Vés al contingut

Moixernó (desambiguació)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

«Moixernó» té aquests significats:

En Micologia hi ha diferents espècies de bolets que incorporen el mot Moixernó al seu nom comú.[1][2][3] Són bolets terrestres, pratícoles o de clarianes, de mida mitjana, de carn ferma, de barret convex i de color molt pàl·lid, caracteritzats per desprendre una olor de suau a pronunciada, però que destaca per la seva potència per sobre de l’olor que usualment emeten els bolets. Es diferencien quatre grans grups de moixernons que podem separar de manera senzilla:[2][4]

Moixernons vers o veritables

[modifica]

Són bolets massissos, blancs o de color camussa, que creixen fent corriols en prats i espais oberts. El moixernó (Calocybe gambosa) és gairebé sempre primaveral mentre que la resta són tardorals.

Són bolets carnosos, massissos, de làmines denses, eminentment tardorals i que, excepte algunes espècies, solen viure en boscos, clarianes o marges de camins. Pertanyen al gènere Lepista, per la qual cosa podem separar amb facilitat les làmines de la carn del barret.

  • Lepista nuda, moixernó blau
  • Lepista sordida, moixernó blau petit
  • Lepista personata, moixernó cama-blau
  • Lepista glaucocana, moixernó lilós

Són bolets gairebé sempre esvelts o de cama aprimada, sovint fibril·losa i consistent. De barret gens massís, estès i sovint umbonat

  • Melanoleuca strictipes (= M. subalpina)(= M. evenosa), moixernó de pastor o moixernó d’estiu
  • Melanoleuca melaleuca, moixernó de pastor bru
  • Melanoleuca cognata, moixernó de pastor color de conyac
  • Melanoleuca humilis, moixernó de pastor de cama bruna
  • Melanoleuca gramnopodia (= M. brevipes), moixernó de pastor de cama estriada
  • Melanoleuca cinereifolia, moixernó de pastor de cendra
  • Melanoleuca exscissa (= M. substrictipes), moixernó de pastor grisenc
  • Dermoloma cuneifolium, moixernó fredolic

El moixernó de tardor ver o moixernó blanc (Clitopilus prunulus) és un bolet que comparteix el mateix hàbitat pratícola pasturat que el moixernó ver (Calocybe gambosa), el mateix  aspecte, color i l’olor de farina. Només canvia l’estació de creixença. Cap altre espècie de bolet de tardor té aquestes característiques. En aquest grup hi ha espècies que formen bolets enormes, sorprenentment desmesurats, de mida gegantina. Solen créixer formant corriols en prats de muntanya, alguns també en clarianes de boscos de terra baixa.

  • Moixernons de tardor gegantins:
    • Aspropaxillus giganteus (= Clitocybe geotropa var. gigantea), moixernó gegant
    • Aspropaxillus candidus, moixernó gegant solcat
    • Aspropaxillus lepistoides, moixernó gegant bombat
  • Moixernons de tardor no gegantins:
    • Clitopilus prunulus, moixernó de tardor o moixernó blanc
    • Lepista luscina, moixernó de mota
    • Lepista panaeolus, moixernó tacat

Referències

[modifica]
  1. Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2. 
  2. 2,0 2,1 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986. 
  3. Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. II, p:137. El Papiol: efadós, 2022. 
  4. Micopèdia