la família de Rolandino es va traslladar al municipi de Canavese i Moise a prop d'una neta desplaçada de Torí a Lanzo Torineses.[29] Ines i la seva mare, que no va abandonar “Ca’ 'd Rolandin”,[30] van ser diverses vegades interrogades a causa del parentiu amb el comandant partisà.[32]

Moise, preocupat per la filla i la dona, va decidir tornar a casa.[33] El 28 d'abril va ser detingut per les SS, que, el dia abans, havent vist el seu nom reportat sobre la llista dels habitants de casa Rolandino, exposat obligatòriament sobre la porta de casa, van deduïr la seva pertinença al judeïsme.[34] Moise va ser conduït a les escoles municipals,[35] on s'havien instal·lat precedentment les forces feixistes[36] i el van retenir durant quatre dies.[37] Com a companys de presó va tenir el magistrat Domenico Riccardo Peretti Griva, alguns partisans, entre els quals Tommasino Michelotti,[38][39] els ancians cònjuges Norzi.[35][40] El 2 de maig va ser transferit a les Noves Presons de Torí:[35]

« Estava amb altres persones a la plaça de les escoles municipals. Els alemanys havien alliberat d'aquells locals a diversos homes que portaven diversos dies presoners. Un camió ja estava preparat per emportar-se'ls. Mentre estava a punt de marxar amb la seva càrrega, recordo, entre tots els altres, el Sr. Poggetto Moise, que era l'únic que es va aixecar, es va treure el barret i, agafant-lo entre les mans, el va aixecar, sacsejant-lo, en senyal de salutació, d'adéu, mirant cap a Lanzo i les seves muntanyes. »
— Testimoni de Teresina Mecca Sala, Arxiu privat Ines Poggetto.

Setmanalment, Ines va acostar-se a les Presons Noves per portar-li llençols i medicines, però mai va tenir l'oportunitat de veure'l directament.[41] A més, per obtenir-ne l'alliberament, va escriure una carta al prefecte de la província de Torí en què fa referència a les precàries condicions de salut del pare, el qual és invàlid des de fa anys,[42] i a la seva condició de jueu discriminat.[43] De sobte, la nit del 24 al 25 de maig, Moise va ser transferit al camp de Fossoli,[44] des d'on va escriure una postal, datada a 1 de juny de 1944, en què demanava l'enviament de “documentació” que pogués acreditar la condició ària de la dona i la filla.[45] En una carta posterior apareix una sol·licitud de documentació diferent (certificat de matrimoni i excedència militar) per demostrar la posició de jueu discriminat.[46] Després d'haver obtingut l'autorització necessària per complir el viatge d'anada i tornada de Lanzo a Fossoli,[47] el 17 de juny Ines va emprendre el camí per trobar-se amb el seu pare per darrera vegada:[35] “És l'ombra del que estava, patint, gastat. Es preocupa per nosaltres, per Rolandino”.[29] L'1 d'agost, un comboi de presos va sortir de Fossoli amb destinació a Verona,[48] on hi havia el centre de la xarxa d'oficines formatives i operatives que tenien l'objectiu d'organitzar la deportació dels jueus italians.[49] A la ciutat veneciana, el 2 d'agost, es va formar un transport múltiple dividit en diversos combois:[48] Moise es trobava en el comboi núm. 14, que va viatjar sota les sigles «RSHA» i el 6 d'agost va arribar al camp de concentració d'Auschwitz.[50] 212 jueus torinesos van ser internats al camp nazi però només en van sobreviure 21.[51] Moise no va ser un d'ells: va ser assassinat a l'arribada,[52] sense ni tan sols ser matriculat.[53] El seu cos va ser cremat i les cendres escampades al vent.[23] La família es va assabentar de la seva mort el setembre de 1945[23] de la mà de Natalia Tedeschi[7][54] i Roberto Pavia.[29][55]

Llegat

[modifica]

La seva filla Ines li va dedicar algunes poesies: A Papà,[56] El bietin (A Papà massà a Auschwitz el 7 agost 1944),[57] L'ultim basin[58] i La fila.[58]

A més, a Lanzo Torinese, se'l recorda al «Memorial de la deportació»[59] i a la «Làpida als caiguts» situada, aquesta darrera, a l'entrada de l'Institut integral de Lanzo.[60] El seu nom també se'l cita a la Sala dels noms del Museu Monument al Deportat polític i racial de Carpi[61] i forma part de la base de dades del Iad va-Xem.[62]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Maria Teresa Martinengo, Un uomo mite che pagò con la vita il suo altruismo, in La Stampa, 14/01/2018.
  2. ↑ Per maggiori dettagli sulla posa delle Pietre d’inciampo si veda: http://pietre.museodiffusotorino.it/
  3. ↑ Poggetto, Moise, su digital-library.cdec.it; Poggetto, Moise, su http://www.nomidellashoah.it/ ; Liliana Picciotto Fargion, Il libro della memoria. Gli ebrei deportati dall’Italia (1943-1945), Milano, Mursia, 1991, p. 480, ISBN 978-88-425-0779-6.
  4. ↑ «Poggetto Moise,».
  5. ↑ Fabio Levi (a cura di), Un secolo, due primavere. Gli ebrei piemontesi nella società contemporanea. 1848-1948, Torino, Archivio Ebraico B. e A. Terracini, 2008, p.90
  6. ↑ 6,0 6,1 Breve resoconto dattiloscritto inviato alla Sig.ina Gloria Arbib (Mittente: Ines Poggetto), su http://www.70resistenza.it/
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Oggi incontriamo Valeria Rolando, su http://www.iclanzotorinese.it/
  8. ↑ Anna Gasco (a cura di), La guerra alla guerra. Storie di donne a Torino e in Piemonte tra il 1940 e il 1945., Torino, Edizioni Seb27, 2007, p. 248, ISBN 978-88-86618-61-8; Oggi incontriamo Valeria Rolando, http://www.iclanzotorinese.it/su ; Maria Teresa Martinengo, op.cit.
  9. ↑ Bruno Guglielmotto Ravet – Marino Periotto, Dalla villeggiatura alla clandestinità. Presenze ebraiche nelle Valli di Lanzo tra metà Ottocento e seconda guerra mondiale, Lanzo Torinese, Società Storica delle Valli di Lanzo, 2002, p. 53.
  10. ↑ Fabio Levi (a cura di), op.cit., p.90; Maria Teresa Martinengo, op.cit.
  11. ↑ Poggetto, Moise, su https://www.geni.com
  12. ↑ Oggi incontriamo Valeria Rolando, su http://www.iclanzotorinese.it/
  13. ↑ Breve resoconto dattiloscritto inviato alla Sig.ina Gloria Arbib (Mittente: Ines Poggetto), su http://www.70resistenza.it/
  14. ↑ 14,0 14,1 Caterina Calza, Ines Poggetto, un esempio di vita, in Il Risveglio, 11/10/2001.
  15. ↑ Carta d’identità n. 1480 rilasciata dal Comune di Lanzo Torinese in data 30 maggio 1930, Archivio privato Ines Poggetto.
  16. ↑ Breve resoconto dattiloscritto inviato alla Sig.ina Gloria Arbib (Mittente. Ines Poggetto), su http://www.70resistenza.it/
  17. ↑ Liliana Picciotto Fargion, op. cit., p. 22.
  18. ↑ Fabio Levi (a cura di), op. cit., p. 62.
  19. ↑ Bruno Guglielmotto Ravet – Marino Periotto, op. cit., p. 53; Poggetto, Moise, su http://intranet.istoreto.it/partigianato/
  20. ↑ Per il trattamento degli ebrei “discriminati” si veda La Dichiarazione sulla razza approvata il 6 ottobre 1938 dal Gran Consiglio del Fascismo.
  21. ↑ Anna Gasco (a cura di), op. cit., p. 248.
  22. ↑ Sulla figura di Natale Rolando si veda Anna Gasco (a cura di), op. cit., p. 35 n.
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 Rinuccia Nepote, Un personaggio: Ines Poggetto, in Il Messaggero delle Valli di Lanzo e del Canavese, 30/03/1984.
  24. ↑ Luciano Boccalatte, Andrea D’Arrigo, Bruno Maida, (a cura di), 38/45: Una Guida per la Memoria. Luoghi della guerra e della resistenza nella provincia di Torino, Torino, Blu Edizioni, 2007, p. 204, ISBN 978-88-7904-021-1.
  25. ↑ Bruno Guglielmotto Ravet – Marino Periotto, op. cit., pp.70-71.
  26. ↑ Per le figure di Scipione, Emilio, Benedetto Poggetto si veda https://www.geni.com
  27. ↑ Bruno Guglielmotto Ravet – Marino Periotto, op. cit., pp. 52-53.
  28. ↑ Per le figure di Franco Sacerdoti e Alfredo Valobra si veda Liliana Picciotto Fargion, op.cit., rispettivamente p. 519 e p. 596.
  29. ↑ 29,0 29,1 29,2 29,3 Ines Poggetto, Testimonianza rilasciata alla Comunità Israelitica per la “Banca Dati sulla deportazione degli italiani nei campi di sterminio”, Archivio privato Ines Poggetto.
  30. ↑ 30,0 30,1 Anna Gasco (a cura di), op. cit., p. 141.
  31. ↑ Luciano Boccalatte, Andrea D’Arrigo, Bruno Maida (a cura di), op. cit., p. 204.
  32. ↑ Ines Poggetto (a cura di), La Resistenza nelle Valli di Lanzo, dattiloscritto in proprio, 1995, pp. 32-33.
  33. ↑ Fabio Levi (a cura di), op. cit., p. 90; Bruno Guglielmotto Ravet – Marino Periotto, op. cit., p. 70.
  34. ↑ Bruno Guglielmotto Ravet – Marino Periotto, op. cit., p. 53.
  35. ↑ 35,0 35,1 35,2 35,3 Bruno Guglielmotto Ravet – Marino Periotto, op. cit., p. 54.
  36. ↑ Ines Poggetto ( a cura di), La Resistenza nelle Valli di Lanzo, dattiloscritto in proprio, 1995, p.32.
  37. ↑ Bruno Gugliemotto Ravet – Marino Periotto, op. cit., p. 54.
  38. ↑ Alessandro Galante Garrone, Profili del ‘900: storici, magistrati, militanti, Firenze, Edizioni Polistampa, 2006, pp. 264-265.
  39. ↑ Per la figura di Tommasino Michelotti si veda http://intranet.istoreto.it/partigianato/
  40. ↑ Per le figure di Todros Norzi e Lea Elena Sacerdote in Norzi si veda Liliana Picciotto Fargion, op. cit., rispettivamente p. 448 e p. 518.
  41. ↑ Anna Gasco (a cura di), op. cit., p. 67.
  42. ↑ Aldo Zargani, Per violino solo. La mia infanzia nell’Aldiqua 1938-1945, Bologna, Il Mulino, 1995, pp. 137-138, ISBN 978-88-15-09099-7.
  43. ↑ Lettera al Prefetto della Provincia di Torino, datata 14 maggio 1944, Archivio privato Ines Poggetto.
  44. ↑ Anna Gasco (a cura di), op. cit., p. 67; Ines Poggetto (a cura di), Pagine di storia lanzese 1943-1945. Cronache del Collegio Salesiano “S. Filippo Neri” e Appunti del Vicario Teol. Enrico Frasca, Lanzo Torinese, Società Storica delle Valli di Lanzo, 1988, p. 125.
  45. ↑ Fabio Levi (a cura di), op. cit., p. 68.
  46. ↑ Lettera datata 14 giugno 1944, Archivio privato Ines Poggetto; Anna Gasco (a cura di), op. cit., p. 68.
  47. ↑ Dichiarazione del Commissario Prefettizio del Comune di Lanzo Torinese, Archivio privato Ines Poggetto.
  48. ↑ 48,0 48,1 Liliana Picciotto Fargion, op. cit., p. 51.
  49. ↑ Bruno Maida, I luoghi della Shoah in Italia, Torino, Edizioni del Capricorno, 2017, p. 36, ISBN 978-88-7707-329-7.
  50. ↑ Liliana Picciotto Fargion, op. cit., pp. 56-57 e p. 480; Poggetto, Moise, su http://www.nomidellashoah.it/; Poggetto, Moise, su http://digital-library.cdec.it
  51. ↑ Bruno Maida, Il Torinese, in La Shoah in Piemonte. Storie, immagini, luoghi della persecuzione., Torino, Edizioni del Capricorno, 2016, p. 18, ISBN 978-88-7707-272-6.
  52. ↑ Liliana Picciotto Fargion, op. cit., p. 480.
  53. ↑ Fabio Levi (a cura di), op. cit., p. 90.
  54. ↑ Per la figura di Natalia Tedeschi si veda Liliana Picciotto Fargion, op. cit., p. 581; Bruno Maida, Il Torinese, in La Shoah in Piemonte. Storie, immagini, luoghi della persecuzione, Torino, Edizioni del Capricorno, 2016, p. 11 e pp. 34-35, ISBN 978-88-7707-272-6.
  55. ↑ Per la figura di Roberto Pavia si veda Liliana Picciotto Fargion, op. cit., p. 461.
  56. ↑ Ines Poggetto, Giòle. Poesie e pensieri inediti., Lanzo Torinese, Comitato Ponte del Diavolo, 2009 (opera postuma), p.23.
  57. ↑ Ines Poggetto, Splùe, Lanzo Torinese, 1988, p. 84.
  58. ↑ 58,0 58,1 Ines Poggetto, Maèstra. Poesie inedite di Ines Poggetto pubblicate in suo onore nel giorno del conferimento del “Sigillo d’Oro” della Società Storica delle Valli di Lanzo, Lanzo Torinese, Società Storica delle Valli di Lanzo, 2001, p. 11.
  59. ↑ Centro di Documentazione di Storia Contemporanea e della Resistenza nelle Valli di Lanzo “Nicola Grosa” (a cura di), Percorso della Memoria. La Resistenza a Lanzo 1943-45, Lanzo Torinese, 2016, p.27.
  60. ↑ Centro di Documentazione di Storia Contemporanea e della Resistenza nelle Valli di Lanzo “Nicola Grosa” (a cura di), op. cit., p. 34.
  61. ↑ Poggetto, Moise su http://www.yadvashem.org/ Arxivat 4 February 2016[Date mismatch] a Wayback Machine.
  62. ↑ Fabio Levi (a cura di), op. cit., p. 75.

Bibliografia

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
  • Liliana Picciotto Fargion, Il libro della memoria. Gli ebrei deportati dall’Italia (1943-1945), Milano, Mursia, 1991, pp. 22, 51, 56-57, 448, 461, 480, 518-519, 581, 596, ISBN 978-88-425-0779-6.
  • Fabio Levi (a cura di), Un secolo, due primavere. Gli ebrei piemontesi nella società contemporanea. 1848-1948, Torino, Archivio Ebraico B. e A. Terracini, 2008, pp. 62, 68, 75, 90.
  • Anna Gasco (a cura di), La guerra alla guerra. Storie di donne a Torino e in Piemonte tra il 1940 e il 1945, Torino, Edizioni Seb27, 2007, pp. 35 n., 67-68, 141, 248, ISBN 978-88-86618-61-8.
  • Luciano Boccalatte, Andrea D’Arrigo, Bruno Maida (a cura di), 38/45: Una Guida per la Memoria. Luoghi della guerra e della resistenza nella provincia di Torino, Torino, Blu Edizioni, 2007, p. 204, ISBN 978-88-7904-021-1.
  • Bruno Guglielmotto Ravet – Marino Periotto, Dalla villeggiatura alla clandestinità. Presenze ebraiche nelle Valli di Lanzo tra metà Ottocento e seconda guerra mondiale, Lanzo Torinese, Società Storica delle Valli di Lanzo, 2002, pp. 52–53-54, 70-71.
  • Alessandro Galante Garrone, Profili del ‘900: storici, magistrati, militanti, Firenze, Edizioni Polistampa, 2006, pp. 264-265.
  • Aldo Zargani, Per violino solo. La mia infanzia nell’Aldiqua 1938-1945, Bologna, Il Mulino, 1995, pp. 137-138, ISBN 978-88-150-4836-3.
  • Ines Poggetto (a cura di), Pagine di storia lanzese 1943-1945. Cronache del Collegio Salesiano “S. Filippo Neri” e Appunti del Vicario Teol. Enrico Frasca, Lanzo Torinese, Società Storica delle Valli di Lanzo, 1988, p. 125.
  • Bruno Maida, Il Torinese, in La Shoah in Piemonte. Storie, immagini, luoghi della persecuzione, Torino, Edizioni del Capricorno, 2006, pp. 11, 18, 34-35, ISBN 978-88-7707-272-6.
  • Bruno Maida, I luoghi della Shoah in Italia, Torino, Edizioni del Capricorno, 2017, p. 36, ISBN 978-88-7707-329-7.
  • Maria Teresa Martinengo, Un uomo mite che pagò con la vita il suo altruismo, in La Stampa, 14/01/2018.
  • Caterina Calza, Ines Poggetto, un esempio di vita, in Il Risveglio, 11/10/2001.
  • Rinuccia Nepote, Un personaggio: Ines Poggetto, in Il Messaggero delle Valli di Lanzo e del Canavese, 30/03/1984.
  • Ines Poggetto, Splùe, Lanzo Torinese, 1988, p. 84.
  • Ines Poggetto, Maèstra. Poesie inedite di Ines Poggetto pubblicate in suo onore nel giorno del conferimento del “Sigillo d’Oro” della Società Storica delle Valli di Lanzo, Lanzo Torinese, Società Storica delle Valli di Lanzo, 2001, p. 11.
  • Ines Poggetto, Giòle. Poesie e pensieri inediti, Lanzo Torinese, Comitato Ponte del Diavolo, 2009 (opera postuma), p. 23.
  • Centro di Documentazione di Storia Contemporanea e della Resistenza nelle Valli di Lanzo “Nicola Grosa” (a cura di), Percorso della Memoria. La Resistenza a Lanzo 1943-1945, Lanzo Torinese, 2016, pp. 27 e 34.
  • Ines Poggetto (a cura di), La Resistenza nelle Valli di Lanzo, dattiloscritto in proprio, 1995, pp. 32–33.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Moise_Poggetto&oldid=33962871»