Moissei Guínzburg
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 23 maig 1892 (Julià)  Minsk (Belarús) | ||
| Mort | 7 gener 1946 (53 anys) Moscou (Rússia) | ||
| Sepultura | Cementiri de Novodévitxi | ||
| Nacionalitat | Soviètica | ||
| Formació | Institut Politècnic de Riga | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Arquitectura, enginyeria civil, teoria de l'arquitectura, architectural composition (en)  i constructivisme | ||
| Lloc de treball | Moscou | ||
| Ocupació | arquitecte, urbanista, escriptor de no-ficció, professor d'universitat | ||
| Ocupador | Universitat Tècnica Estatal Bàuman | ||
| Moviment | Constructivisme | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
Moissei Iàkovlevitx Guínzburg va ser un arquitecte i urbanista rus i soviètic.
Arquitectura
[modifica]Es va graduar a la Universitat Tècnica de Riga (1917). La seva actuació es mou entre el racionalisme arquitectònic i el constructivisme, però més propera al primer, per això va participar en els Congressos del CIAM de Le Corbusier.
Societat d'Arquitectes Contemporanis
[modifica]El 1925 funda amb altres arquitectes la Societat d'Arquitectes Contemporanis (OSA), amb la finalitat d'abordar col·lectivament i científicament els problemes de la producció corrent d'edificis i del desenvolupament urbà.
Revista d'Arquitectura Contemporània
[modifica]L'OSA publica, a partir de 1926, la Revista d'Arquitectura Contemporània, redactada pels germans Vesnín (Leonid, Víktor, Aleksandr i el mateix Guínzburg. Allà escriu: "...fer front a la planificació de les noves ciutats. Cal cridar l'atenció de l'opinió pública sobre aquests problemes, relacionant estretament el nostre treball amb el dels companys que defineixen les nostres relacions entre els homes i les formes de producció."[1]
Obres
[modifica]
Casa col·lectiva del Narkomfín a Moscou, amb la col·laboració de l'arquitecte I. Milinis, 1929
Urbanisme
[modifica]Desurbanisme
[modifica]Encunya el concepte de "desurbanisme", com una planificació territorial tendent a llimar les dicotomies existents entre el camp i la ciutat.
La "Ciutat Verda"
[modifica]Fruit dels seus treballs referent a això és el projecte de "Ciutat Verda": "Una recuperació de l'espai natural sembla tornar a proposar, encara que sigui en termes nous i aparentment nacionals, la ideologia antiurbana, un retorn a la natura com a retorn als orígens".[2] Més tard se li va encomanar la coordinació de les estructures sanitàries, turístiques i agrícoles a la Crimea meridional.[3] Cal recordar que la tuberculosi va ser una autèntica plaga la primera meitat del segle xx, encara que més ho van ser les guerres, si fem cas a l'autor de "La Muntanya Màgica".[4]
Notes i referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Història de l'Arquitectura Moderna, Leonardo Benévolo, Editorial Gustavo Gili, S.A., 1996 ISBN 84-252-1641-9
- Ciutat russa i ciutat soviètica, Vieri Quilici, Editorial Gustavo Gili, S.A., 1978 ISBN 84-252-0738-X
- Regional and City Planning in the Soviet Union, H. Blumenfeld, 1942
- La Muntanya Màgica, Thomas Mann
Enllaços externs
[modifica]
- Normalblog sobre l'Edifici del Narkomfín Arxivat 2011-03-20 a Wayback Machine.
- Fotografies del Sanatori a Kislovodsk, dissenyat per Guínzburg (amb posteriors reformes que deformen la seva arquitectura primitiva) Arxivat 2017-09-25 a Wayback Machine.
- Moisei Ginzburg en Urbipedia Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.